SETI: Agencias Espaciales

 

Després de l’èxit de SETI: En busca de vida extraterrestre (ressenya aquí), un dels eurogames més destacats dels últims anys dins del gènere de pes mitjà-alt, l’arribada de la seva primera expansió, Agencias Espaciales, obre la porta a una nova fase del joc. La pregunta, però, és inevitable: fins a quin punt cal ampliar una experiència que ja funcionava de manera sòlida en la seva forma original?

Publicada per Czech Games Edition i distribuïda per Devir Iberia, aquesta expansió no pretén redefinir el sistema de joc, sinó aprofundir-hi. L’objectiu principal és introduir més variabilitat, afegir asimetria entre jugadors i ajustar alguns dels aspectes que en el joc base podien generar sensacions més irregulars, especialment en les primeres rondes de partida.

El resultat és una expansió que se superposa al joc original amb nous mòduls, mantenint intacta la seva estructura però modificant de manera significativa el ritme i la manera com es desenvolupen les partides.

Què canvia respecte al joc base?

Una de les primeres coses que cal tenir en compte és que Agencias Espaciales no és una expansió modular en el sentit estricte. Tot i que els seus elements es poden entendre per separat, el disseny està pensat perquè s’utilitzin conjuntament, configurant una nova manera de jugar a SETI.

El canvi més evident és l’estructura de la partida. El joc passa de cinc a quatre rondes, però aquesta reducció no implica una experiència més curta en termes de sensacions. La incorporació de nous elements inicials fa que els jugadors comencin amb més recursos, més presència al tauler i més opcions des del primer moment.

Aquesta modificació afecta directament el ritme del joc. Si en el joc base les primeres rondes sovint funcionaven com una fase de preparació, aquí la partida comença ja amb decisions rellevants. El desenvolupament de les estratègies s’accelera i la sensació de progrés apareix abans.

A més, l’expansió introdueix asimetria entre jugadors, amplia el conjunt de cartes disponibles i afegeix noves civilitzacions alienígenes, fet que incrementa de manera notable la variabilitat entre partides.

De què va l’expansió?

A nivell conceptual, Agencias Espaciales manté intacte el nucli temàtic de SETI: la recerca de vida extraterrestre a través de l’exploració, l’anàlisi de dades i el desenvolupament tecnològic. El que fa és ampliar les eines amb què els jugadors desenvolupen aquest programa científic.

Ara, cada jugador assumeix el control d’una agència espacial amb característiques pròpies, cosa que modifica la manera com s’enfronta a la partida des del principi. Paral·lelament, el sistema d’inici ràpid accelera la posada en marxa del joc, mentre que les noves cartes i espècies alienígenes introdueixen més opcions i situacions.

Aquesta combinació fa que cada partida presenti un escenari inicial diferent, tant en termes de recursos com de possibilitats estratègiques.

Agències espacials: asimetria des del primer torn

El principal element de l’expansió és la introducció de les agències espacials. 

Cada jugador escull una organització amb habilitats pròpies, que inclouen recursos inicials, ingressos recurrents i poders especials. Aquestes habilitats poden afectar diferents aspectes del joc, com el cost de les accions, la gestió de recursos o la manera d’interactuar amb determinades mecàniques.

Aquest sistema introdueix una asimetria lleugera però significativa. Les decisions inicials ja no parteixen d’una base comuna, sinó que cada jugador té incentius diferents des del primer moment.

Tot i això, el disseny evita que aquestes diferències limitin l’estratègia. Les agències no obliguen a seguir un camí concret, sinó que ofereixen eines que es poden utilitzar de diverses maneres. Això manté una de les característiques clau de SETI: la llibertat estratègica.

A més, les agències presenten diferents nivells de complexitat, cosa que facilita la seva introducció a jugadors amb menys experiència sense renunciar a opcions més exigents per a jugadors habituals.

Cartes d’inici ràpid: un inici més dinàmic

Un altre dels canvis més rellevants és la incorporació de les cartes d’inici ràpid.

Aquestes cartes es resolen abans de començar la partida i proporcionen recursos, posicionament inicial i petites modificacions del tauler. El seu objectiu és clar: eliminar la sensació de lentitud que podia aparèixer en la primera ronda del joc base.

Amb aquest sistema, els jugadors comencen amb una infraestructura parcial ja establerta. És possible iniciar la partida amb sondes en òrbita, recursos addicionals o presència en determinats sectors.

A nivell de sensacions, això fa que la partida arranqui amb més intensitat. Les primeres decisions tenen més impacte i les estratègies comencen a definir-se abans.

Com a conseqüència d’aquest canvi, el joc es redueix a quatre rondes. Tot i això, la quantitat d’accions i possibilitats disponibles en cada ronda compensa aquesta reducció.

Noves cartes i fitxes: més variabilitat

L’expansió també amplia el conjunt de cartes de projecte amb noves opcions que s’integren dins del sistema existent.

Aquestes cartes mantenen l’estructura del joc base, però introdueixen petites variacions en les combinacions d’efectes, les oportunitats de puntuació i les sinergies possibles.

Entre les novetats destaquen les fitxes de senyal, un recurs que permet reforçar accions d’escaneig. Aquestes fitxes es poden utilitzar per repetir determinats passos dins d’aquesta acció, augmentant-ne l’eficiència en moments clau.

Tot i que la seva presència no és constant, contribueixen a fer més atractiva una mecànica que en el joc base podia quedar en segon pla en algunes estratègies.

Noves civilitzacions alienígenes

Un dels elements més destacats de l’expansió és la incorporació de tres noves espècies alienígenes.

Cada una d’elles introdueix una mecànica diferenciada que modifica la manera com els jugadors interactuen amb el sistema de descobriments.

Algunes proposen sistemes de recompenses dinàmics que canvien al llarg de la partida, obligant a adaptar el moment de les accions. Altres introdueixen mecàniques de col·lecció i combinació d’elements que afegeixen noves formes de puntuació. També hi ha propostes que incorporen un cert grau d’incertesa, amb recompenses que no es coneixen fins al moment de la seva obtenció.

Aquestes noves espècies reforcen un dels punts forts de SETI: la variabilitat. La combinació d’alienígenes en cada partida pot modificar de manera significativa les prioritats estratègiques.

A més, mantenen el caràcter temàtic del joc. L’aparició d’una nova civilització continua sent un moment clau que transforma la dinàmica de la partida.

Les espècies alienígenes en detall

Ameba
Aquesta espècie introdueix un sistema de recompenses dinàmic basat en una pista amb bonificacions mòbils. Cada vegada que els jugadors interactuen amb l’alienígena, aquestes recompenses es desplacen, alterant constantment el valor de cada acció.
A nivell de sensacions, això genera un petit “mercat” en moviment que premia el timing: no es tracta només d’actuar, sinó de fer-ho en el moment adequat. És una mecànica senzilla d’entendre però amb prou profunditat per condicionar decisions durant tota la partida.

Glifis
Els glifis aporten una capa de col·lecció i combinació. Durant la partida es poden obtenir diferents símbols que, un cop traduïts, es vinculen a recompenses específiques.
Això obre dues vies estratègiques: acumular conjunts per a puntuació final o invertir en la seva traducció per obtenir beneficis recurrents. És probablement l’espècie més “euro” en el sentit clàssic, amb una clara optimització de recursos i planificació a mig termini.

Arkhos
Arkhos introdueix un element d’exploració amb incertesa. Les recompenses s’obtenen a través d’un sistema de cartes que es revelen progressivament, de manera que els jugadors no saben exactament què obtindran fins al moment de l’acció.
A més, incorpora un sistema de desbloqueig que requereix invertir recursos per avançar dins la nau alienígena. Això genera una sensació de risc–recompensa constant i afegeix tensió a cada decisió, fent que sigui l’espècie més imprevisible de les tres.

Com es juga amb l’expansió?

A nivell de mecàniques, el funcionament general del joc es manté intacte. Els jugadors continuen alternant torns en què escullen accions per desenvolupar el seu programa científic.

La diferència principal és que aquestes accions es realitzen en un context més desenvolupat des del principi. Les opcions disponibles són més immediates i les decisions tenen un impacte més ràpid.

El desenvolupament de la partida es percep com més compacte. Les fases inicials, que en el joc base servien per construir una base, aquí es veuen substituïdes per una entrada més directa en el nucli estratègic del joc.

Això no simplifica l’experiència, però sí que en modifica el ritme.

Sensacions de partida

Amb Agencias Espaciales, SETI manté intacta la seva identitat com a eurogame centrat en la planificació i l’optimització, però la manera com es percep la partida canvia de manera notable des del primer torn.

Un dels canvis més evidents és la sensació d’arrencada. Si en el joc base les primeres rondes sovint funcionaven com una fase d’establiment —amb recursos limitats i opcions relativament restringides—, aquí la partida comença amb més capacitat d’acció. Les cartes d’inici ràpid i les habilitats de les agències fan que des del principi els jugadors puguin prendre decisions amb impacte real sobre el desenvolupament de la partida.

Això es tradueix en una experiència més immediata. Les estratègies no es construeixen de manera tan gradual, sinó que comencen a definir-se abans, i això pot donar la sensació que el joc “entra en matèria” més ràpidament.

Tot i aquesta acceleració inicial, SETI continua sent un joc que premia la planificació a mitjà termini. Moltes accions segueixen preparant situacions futures, i el moviment del sistema solar continua sent un element clau a l’hora de decidir quan executar determinades accions. La diferència és que ara aquestes decisions apareixen abans i amb més freqüència.

L’asimetria introduïda per les agències també té un impacte en les sensacions de partida. Sense ser un element dominant, sí que condiciona subtilment la manera com cada jugador aborda el joc. Algunes agències faciliten determinades línies d’investigació o fan més eficient l’ús d’alguns recursos, cosa que pot orientar les primeres decisions sense limitar la llibertat estratègica.

Pel que fa a la variabilitat, l’expansió reforça clarament aquest aspecte. La combinació d’agències, cartes i civilitzacions alienígenes genera escenaris molt diferents entre partides. Això no només afecta les estratègies òptimes, sinó també el ritme i la dinàmica de la partida.

La interacció entre jugadors es manté en el terreny indirecte, però amb un matís important: en començar abans les fases clau del joc, la competició per oportunitats també s’intensifica abans. Això pot generar una sensació de cursa més marcada, especialment en partides amb més jugadors.

Pel que fa a la durada, la reducció a quatre rondes no implica necessàriament partides més curtes. El fet de disposar de més opcions des del principi pot augmentar el temps de decisió en cada torn, especialment en grups amb tendència a l’anàlisi. Tot i així, la percepció general pot ser d’una experiència més fluida, ja que es redueixen els moments de menor intensitat del joc base.

En conjunt, l’expansió no canvia què és SETI, però sí com es viu. La sensació global és la d’un joc més compacte, més directe i amb una progressió més constant des del primer moment.

El millor i el pitjor

✔️ El millor

• Un inici de partida més actiu i menys restrictiu: Un dels aspectes més destacats de l’expansió és la manera com resol la sensació de lentitud inicial del joc base. Les cartes d’inici ràpid i els recursos addicionals permeten començar la partida amb més opcions reals, evitant torns poc rellevants i facilitant que els jugadors entrin abans en el nucli estratègic del joc.
• Asimetria que aporta varietat sense trencar l’equilibri: Les agències espacials introdueixen diferències entre jugadors des del primer moment, però ho fan de manera continguda. No defineixen una estratègia única, sinó que ofereixen petits avantatges o enfocaments que es poden explotar de diverses maneres. Això amplia la varietat sense limitar la llibertat de decisió.
• Increment notable de la rejugabilitat: La combinació de nous elements —agències, cartes i civilitzacions alienígenes— fa que cada partida presenti configuracions diferents. Aquesta variabilitat no és només superficial, sinó que pot alterar les prioritats estratègiques i la manera com s’afronta la partida.
• Reforç d’elements menys utilitzats del joc base: Algunes mecàniques que en el joc base podien quedar en segon terme, com l’escaneig, guanyen protagonisme gràcies a les noves cartes i fitxes. Això contribueix a equilibrar millor les diferents línies d’investigació.
• Sensació de progrés més immediata: El joc transmet abans la sensació d’estar desenvolupant un programa científic complet. Les decisions tenen impacte des de fases més primerenques, cosa que reforça la narrativa de la partida.
  

❌ El pitjor

• Augment del temps de preparació: La configuració de la partida és més llarga i requereix més passos, especialment a l’hora de seleccionar agències i cartes inicials. Això pot fer que l’entrada al joc sigui menys àgil.
• Algunes novetats tenen una presència limitada: Determinats elements, com les fitxes de senyal, apareixen de manera relativament puntual. Tot i ser interessants, no sempre tenen un impacte significatiu en el conjunt de la partida. 
• La durada no es redueix de manera clara: Tot i tenir menys rondes, la major densitat de decisions pot mantenir o fins i tot allargar la durada de la partida en determinats grups.
• Increment de la càrrega cognitiva inicial: Per a jugadors nous, l’expansió afegeix una capa addicional d’informació que pot fer més difícil entendre el conjunt del sistema en les primeres partides.
• Possible divisió de l’experiència de joc: Amb l’expansió, SETI es pot percebre com dos jocs diferents: un més contingut (joc base) i un de més complet però també més exigent (amb expansió). Això pot fer que no tots els grups optin sempre per jugar amb tots els mòduls.

Valoració final

SETI: Agencias Espaciales és una expansió que parteix d’una base molt clara: no cal reinventar un sistema que ja funciona, però sí que es pot refinar i ampliar perquè ofereixi una experiència més rica i variada.

En aquest sentit, l’expansió actua més com una evolució natural del joc base que no pas com un canvi radical. Manté intactes les mecàniques principals —exploració, escaneig, anàlisi de dades i desenvolupament tecnològic—, però introdueix ajustos que modifiquen la manera com aquestes es despleguen al llarg de la partida.

Un dels seus encerts més evidents és la millora del ritme inicial. Les cartes d’inici ràpid i les noves condicions de sortida permeten que els jugadors entrin abans en el nucli estratègic del joc, evitant la sensació de lentitud que podia aparèixer en les primeres rondes del joc base. Aquest canvi no simplifica el joc, però sí que en fa més immediata la presa de decisions i reforça la sensació de progressió des del primer moment.

Aquesta acceleració inicial es combina amb la introducció d’asimetria a través de les agències espacials. Aquest element aporta varietat entre jugadors sense trencar l’equilibri del sistema. Les agències no imposen una manera concreta de jugar, sinó que ofereixen eines i incentius que poden orientar les decisions sense limitar-les, mantenint així la llibertat estratègica que defineix SETI.

Un altre dels punts forts de l’expansió és l’augment de la variabilitat. Les noves cartes i, especialment, les noves civilitzacions alienígenes amplien les possibilitats del joc i fan que cada partida presenti situacions diferents. Aquest increment de contingut no només aporta més opcions, sinó que també reforça la capacitat del joc per adaptar-se a contextos canviants, obligant els jugadors a replantejar les seves estratègies en funció de la configuració concreta de cada partida.

A nivell temàtic, l’expansió manté la coherència del joc base. Les noves mecàniques no se senten afegides de manera artificial, sinó que encaixen dins del marc de la recerca científica que proposa SETI. L’aparició de noves civilitzacions alienígenes, en particular, continua funcionant com un dels moments més significatius de la partida, aportant noves capes de joc sense trencar la immersió.

Tot i aquests encerts, l’expansió també posa de manifest alguns límits. L’augment de contingut implica una configuració més llarga i una càrrega cognitiva superior, especialment en les primeres partides. A més, tot i la reducció a quatre rondes, la durada global de la partida no es redueix de manera significativa, ja que la densitat de decisions per torn continua sent elevada.

Aquestes característiques fan que Agencias Espaciales sigui una expansió especialment indicada per a jugadors que ja tenen experiència amb el joc base i que busquen ampliar-ne les possibilitats. Per a aquests perfils, l’expansió ofereix una experiència més completa i variada, que pot acabar convertint-se en la forma preferent de jugar a SETI.

En canvi, per a grups que valoren una experiència més continguda o que encara s’estan familiaritzant amb el sistema, el joc base continua funcionant com una proposta sòlida i autosuficient.

En conjunt, SETI: Agencias Espaciales es presenta com una expansió coherent i ben integrada, que reforça els punts forts del joc original i en millora alguns dels aspectes més discutits. Sense necessitat de reinventar el sistema, aconsegueix oferir una experiència més dinàmica, variada i amb més recorregut, consolidant SETI com un joc amb capacitat de créixer i evolucionar amb el temps.

Fitxa tècnica

Nom: SETI Agencias Espaciales

Autors: Tomáš Holek

Il.lustrador: Jakub Politzer

Editorial: Czech Games Edition / Devir Iberia

Jugadors: 1 - 4 

Edat: +14 anys

Duració: 40 min. / jugador