Barrage

 
I així comença la Guerra de l’Aigua…

Any 1922. Els canons de la Gran Guerra romanen en silenci des de fa quatre anys, el món s’està recuperant, ressorgint de les seves cendres a la velocitat de la nova tecnologia hidroelèctrica del gran Nikola Tesla. Una nova guerra, que es lluitarà a les valls dels Alps, està a punt de començar: Seràs capaç de derrotar als teus oponents i construir el major imperi hidroelèctric que el món hagi vist mai?

Els jugadors es posen en el paper d’un director executiu d’una corporació de les quatre potències posteriors a la Primera Guerra Mundial (Els Estats Units, Alemanya, Itàlia i França), que creuen que la millor manera de satisfer les enormes demandes energètiques del futur serà aprofitant la increïble potència de l’aigua en moviment. Tots s’han reunit en un lloc prometador dels Alps per a provar les seves teories i dispositius. I posar-se en el camí dels rivals no sols és satisfactori, sinó que podria portar a la dominació mundial.

Com a gegants corporatius que són i comprenen la necessitat d’energia, el seu treball és aprofitar el flux d’aigua per a generar electricitat redirigint-la a través de conductes cap a les centrals elèctriques. Tot sembla bastant simple, però hi ha un problema. Hi ha una quantitat limitada d’aigua que flueix costa avall i tots competeixen per ella. Perquè passi suficient aigua per les turbines de les seves centrals elèctriques, han de construir rescloses en les vores de les conques naturals perquè l’aigua s’acumuli darrera. Això significa que si construeixen rescloses a les muntanyes, detindran, o certament retardaran, el flux d’aigua cap a les conques més baixes.

El tauler principal és bell i representa un mapa que comença al cim de les muntanyes, descendeix pels pujols i acaba a en la part inferior de les planes. Abans d’entrar en els detalls sobre com es juga, vegem breument com es produeix l’energia. Cada àrea conté de 3 a 5 conques, grans estanys on es pot recollir aigua. Les conques més altes estan conectades amb les més baixes a través de rius. Al voltant de cada conca hi ha llocs de construcció. Els jugador poden construir tres tipus d’edificis en els llocs apropiats. Les preses retenen l’aigua; com més alt sigui el nivell de la presa, més gotes es poden retenir. Les centrals elèctriques converteixen l’aigua que flueix en energia. I els conductes, que són canals excavats en el sòl, connectes les preses amb les centrals elèctriques. Un jugador genera energia prenent gotes d’una de les seves preses, transportant-les a través d’un conducte, a una de les seves centrals elèctriques. Gairebé tots els objectius del joc s’aconsegueixen generant energia.

El tauler de jugador hi trobem 4 files per a col.locar els diferents edificis. Els tres edificis principals que pots construir són les preses per a atrapar i retenir les gotes d’aigua; les centrals elèctriques que generen energia a partir d’elles i els conductes que fal el treball dur de dirigir les gotes d’aigua a través de camins establerts cap a aquestes central elèctriques. Un quart tipus d’edifici és una elevació, això és bàsicament una manera d’augmentar l’altura de la teva presa per a atrapar encara més gotes d’aigua, creant així potencialment encara més energia en rondes posterior. A la part dreta del tauler hi col.loquem la roda de construcció, que és un dispositiu tipus rondell que retindrà i capturarà els teus recursos fins que la roda s’hagi mogut per a deixar-los sortir de nou.

La roda de construcció és un cercle dividit en sis sectors, cada sector té espai per a una fitxa d’acció i recursos, en seleccionar què construir s’ha de col.locar la fitxa i els recursos necessaris en el segment obert de la roda i es giren 60 graus en el sentit de les agulles del rellotge. Una vegada que aquests elements han donat tota la volta i retornen en el segment obert, tornen a estar disponibles per al seu ús. El funcionament d’aquesta roda, té sentit, si fos l’amo d’una empresa de construcció, no hauria de sacrificar maquinària permanent per a un projecte. Estaria reservada i no estaria disponible fins que es completés aquest projecte.

Els jugadors juguen cinc rondes. Les gotes d’aigua entren en joc al començament de cada ronda, d’una manera que està predeterminada aleatòriament al començament del joc, per la qual cosa no hi ha sorpreses sobre la seva aparició.

Barrage és un joc de col.locació de treballadors. Cada jugador en disposen de 12 (enginyers), un número que no canvia al llarg de la partida. Per a dur a terme una acció, és necessari col.locar una quantitat d’enginyers (entre 1 i 3, depenent de l’acció triada) en un dels seus espais d’acció disponibles. Alguns dels espais estan en el tauler dels jugadors, que només pot utilitzar el jugador, mentre que els altres estan disponible per a tots els jugadors.

Les accions en els taulers dels jugadors són totes accions de Construcció; així és com els jugadors col.loquen les seves estructures en el tauler. Cada jugador té quatre espais d’acció per a la construcció. Hi ha quatre coses que pots construir: dos que estan associades amb preses (bases, el nivell més baix de la presa, i elevaciones, que formen el segon i tercer nivell), conductes i centrals elèctriques. Les estructures construïdes es prenen del tauler del jugador (a vegades revelant una nova capacitat o ingrés) i es col.loquen en l’espait triat en el mapa. Hi ha dos tipus de recursos (maquinàries) com són les excavadores i formigoneres que s’utilitzen per a construir estructures. Diferents estructures tenen diferents costos de maquinària, segons el tipus i el lloc del tauler en el qual es construeixen.

Les accions restants estan associades a espais en el tauler central i, quan s’ocupa un espai, ja no es pot triar de nou fins a la següent ronda. Els espais s’organitzen en parells, i cada parell d’accions proporciona el mateix efecte. El segon espai de cada parell requereix més enginyers, més diners o tots dos. Per tant, fins i tot si un oponent tria l’acció que vols, pots triar-la, però a un major cost.

Els espais també estan agrupats en set àrees diferents, cadascuna de les quals ofereix coses similars, però amb diferents recompenses i costos. Per exemple, hi ha tres parells diferents d’espais que permeten al jugador agregar més fitxes de maquinària al seu subministrament , i els espais més cars ofereixen més i millors màquines. Per tant, encara que hi ha molts espais d’acció disponibles públicament, estan organitzats en grups fàcils d’entendre.

Probablement les accions més significatives són les que permeten als jugadors generar energia. Hi ha cinc parells d’aquestes accions, i cada parell proporciona una bonificació o penalització diferent de la quantitat d’energia produïda (naturalment, les que tenen les bonificacions més altes es trien primer). Quan un jugador tria una d’aquestes, selecciona una de les seves preses que tingui una o més gotes d’aigua darrera i dirigeix les gotes a través d’un conducte situat en el mateix lloc fins a una de les seves centrals elèctriques. Les gotes d’aigua redirigides flueixen llavors costa avall fins que són detingudes per una presa o surten del tauler. El conducte utilitzat no ha de ser propietat del jugador actiua; si és propietari d’un oponent, el jugador actiu ha de pagar-li 1 moneda i l’oponent rep 1 punt de victòria per cada gota que hi passi. Cada conducte té un valor de producció; aquests valors van d’1 a 5. La quantitat d’energia produïda és igual a la quantitat de gotes que es mouen a través del conducte, multiplicada pel valor de producció del conducte, modificat per la bonificació o penalització de l’acció, juntament amb qualsevol altra bonificació que el jugador pugui haver obtingut. Òbviament, els conductes amb un alt valor de producció poden produir quantitats d’energia molt major, però també són molt més costosos de construir.

Després de realitzar aquesta acció, el jugador suma l’energia produïda al seu total acumulat de la ronda. També pot complir un contracte. Cada contracte mostra un requisit mínim d’energia i una recompensa; el jugador pot descartar un dels seus contractes que tingui un requisit igual o menor que l’energia produïda per aquesta acció i reclamar la recompensa. Les recompenses poden ser punts de victòria, elements útils o fins i tot altres accions.

La resta de les accions en el tauler central permeten als jugadors fer-se amb nova maquinària, contractes, afegir gotes d’aigua al tauler o girar les seves rodes de construcció (perquè les seves fitxes tecnològiues i maquinàries tornin a estar disponibles més ràpidament). També hi ha alguns espais per a adquirir fitxes tecnològiques addicionals, que no sols permeten al jugador construir amb més freqüència, sinó que venen amb habilitats especials quan el jugador les usa. Les habilitats poder ser una part important de la teva estratègia general. Finalments, pots aconseguir més diners posant els teus enginyers en un espai especial, que pot usar-se amb tanta freqüència i per tants jugadors com vulguis, és l’únic espai del tauler sense restriccions d’ús.

Els torns es desenvolupen en el sentit de les agulles del rellotge, i cada jugador realitza una acció en el seu torn. Quan un jugador es queda sense enginyers, passa a la ronda. Una vegada tots els jugadors han passat, la ronda acaba. A continuació, es comprova la quantitat acumulada d’energia que ha generat cada jugador i s’atorguen PV als dos primers jugadors. També hi ha un objectiu per a cada ronda (com la quantitat total de centrals elèctriques construïdes o contractes satisfets), que pot generar PV; quanta més energia hagis guanyat en aquesta ronda, més punts guanyaràs. Després, recuperes als teus enginyers, poses a zero els totals d’energia acumulats i comences una altra ronda. El joc acaba després de 5 rondes. Hi ha un objectiu de construcció al final del joc, triat a l’atzar al començament del joc, qua val una gran quantitat de PV; els jugadors es classifiquen en funció del bé que compleixen aquest objectiu. Una vegada calculat això, el jugador amb més PV serà el vencedor.

Opinió

Barrage és un joc que em va atreure quan vaig veure de que anava; construeixes preses per a contenir i aprofitar les gotes d’aigua, i intentes transformar aquestes gotes en energia.

Ens trobem amb un escenari brutal i implacable, on els jugadors més experimentats es barallen entre si durant tota la partida. Si no vas amb compte, pots quedar-te fora. És un d’aquells jocs que sinó pots suportar una competència renyida i una interacció alta, millor que busquis un altre joc.

Per a jugar bé a Barrage, has de tenir el cap ben posat. Has d’estar al corrent de quines coses tens disponibles en el teu subministrament, queè està passant en el mapa (molt important), quants enginyers et queden, on pots generar energia i, cosa que és més important quines fitxes tenen atrapades els altres jugadors en la seva roda de construcció. Equilibrar tot això és complicat, sobretot en les primeres partides, perquè el flux d’aigua no és tan simple com t’imagines.

Cap de les accions és particularment difícil o prolongada de realitzar, però compendre la forma en què els molts engranatges del joc es combinen és difícil. A més totes les diverses formes en què les accions funcionen juntes, hi ha encara més per a considerar. Tens diferents taulers de jugador amb diferents bonificacions, diferents oficials executius que t’atorguen poders únics i una configuració variable per a la quantitat d’aigua que flueix de quines capçaleres i quan.

El tauler és bastant bonic i presenta molt informació d’una forma atractiva i bastant clara. Els números que mostren els valors de producció dels conductes a vegades estant bloquejats pels propis conductes, però també estan codificats per colors. Tot i que el tauler que incorpora el joc, la divisió de les àrees és clara. Amb la campanya de micromecenatge va sortir el mapa en 3D, en el qual les capes del tauler estan apilades de manera que les àrees muntanyenques són en realitat més altes que els pujols, que són més altes que les planes, i et dona una visió diferent del joc.

Els taulers de jugador són acolorits, estan ben organitzats i són fàcils d’usar. A causa d’això, el joc ocupa molt espai en la taula. Les estructures dels edificis són bóniques i robustes, i cada jugador té peces d’un estil diferent. És un bon detall, tot i no ser realment necessari. Els dos tipus de maquinària estan bé, però són molt petit. Cert que és necessari perquè capiguen en les rodes de construcció. Venen en tres grandàries, per a mostrar denominacions de 1,3 i 5 unitats.

La resta de components són d’una qualitat raonable. El reglament està ben escrit i explica bé el funcionament del joc. Una vegada que descobreixes el que signifiquen els símbols, són bastant fàcils de recordar.

L’escalabilitat del joc, és un altre tema a parlar. Tot i que és pot jugar de 2 a 4 jugadors, l’única diferència entre una partida de dos i una de quatre jugadors és la quantitat d’espais d’acció compartits disponibles. La disposició del mapa no canvia, això significa que en una partida a dos jugadors existeix l’opció tàcita que els jugadors  triïn construir lluny l’un de l’altre. En una partida a quatre jugadors, oblida’t, estaràs pendent de tots els moviments des de el primer torn. Gràcies al mapa de Duel Map (exclusiu a dos jugadors) la situació canvia i les partides a dos jugadors són més divertides.

En definitiva, m’agraden molt els joc que van canviant i evolucionant torn rere torn. Aquí els primers torns intentaràs maximitzar el teus punts construint el teu motor i estructures per als últims torns sumar molts punts.  Els contractes proporcionen diversos objectius tàctics dins d’una estructura estratègica. Recomanabla jugar amb les fitxes de tecnologia avançada. Ens trobem amb un joc de planificació a llarg termini, on els recursos (sobretot al principia) són difícils d’aconseguir, per la qual cosa moltes de les decisions inicials que es prenen determinen si tindràs un bon acompliment o no una vegada es compti la puntuació.

També m’agrada molt la roda de construcció i com influeix en totes les teves activitats de construcció. No n’hi ha prou amb decidir on vols construir; has de planificar quan estarà disponible la lloseta de tecnologia adequada, juntament amb la maquinària necessària. Hi ha moltes formes de gestionar això: pots augmentar el teu total inicial de maquinària, adquirir llosetes de tecnologia addicionals (amb noves habilitats) i guanyar girs de la roda de construcció per a accelerar el procés dels teus actius congelats, però totes requereixen acciones i cap d’elles barata. Planificar que tot això funcion a temps per a construir aquell edifici que tant necessites abans que un oponent s’apoderi del seu lloc és tot un repte molt divertit.

La millor part del disseny del joc és el mapa del tauler principal. La decisió clau de disseny en el joc és que quan generes energia, desvies l’aigua del seu camí normal. Així que cada element que construeixen els jugadors canviar la situació del tauler, a vegades de manera dràstica. Això fa que el joc sigui desafiador i meravellosament interactiu.

Les primeres accions importen, per descomptat, però encara hi ha molt de temps per a adaptar-se i fer algunes jugades decisives endavant, amb això vull dir que tindre un començament de partida lent no és en absolut una sentència de mort, ja que la major part dels punts s’aconsegueixen cap al final de la partida. En cada torn sempre sents que estàs aconseguint alguna cosa, ja sigui construint coses, ampliant la teva infraestructura o generant energia. 

Hi ha moltes estratègies diferents que pot seguir. Si un oponent construeix una combinació presa/conducte/central elèctrica una possibilitat és construir una presa per a atrapar l’aigua que el seu conducte desviarà quan generi energia. D’aquesta manera, ell fa tot el treball i tu obtens aigua que, amb sort, pots usar per a generar la teva pròpia energia. Això no vol dir que l’oponent no construeixi una presa per a atrapar les seves pròpies i valuoses gotes desviades. Cert que l’informació de la partida està disponible per a tots, desde inici, amb el que els jugadors poder preparar-se amb antel.lació. El joc és molt dinàmic, on un jugador experimentat pot anticipar on poden sortir malament les coses i tenir plans de contingència disponibles per a bregar amb elles.

Aquesta combinació d’una temàtica única, una planificació intricada, una jugabilitat positiva i una forta interacció entre jugadors crea un paquet enormement atractiu per als jugador als qual els agrada aquest estil de joc. Per anar acabant, és un joc que mai diré que no a jugar una partida, on se que disfrutaré i potser patiré en parts iguals i de ben segur és dels jocs que sempre tindré a l’estanteria de casa.

Jugadors: 2 - 4
Edat: +14 anys
Duració: 120min.
Idioma: Castellà
Editorial: Maldito Games / Cranio Creations 
Autor: Tommaso Battista / Simone Luciani / Antonio de Luca
Il.lustrador: Mauro Alocci / Antonio De Luca / Roman Roland Kuteynikok