És sorprenent tot el que aconsegueix fer Viernes amb tan pocs elements. Una caixa petita, un grapat de cartes i unes regles que s'expliquen en pocs minuts són suficients per construir un dels jocs en solitari més influents dels últims anys. Lluny de buscar una gran aventura narrativa o un desplegament espectacular, Friedemann Friese aposta per una idea molt simple... i l'executa amb una precisió admirable. El seu gran encert és plantejar un joc de construcció de pila des d'una perspectiva completament diferent de l'habitual. Aquí no es tracta d'acumular cartes cada vegada més poderoses, sinó d'aprendre a modelar la nostra baralla perquè Robinson deixi de ser un nàufrag incompetent i es converteixi, a poc a poc, en algú capaç de sobreviure pels seus propis mitjans. I el més curiós és que, per aconseguir-ho, sovint caldrà acceptar derrotes que aparentment semblen un pas enrere. Robinson Crusoe acostuma a ser el protagonista de qualsevol història sobre una illa...