Wine & Cheese
Després de sorprendre molts jugadors
amb Cerveza y Pan (ressenya aquí),
Scott Almes torna a apostar per un joc exclusiu per a dos jugadors amb Wine & Cheese, editat
per Deep Print Games.
Lluny de limitar-se a repetir una fórmula que ja havia funcionat, l'autor
presenta una proposta amb més profunditat estratègica, més interacció i un
nivell d'exigència superior, mantenint aquell equilibri entre elegància i
complexitat que ja caracteritzava el seu predecessor.
En aquesta ocasió viatgem fins a la regió de la Borgonya, on dos productors competeixen per elaborar el millor vi i el millor formatge. Al llarg de dos anys haurem de gestionar la nostra explotació, obtenir els ingredients necessaris, elaborar els diferents productes i decidir quin és el millor moment per vendre'ls. Tot plegat sota una temàtica molt ben integrada, on el pas del temps i el procés de maduració tenen un paper protagonista.
Però si alguna cosa diferencia Wine & Cheese d'altres jocs del mateix gènere és la manera com converteix cada decisió en un petit trencaclosques. No n'hi ha prou amb optimitzar els teus recursos; també hauràs de vigilar constantment què està fent el teu rival, adaptar-te als seus moviments i trobar l'equilibri entre les dues vies de puntuació que proposa el joc. Aquesta combinació fa que cada partida estigui plena de decisions interessants i que la sensació de duel estratègic sigui present des del primer torn fins a l'últim.
De què va?
A Wine &
Cheese assumim el paper de dos productors de la regió de la Borgonya
que competeixen per demostrar qui és capaç d'elaborar el millor vi i el millor
formatge. Al llarg de dos anys haurem de gestionar la nostra explotació,
obtenir els ingredients necessaris, transformar-los en productes de qualitat i
vendre'ls en el moment més oportú. Tot plegat queda emmarcat en una temàtica
molt ben integrada, on el pas del temps i la maduració dels productes tenen un
paper fonamental.
Ara bé, si hi ha una idea que defineix el joc és la recerca constant de l'equilibri. A diferència d'altres títols de gestió, aquí no n'hi ha prou amb especialitzar-nos en una única estratègia. Al final de la partida es valoren per separat els beneficis obtinguts amb el vi i amb el formatge, però la nostra puntuació final vindrà determinada pel valor més baix dels dos. Dit d'una altra manera, de poc servirà convertir-nos en uns grans elaboradors de vi si hem deixat de banda la producció de formatge, i viceversa.
Aquest plantejament condiciona tota
l'experiència de joc. Cada decisió que prenem ens obliga a pensar no només en
el benefici immediat, sinó també en com afectarà el desenvolupament global de
la nostra explotació. Sovint haurem de renunciar a la jugada més atractiva per
no desequilibrar la nostra producció o per preparar millor els torns futurs. És
precisament aquesta tensió constant entre el curt i el llarg termini la que
dona personalitat a Wine & Cheese.
Més enllà de la seva estètica acollidora i d'una temàtica molt agradable, ens trobem davant d'un duel estratègic exigent, on la planificació, l'optimització i la capacitat d'adaptar-nos a les decisions del rival acaben tenint molt més pes que no pas l'atzar. És un joc que premia la bona gestió i que convida a pensar cada moviment amb calma, sense perdre mai de vista l'objectiu final.
Com es juga?
Tot i que Wine & Cheese no és un joc especialment difícil d'aprendre, sí que exigeix entendre molt bé com encaixen totes les seves mecàniques. La partida es desenvolupa al llarg de dos anys, dividits en les quatre estacions, i cadascuna d'elles representa un moment diferent dins del procés de producció. Durant aquest temps haurem d'obtenir ingredients, elaborar els nostres productes, deixar-los madurar i vendre'ls abans que perdin valor.
La mecànica principal gira al voltant d'un
tauler compartit on tots dos jugadors competeixen pels mateixos recursos. Per
aconseguir-los haurem d'anar col·locant els nostres treballadors a les
diferents parcel·les, però aquí és on el joc introdueix la seva idea més
original. Cada treballador està vinculat a un altre del mateix color que
pertany al rival. Això significa que, cada vegada que escollim un treballador,
estem condicionant directament la següent acció de l'altre jugador. Aquesta
petita regla transforma completament la manera de jugar, ja que sovint no
triarem el moviment que més ens beneficia, sinó aquell que també dificulta els
plans del nostre adversari.
Amb els ingredients obtinguts podrem elaborar
diferents cartes de vi i de formatge. Cada una demana una combinació concreta
de recursos i, un cop entra al nostre celler, començarà el procés de maduració.
Aquesta és una altra de les grans claus del joc. Produir una carta no significa
obtenir-ne el benefici immediat; caldrà esperar el temps necessari perquè
arribi al seu punt òptim. Però esperar massa tampoc serà una bona idea. Igual
que passa amb els productes reals, una mala planificació pot fer que perdin
valor, de manera que calcular el moment adequat per produir i vendre es
converteix en una decisió constant al llarg de tota la partida.
A mesura que la partida avança també apareixen altres factors que obliguen a planificar amb cura. L'espai del celler és limitat, alguns ingredients no es poden conservar d'una estació a l'altra i determinades cartes ofereixen habilitats o combinacions especialment interessants. Cap d'aquests elements és excessivament complex per separat, però tots junts formen un engranatge molt ben connectat que obliga el jugador a pensar diversos torns per endavant. És habitual trobar-se davant de decisions en què totes les opcions semblen bones... però només una encaixa realment amb l'estratègia que estem construint.
Finalment arriba la puntuació, i és aquí on Wine & Cheese recorda al jugador
quina ha estat la seva gran premissa des del primer torn. Els beneficis del vi
i del formatge es comptabilitzen per separat, però la puntuació final
correspondrà al valor més baix dels dos. És una regla sorprenentment senzilla,
però amb un impacte enorme sobre tota la partida. No podem descuidar cap de les
dues produccions, i això fa que l'equilibri sigui una preocupació constant des
del primer moviment fins a l'últim.
Malgrat la quantitat de petites decisions que planteja, el joc flueix amb naturalitat un cop s'assimila el seu ritme. Les mecàniques tenen sentit dins la temàtica, les diferents fases de la partida es connecten de manera molt elegant i, amb cada nova partida, és més fàcil apreciar la profunditat que amaguen unes regles que, sobre el paper, poden semblar més senzilles del que realment són.
Sensacions de partida
Després de diverses partides, la sensació que
m'ha deixat Wine & Cheese és
la d'un joc molt més profund del que aparenta a primera vista. Quan obres la
caixa i veus la temàtica, les il·lustracions i els components, pots pensar que
estàs davant d'un eurogame tranquil, gairebé relaxant. Però només calen un
parell de rondes perquè t'adonis que la realitat és ben diferent. Cada decisió
té conseqüències i els errors es paguen durant bona part de la partida.
La primera mecànica que realment em va sorprendre és la dels treballadors vinculats per colors. És una idea brillant perquè converteix una simple col·locació de treballadors en un autèntic duel d'anticipació. En moltes ocasions no estàs pensant quina és la millor acció per a tu, sinó quina acció obligarà el teu rival a jugar una peça que no li interessa. Aquesta interacció és constant, però mai es fa agressiva. No hi ha destrucció ni bloquejos excessivament frustrants; simplement tens la sensació que sempre hi ha algú intentant llegir els teus plans abans que els puguis executar.
També m'ha agradat molt la manera com el joc
gestiona el temps. En molts eurogames produïm recursos i els transformem
gairebé immediatament en punts o beneficis. Aquí no. Elaborar un producte és
només el principi del procés. Després cal esperar que maduri, controlar que no
ocupi espai més del necessari i calcular quan ens convé vendre'l. Aquest
sistema fa que cada carta que col·loquem al celler sigui gairebé una petita
aposta de futur. Si hem planificat bé, acabarem obtenint un gran rendiment; si
ens hem precipitat o hem calculat malament el ritme de la partida, probablement
acabarem perdent oportunitats.
Una altra virtut que m'ha convençut és que
totes les mecàniques tenen sentit entre elles. El límit d'espai al celler, la
impossibilitat d'emmagatzemar determinats ingredients, el procés de maduració o
la necessitat de mantenir equilibrades les dues produccions no semblen regles
afegides artificialment per complicar el joc. Tot forma part d'un mateix
engranatge i obliga el jugador a adaptar-se constantment. Quan una decisió no
surt com esperaves, normalment no és perquè el joc t'hagi castigat de manera
arbitrària, sinó perquè alguna cosa no ha encaixat dins la planificació que
havies fet.
Precisament aquesta necessitat de planificar
fa que la primera partida sigui, probablement, la més dura. Les regles no són
especialment complicades, però hi ha molts petits detalls que només s'entenen
quan veus com interactuen entre ells. En la meva experiència, és a partir de la
segona partida quan el joc realment comença a brillar. Deixes de pensar en les
normes i comences a pensar en les decisions, que és on Wine & Cheese demostra tot el seu potencial.
Pel que fa a la interacció, crec que és un dels seus grans encerts. És d'aquells jocs en què gairebé mai pots jugar mirant exclusivament el teu tauler. Constantment estàs observant què necessita el rival, quins recursos busca, quins productes està preparant o quin treballador li pot resultar més interessant. Aquesta tensió es manté durant tota la partida i fa que, fins i tot quan no és el teu torn, continuïs pendent del que passa sobre la taula.
Si hagués de posar-li algun però, diria que és
un joc menys amable del que aparenta. Tant la seva estètica com la temàtica
poden donar la impressió que ens trobem davant d'un eurogame familiar o de
dificultat mitjana, però la realitat és una altra. Demana planificació,
capacitat d'anticipació i acceptar que alguns errors poden condicionar la resta
de la partida. No el recomanaria com a porta d'entrada als jocs exclusius per a
dos jugadors, especialment si els participants no tenen experiència amb aquest
tipus de títols.
En canvi, si us agraden els duels estratègics on cada moviment té pes i les partides es decideixen per petits detalls, crec que Wine & Cheese ofereix una experiència molt satisfactòria. És un joc que recompensa l'experiència, que convida a provar noves maneres de jugar i que, després de cada partida, et deixa amb la sensació que la propera vegada podries haver pres decisions molt millors. Personalment, aquesta és una de les qualitats que més valoro en un joc de taula, i crec que Scott Almes ha sabut construir una proposta amb identitat pròpia, capaç d'anar més enllà de l'ombra de Cerveza y Pan.
👍 El que més m'ha agradat
Un sistema d'interacció
brillant
La mecànica dels treballadors vinculats per
colors és, sens dubte, l'ànima de Wine
& Cheese. És una idea senzilla d'entendre, però amb una
profunditat sorprenent. Cada vegada que escollim un treballador no només estem
decidint la nostra acció, sinó que també condicionem la següent jugada del
rival. Això genera una interacció constant, plena de petits duels tàctics,
sense necessitat de recórrer a mecàniques agressives o frustrants. És una
d'aquelles idees que, quan la proves, et preguntes com no s'havia vist abans.
Tot està connectat
Una de les coses que més m'ha agradat és la
coherència del disseny. No hi ha mecàniques que semblin afegides per
incrementar la complexitat. La producció, la maduració dels productes, la
gestió de l'espai al celler, els ingredients i el sistema de puntuació formen
part d'un mateix engranatge. Quan entens com encaixa tot, el joc transmet una
sensació d'elegància difícil de trobar en altres títols d'aquest pes.
Recompensa
l'experiència
Cada partida et fa millor jugador. Les primeres serveixen per entendre el ritme del joc, però a mesura que acumules experiència comences a anticipar situacions, a calcular millor els tempos i a llegir amb més facilitat les intencions del rival. És un joc que convida a tornar-lo a treure a taula perquè sempre tens la sensació que la següent partida la jugaràs millor que l'anterior.
👎 El que menys m'ha convençut
Una entrada exigent
Tot i que les mecàniques són lògiques, Wine & Cheese necessita una primera
partida d'aprenentatge. Hi ha molts petits detalls que només acaben de fer clic
quan els veus funcionar sobre la taula, i això pot fer que les primeres
sensacions no reflecteixin tot el potencial del joc.
És menys amable del
que sembla
La seva estètica transmet calma, però sota
aquesta aparença s'amaga un eurogame exigent. Els errors es paguen, les
decisions tenen conseqüències durant diversos torns i costa recuperar-se quan
la planificació falla. Crec que és important tenir-ho present abans d'asseure's
a jugar, perquè pot generar unes expectatives que no corresponen amb
l'experiència real.
No és un joc per
improvisar
Si gaudeixes adaptant-te constantment a allò que passa a la partida, aquí també ho podràs fer, però sempre hauràs de tenir un pla. Wine & Cheese premia els jugadors que pensen a mig i llarg termini, i pot resultar exigent per a qui prefereixi experiències més flexibles o menys castigadores amb els errors.
Valoració final
Wine &
Cheese demostra que Scott Almes no s'ha limitat a recuperar una idea
que ja havia funcionat amb Cerveza y Pan,
sinó que ha estat capaç de portar-la un pas més enllà. Manté l'essència del seu
predecessor, però construeix una experiència més profunda, més interactiva i
amb un nivell de planificació superior. És un joc que exigeix pensar cada
decisió amb calma, però que recompensa el jugador amb una gran satisfacció quan
totes les peces del trencaclosques encaixen.
Una de les coses que més he valorat és la
coherència del seu disseny. Les diferents mecàniques no funcionen de manera
independent, sinó que totes giren al voltant d'una mateixa idea: mantenir
l'equilibri entre les dues produccions mentre intentem optimitzar cada acció.
El sistema de treballadors compartits, la gestió del celler, el procés de
maduració dels productes i la manera de puntuar formen un conjunt molt ben
lligat, on cada decisió té repercussions durant la resta de la partida.
És inevitable comparar-lo amb Cerveza y Pan, però personalment crec que tots dos poden conviure perfectament dins una mateixa ludoteca. Si l'anterior destacava per oferir una experiència més directa i accessible, Wine & Cheese aposta per una major profunditat estratègica i una interacció molt més present. No el veig com un substitut, sinó com una evolució pensada per als jugadors que busquen un repte més exigent.
Ara bé, també és un joc que demana compromís.
La primera partida acostuma a servir per entendre el ritme de les seves
mecàniques i és fàcil cometre errors que després condicionaran la resta de la
partida. Per aquest motiu, no és un títol que recomanaria a qualsevol tipus de
jugador ni tampoc a qui busqui una experiència lleugera o relaxada. En canvi,
si acostumeu a jugar sovint amb la mateixa persona i us agraden els duels
estratègics on cada decisió importa, difícilment us deixarà indiferents.
Després de diverses partides, una de les
sensacions que més m'ha deixat Wine &
Cheese és que sempre acabes pensant que hi havia una manera millor de
gestionar la partida. Potser hauries d'haver esperat un torn abans de produir
aquell vi, potser no convenia ocupar aquell espai del celler o potser hauries
pogut condicionar molt millor el següent moviment del teu rival. I crec que
aquest és, precisament, el seu gran encert. És un joc que et convida a
tornar-lo a jugar perquè saps que encara pots fer-ho millor.
En definitiva, Wine & Cheese és una proposta excel·lent per a dos jugadors que combina una gran profunditat estratègica amb unes mecàniques originals i molt ben integrades. Potser no és el joc més accessible del seu gènere, però sí un dels més gratificants quan totes les seves peces comencen a encaixar. Si busqueu un duel intel·ligent, exigent i amb una rejugabilitat molt elevada, crec que aquest títol mereix, sens dubte, un lloc a la vostra ludoteca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta