Bajo las hojas
Bajo las Hojas, dissenyat per Trevor Benjamin i Brett J. Gilbert i editat per Fractal Juegos (distribuït aquí per RocketLemon Games), és un joc de col·locació de llosetes i construcció de patrons que converteix la creació d’un petit jardí en un trencaclosques sorprenentment interessant.
Amb una estètica plena de flors, tolls, bolets i petits animalons adorables, és fàcil pensar que ens trobem davant d’un altre joc familiar relaxat que busca seduir principalment pel seu aspecte visual. I certament és un joc amable, accessible i molt agradable de veure sobre la taula. Però després de les primeres rondes comencen a aparèixer decisions cada vegada més importants, connexions que condicionen torns futurs i una sensació constant d’intentar optimitzar cada nova lloseta.
La seva premissa és molt senzilla: construir el jardí més atractiu possible per atreure vida. Abelles, colibrís i altres petits habitants començaran a aparèixer a mesura que completem patrons, connectem terrenys i desenvolupem el nostre ecosistema. El que realment fa destacar Bajo las Hojas, però, és la manera com transforma aquesta idea aparentment simple en una cadena contínua de petites decisions on gairebé cada col·locació té conseqüències.
Sense necessitat de mecàniques complexes ni grans innovacions, el joc aconsegueix oferir una experiència àgil, elegant i molt satisfactòria. Potser no reinventa la col·locació de llosetes, però sí que sap trobar la seva pròpia personalitat gràcies a un sistema que premia constantment la planificació, l’eficiència i la capacitat de construir petits combos torn rere torn.
De què va?
A Bajo las Hojas, cada jugador construeix el seu propi jardí amb l’objectiu de convertir-lo en un petit ecosistema ple de vida. Al llarg de la partida anirem ampliant aquest espai amb nous terrenys, tolls i zones de vegetació, intentant crear un entorn prou atractiu perquè diverses criatures decideixin establir-s’hi.
Abelles, colibrís i altres petits habitants ocults aniran apareixent a mesura que el jardí es desenvolupa. Cada element que afegim contribueix a donar forma a un ecosistema cada vegada més complex, on la disposició de les llosetes i la manera com es connecten entre si resulten fonamentals.
Malgrat la seva aparença relaxada i amable, Bajo las Hojas és sobretot un joc de construcció de patrons i optimització espacial. Constantment estarem intentant encaixar noves peces de la manera més eficient possible, buscant que una mateixa col·locació ens permeti avançar en diversos objectius alhora.
La partida es desenvolupa al llarg de dotze rondes i, al final, el jugador que hagi aconseguit atreure més vida al seu jardí serà el vencedor. Una premissa senzilla que amaga un trencaclosques molt més interessant i exigent del que podria semblar a primera vista.
Com es juga?
Bajo las Hojas es desenvolupa al llarg de dotze rondes en què cada jugador anirà ampliant progressivament el seu propi jardí. A cada torn, simplement escollirem una de les tres llosetes disponibles al mercat central i l'afegirem a la nostra zona de joc, intentant aprofitar-la de la manera més eficient possible.
Les llosetes es poden girar i voltejar lliurement abans de col·locar-les, cosa que converteix cada torn en un petit exercici de planificació espacial. La gràcia no és només trobar un lloc on encaixi la peça, sinó aconseguir que aquesta activi el màxim nombre possible de beneficis.
El primer gran sistema del joc gira al voltant de les abelles. Quan aconseguim formar una zona de tres o més espais connectats del mateix tipus de terreny, aquesta queda pol·linitzada i genera una abella. Però el més interessant és que el joc recompensa especialment l'especialització: cada vegada que creem una nova zona pol·linitzada d'un color que ja havíem desenvolupat anteriorment, també obtenim abelles addicionals als sectors previs. Això fa que constantment hàgim de decidir si ens interessa potenciar determinats terrenys o diversificar el nostre jardí.
Els colibrís aporten una capa diferent al trencaclosques. Apareixen quan una lloseta aconsegueix que tots els seus espais formin part de zones ja pol·linitzades, però també es poden multiplicar si aconseguim alinear-los en files o columnes de tres. Això obliga a pensar no només en les connexions entre colors, sinó també en la forma global que està adoptant el jardí a mesura que creix.
Finalment, cada partida incorpora tres objectius variables relacionats amb fulles, tolls i fongs. Aquests patrons permeten atreure habitants especials i són els responsables de bona part de la rejugabilitat del joc, ja que obliguen a adaptar les prioritats d'una partida a una altra.
La gran virtut de Bajo las Hojas és que tots aquests sistemes es troben completament connectats. Una mateixa lloseta pot ampliar una zona pol·linitzada, generar un colibrí i completar un dels objectius especials al mateix temps. Aquesta cerca constant de la col·locació perfecta és el que acaba convertint cada torn en una petita cadena de decisions molt satisfactòria.
Quan tots els jugadors han completat el seu jardí de tretze llosetes, es comptabilitzen les criatures atretes durant la partida i s'atorguen algunes bonificacions per majories. El jugador amb més punts serà el vencedor.
Sensacions en partida
El que més m'ha agradat de Bajo las Hojas és la manera com aconsegueix generar decisions interessants amb unes regles sorprenentment senzilles. La base del joc és extremadament accessible, però al cap de pocs torns ja tens la sensació que cada lloseta pot condicionar bona part del desenvolupament futur del teu jardí.
La principal virtut del disseny és que pràcticament tot el que fas té diverses implicacions alhora. Quan esculls una lloseta no només estàs pensant en completar una zona de color; també valores si t'ajudarà a generar colibrís, si encaixa amb els objectius de la partida o si pot acostar-te a alguna majoria al final del joc. Aquesta superposició constant d'objectius fa que el trencaclosques sigui molt més interessant del que podria semblar a simple vista.
Les abelles són probablement el sistema que més m'ha convençut. La manera com el joc premia crear diversos sectors pol·linitzats d'un mateix color genera decisions molt atractives durant tota la partida. Sovint et trobes dubtant entre continuar apostant per un terreny que ja tens desenvolupat o aprofitar oportunitats més immediates en altres zones del jardí. És una mecànica elegant que aporta molta més profunditat de la que aparenta.
Els colibrís també funcionen molt bé perquè afegeixen una capa de planificació diferent. Mentre les abelles et fan pensar en connexions i agrupacions, els colibrís obliguen a tenir present la forma general del teu jardí. Això provoca que moltes vegades hagis de sacrificar una col·locació aparentment òptima per preparar una alineació més beneficiosa alguns torns després.
Una altra cosa que m'ha agradat és que el joc pràcticament no té torns poc satisfactoris. Encara que no aconsegueixis la jugada perfecta, gairebé sempre acabes avançant en algun objectiu o preparant una oportunitat futura. Aquesta sensació de progrés constant ajuda molt a mantenir l'interès durant tota la partida.
Pel que fa a la interacció, és probablement l'aspecte més limitat del joc. El draft de llosetes i les majories finals generen certa tensió, especialment quan veus una peça que encaixa perfectament al jardí d'un rival, però la major part del temps cadascú està concentrat en el seu propi jardí. Personalment no ho considero un problema perquè encaixa molt bé amb el tipus d'experiència que proposa, però és un aspecte a tenir en compte si busques una confrontació més directa.
També és cert que el joc pot generar certa anàlisi paràlisi amb jugadors especialment calculadors. Les possibilitats d'orientació de cada lloseta i la quantitat de coses que es poden activar amb una sola col·locació fan que alguns torns convidin a buscar la jugada perfecta durant més estona de la desitjable.
Visualment, a més, és un joc que entra molt bé pels ulls. Les il·lustracions de Paulina Victoria tenen molt encant i els petits meeples d'animals donen molta vida al jardí a mesura que la partida avança. És d'aquells títols que desperten curiositat abans fins i tot que comenci l'explicació de les regles.
El més interessant és que, malgrat utilitzar mecàniques molt conegudes dins del gènere de la col·locació de llosetes, Bajo las Hojas aconsegueix sentir-se fresc gràcies a l'elegància amb què connecta tots els seus sistemes. No busca reinventar res, però sí oferir una experiència molt afinada, àgil i tremendament satisfactòria per a qui gaudeixi optimitzant cada decisió
El millor i el pitjor
✔️ El millor
- Sistema de puntuació molt elegant: La manera com abelles, colibrís i objectius especials es connecten entre si és probablement el millor del joc. Tot està molt ben lligat i sovint una sola col·locació pot desencadenar diverses recompenses alhora. Aquesta sensació de combo constant funciona especialment bé.
- Molt més tens del que sembla: Visualment transmet calma i relax, però mecànicament és un joc bastant exigent. Sempre tens la sensació que podries haver col·locat millor aquella peça o aprofitat una connexió extra.
- Regles simples però amb decisions interessants: És extremadament fàcil d’explicar i pràcticament qualsevol jugador el pot entendre en pocs minuts, però això no impedeix que tingui prou profunditat tàctica durant la partida.
- Bon ritme i durada ajustada: Les partides flueixen molt bé. El joc gairebé no té temps morts i quan acaba acostuma a deixar aquella sensació de “en faria una altra”.
- Producció i apartat visual molt cuidats: Les il·lustracions de Paulina Victoria tenen molt encant i els petits meeples d’animals funcionen genial sobre la taula. És un joc que entra molt fàcilment pels ulls.
- Objectius variables que aporten rejugabilitat: Les cartes de patrons fan que cada partida obligui a prioritzar estratègies diferents i ajuden que el joc no se senti exactament igual cada vegada.
❌ El pitjor
- Interacció bastant limitada: Més enllà del draft de llosetes i les majories finals, cadascú està molt centrat en el seu propi jardí. És un joc molt de “cap cot i mirar el teu puzle”.
- Pot generar anàlisi paràlisi: Com que les llosetes es poden girar i encaixar de moltes maneres diferents, hi ha jugadors que poden alentir bastant el ritme buscant la col·locació perfecta.
- No reinventa pràcticament res: Si tens molta experiència en jocs de col·locació de llosetes, moltes de les sensacions que ofereix et resultaran familiars. El joc destaca més per l’execució que no pas per l’originalitat.
- Alguns efectes es poden oblidar fàcilment: Sobretot durant les primeres partides és relativament habitual deixar-se alguna abella o algun colibrí sense col·locar. El joc exigeix estar bastant atent constantment al tauler.
- Pot quedar curt a jugadors molt experts: Tot i que té decisions interessants, continua sent un joc familiar-tàctic. Qui busqui una profunditat estratègica molt elevada probablement trobarà el sostre del joc relativament ràpid.
Valoració final
El mercat està ple de jocs de col·locació de llosetes. És un d'aquells gèneres que fa anys que acumula títols excel·lents i on cada nova proposta ho té cada vegada més difícil per destacar. Per això, quan apareix un joc com Bajo las Hojas, la primera impressió és pensar que probablement ens trobem davant d'una altra variació agradable sobre idees que ja coneixem.
I en certa manera és així. Bajo las Hojas no pretén reinventar res. Moltes de les seves mecàniques resultaran familiars a qualsevol jugador amb una mica d'experiència dins del gènere. La construcció de patrons, la col·locació de llosetes, els objectius variables o la cerca constant de l'eficiència són elements que hem vist moltes vegades.
Però crec que el gran encert del joc és entendre perfectament què vol ser i executar-ho amb una elegància admirable. Tot està connectat. Les abelles alimenten els colibrís, els colibrís condicionen la manera de construir el jardí i els objectius variables donen direcció a les nostres decisions. En cap moment tens la sensació d'estar jugant a diversos minijocs independents; tot forma part del mateix trencaclosques.
Aquesta cohesió és probablement el que més m'ha agradat. Moltes vegades hi ha jocs que acumulen sistemes de puntuació diferents amb l'objectiu de generar profunditat, però que acaben transmetent una certa sensació de dispersió. Aquí passa just el contrari. Cada nova lloseta que col·loques sembla rellevant perquè pràcticament sempre afecta diverses coses al mateix temps.
També m'ha sorprès la tensió que genera. La seva aparença amable i acolorida pot portar a pensar que estem davant d'una experiència completament relaxada, però la realitat és que el joc et demana estar atent constantment. No és especialment complex ni difícil d'aprendre, però sí que aconsegueix que cada decisió tingui més pes del que aparenta.
Al mateix temps, manté una accessibilitat molt destacable. Les regles s'expliquen ràpidament, les partides tenen una durada molt ajustada i pràcticament qualsevol tipus de jugador pot entendre què està intentant aconseguir des dels primers torns. És un joc que funciona molt bé com a porta d'entrada al gènere, però que també ofereix prou decisions perquè els jugadors habituals s'ho passin bé.
Evidentment no és un joc perfecte. La interacció és limitada i bona part de la partida transcorre observant el teu propi jardí. A més, els jugadors que busquin una profunditat estratègica molt elevada probablement trobaran el seu sostre relativament aviat. Però tampoc crec que aquest sigui l'objectiu del disseny.
Per a mi, Bajo las Hojas destaca precisament perquè sap trobar un punt intermedi molt difícil d'aconseguir: és accessible sense resultar trivial i és exigent sense arribar a ser aclaparador. És un joc que aconsegueix generar decisions interessants durant tota la partida sense necessitat de recórrer a regles complexes ni sistemes excessivament elaborats.
En definitiva, estem davant d'un joc elegant, molt ben afinat i amb una personalitat més marcada del que podria semblar a primera vista. Potser no revolucionarà el gènere de la col·locació de llosetes, però sí que ofereix una experiència tremendament satisfactòria per a qualsevol jugador que gaudeixi construint patrons, optimitzant espais i buscant aquella jugada capaç de fer encaixar totes les peces alhora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta