Underwater Cities New Discoveries

 L’oceà sempre ha estat un territori desconegut, un espai ple de misteri, pressió i bellesa. A Underwater Cities, aquest escenari es converteix en el futur de la humanitat. Quan la Terra ja no pot sostenir el creixement demogràfic, la solució no és mirar cap a les estrelles, sinó cap avall: construir ciutats sota el mar, connectades per túnels biotecnològics i alimentades per complexes sistemes de producció.

Quan Vladimír Suchý va publicar Underwater Cities (ressenya aquí) l’any 2018, el joc va irrompre amb força dins del panorama dels eurogames de pes mitjà-alt. No només destacava per les seves mecàniques sòlides, sinó també per una temàtica integrada i un sistema de cartes per colors que aportava decisions constants i molt tensades. Amb els anys, el joc s’ha consolidat com un títol de referència, però també ha acumulat crítiques recurrents: una arrencada lenta, una interacció limitada i una durada que pot allargar-se més del desitjable.

És en aquest context on arriba Underwater Cities: New Discoveries, una expansió que no busca reinventar el joc, sinó aprofundir-hi, polir-ne les arestes i oferir més camins estratègics a aquells jugadors que ja han explorat el fons marí en múltiples ocasions.

Què afegeix realment New Discoveries?

New Discoveries és una expansió intel·ligent perquè entén perfectament què és Underwater Cities i què no ha de tocar. El nucli del joc es manté intacte: mateixes regles bàsiques, mateixa estructura de torns i mateixes dinàmiques de producció.

El que fa l’expansió és afegir mòduls opcionals, pensats perquè cada grup pugui adaptar l’experiència al seu gust. Pots jugar amb un sol mòdul, combinar-ne diversos o utilitzar-los tots, segons el tipus de partida que busquis.

Aquesta modularitat és, sens dubte, un dels grans encerts de l’expansió.

Nous components i què aporten realment

• Taulers de jugador: Una de les millores més visibles són els nous taulers de jugador encunyats. Les peces encaixen perfectament i ja no es desplacen accidentalment durant la partida, solucionant una de les crítiques més habituals del joc base. A més, l’expansió inclou nous taulers asimètrics, amb configuracions molt diferents que obliguen a replantejar les estratègies habituals. Alguns ofereixen metròpolis verdes, d’altres alteren la distribució d’espais de construcció, i alguns estan dissenyats específicament per al mòdul del Museu. No és només una millora estètica: aquests taulers influeixen directament en com juguem.
  
• Nous assistents personals: Els assistents del joc base eren funcionals però força genèrics. New Discoveries introdueix assistents asimètrics i molt més potents, cadascun amb una habilitat especial que pot ser contínua o activar-se en moments concrets. Aquests assistents donen una direcció inicial a cada jugador, ajudant a definir una estratègia des del principi. Són fàcils d’incorporar i, un cop els proves, costa tornar als antics. De fet, molts jugadors opten per utilitzar-los sempre, fins i tot quan no juguen amb altres mòduls de l’expansió.
  
• Cartes noves d’Era i Especials: L’expansió afegeix més de 50 cartes noves, repartides entre les tres eres i les cartes especials. No augmenten la complexitat del joc, però sí la seva variabilitat. Hi ha cartes que potencien estratègies menys habituals, com ara túnels millorats o laboratoris, equilibrant el pes que tenien les granges al joc base. També apareixen noves cartes d’objectiu final que fomenten la competència indirecta entre jugadors. Aquestes cartes s’integren tan bé que no cal separar-les del joc base, fins i tot amb jugadors novells.

Els mòduls de joc: el cor de New Discoveries

Inici ràpid

Probablement el mòdul més popular. L’Inici ràpid elimina una ronda de joc i permet començar amb recursos, edificis o túnels ja construïts gràcies a unes fitxes inicials.

El resultat és una partida més àgil, amb decisions interessants des del primer torn. L’Era I deixa de ser una fase d’arrencada lenta i passa a tenir més pes estratègic.

És especialment recomanable per a grups habituals o partides entre setmana, on el temps és limitat.

Elecció de metròpolis

En el joc base, les metròpolis inicials s’assignen de manera força aleatòria. Aquesta variant permet escollir metròpolis a l’inici, reduint l’impacte de l’atzar i donant més control als jugadors.

Això facilita una planificació a llarg termini més coherent i equilibra millor les partides, especialment amb jugadors experimentats.

Carrera per la metròpolis

Aquest mòdul introdueix una sensació de cursa que fins ara era gairebé absent a Underwater Cities. Les metròpolis no són garantides: cal connectar-s’hi abans que els rivals per aconseguir-les.

No és una interacció agressiva, però sí suficient per obligar-te a observar què fan els altres i adaptar els teus plans. És un petit canvi que genera molta més tensió.

El Museu: la gran novetat

El tauler del Museu és, sens dubte, el mòdul més ambiciós de l’expansió. A mesura que construïm en certs espais, descobrim artefactes submarins que podem exposar al Museu, obtenint recompenses cada vegada més potents.

Els espais són limitats, i qui arriba primer té accés a millors beneficis. Això introdueix una nova via de puntuació i una competició indirecta constant.

El Museu afegeix profunditat, noves decisions i una planificació més fina del mapa personal. És també el mòdul que més altera el flux habitual del joc, tot i mantenir-ne l’essència.

Com canvia l’experiència de joc?

Amb New Discoveries, el joc es torna més flexible, però no més permissiu. Continues tenint recursos limitats, accions escasses i decisions doloroses. Però tens més eines per expressar la teva manera de jugar.

El joc ja no és només “optimitzar el millor possible”, sinó també escollir quin tipus d’optimització vols fer. Més cartes? Més producció? Més puntuació final? Més metròpolis? Tot és viable, però res és fàcil.

El millor i el pitjor

✔️ El millor

• Més varietat sense perdre identitat: Un dels grans encerts de New Discoveries és que amplia el joc sense desdibuixar-lo. No hi ha mecàniques alienes ni cap sensació que s’hagi “afegit per afegir”. Tot el contingut nou se sent coherent amb el sistema original de Underwater Cities. Les cartes, els assistents, les metròpolis verdes i els mòduls opcionals no canvien el joc, però sí que el fan respirar millor i ofereixen més camins per arribar als mateixos objectius. Això és especialment important en un eurogame d’aquest pes, on qualsevol canvi excessiu podria trencar l’equilibri. Aquí, en canvi, el motor continua sent el mateix, però amb més peces per ajustar-lo.
• Inici ràpid: L’arrencada lenta del joc base era una crítica recurrent, i l’expansió la resol d’una manera molt intel·ligent. L’Inici ràpid no només escurça la partida, sinó que fa que els primers torns siguin immediatament interessants. Començar amb edificis, túnels o ciutats ja construïdes dona la sensació que el motor ja està en marxa i que cada decisió compta des del primer moment. No és només una qüestió de temps, sinó de ritme. Per a molts grups, aquest mòdul acabarà sent pràcticament imprescindible.
• Assistents asimètrics: Els nous assistents són, probablement, un dels millors afegits de tota l’expansió. Cada jugador comença amb una habilitat diferent, cosa que trenca la simetria inicial del joc base i ofereix una direcció estratègica clara des del començament. A diferència d’altres jocs on l’asimetria pot generar desequilibris, aquí està molt ben controlada. Cap assistent és clarament superior, però tots condicionen decisions i prioritats. Això incrementa la rejugabilitat i fa que cada partida se senti lleugerament diferent, fins i tot amb el mateix grup.
• El Museu: El tauler del Museu és una incorporació excel·lent perquè introdueix competència directa pels recursos sense convertir el joc en agressiu. No hi ha atacs ni bloquejos explícits, però sí una carrera constant per arribar primer als espais més interessants. Aquest mòdul obliga a mirar més sovint els taulers dels rivals i a ajustar el teu pla segons el que fan els altres. És una interacció subtil, però molt efectiva, i encaixa perfectament amb l’esperit d’Underwater Cities.
  

❌ El pitjor

• No és una expansió transformadora: Cal deixar-ho clar: New Discoveries no converteix Underwater Cities en un joc nou. Si algú espera un canvi radical en la dinàmica o una experiència completament diferent, aquí no la trobarà. L’expansió millora, afina i amplia, però sempre dins del mateix marc. Això és una virtut per a molts, però també pot ser una decepció per a qui busqui una sacsejada més profunda.
• La interacció continua sent limitada: Tot i les millores evidents, Underwater Cities continua sent un joc principalment multisolitari. La interacció és indirecta i subtil, i això no canvia del tot amb l’expansió. Els mòduls del Museu i de la Carrera per la Metròpolis introdueixen més tensió, però no arriben a convertir el joc en una experiència realment confrontacional. Si aquest era un dels teus principals problemes amb el joc base, l’expansió pot quedar-se curta.
• Alguns mòduls funcionen millor que d’altres: La modularitat és un punt fort, però també implica que no tots els mòduls brillen igual. L’Inici ràpid i els assistents són gairebé universals, mentre que la Carrera per la Metròpolis o el Museu poden no encaixar amb tots els grups. Això no és necessàriament dolent, però sí que fa que part del contingut pugui acabar usant-se menys del que un esperaria, tenint en compte el preu de l’expansió. 
• El preu: El cost de New Discoveries és elevat, especialment si es compara amb el que aporta en termes de noves mecàniques. Gran part del preu es justifica pels components millorats, però no tothom valora aquestes millores de la mateixa manera. Si Underwater Cities no surt sovint a taula, pot resultar difícil justificar la inversió.
  

Valoració final

Underwater Cities: New Discoveries no és una expansió que busqui justificar la seva existència a base de noves regles, girs espectaculars o mecàniques cridaneres. El seu valor no està en l’impacte immediat, sinó en la manera com reformula l’experiència a partir del que ja funcionava. És una expansió que assumeix que el jugador ja coneix el joc, ja l’ha patit, ja l’ha gaudit, i ara li ofereix eines per jugar-lo amb més consciència i més control.

El joc base sempre ha estat un exercici d’enginyeria estratègica molt exigent. Cada acció és limitada, cada decisió té conseqüències a llarg termini, i el marge d’error és mínim. New Discoveries no redueix aquesta exigència, però sí que n’afina les arestes. Fa que les decisions importants arribin abans, que les estratègies es defineixin amb més claredat i que la sensació de progrés sigui més constant. No és un joc més fàcil, però sí un joc més just.

Un dels grans encerts de l’expansió és com millora el ritme sense sacrificar profunditat. L’Inici ràpid n’és l’exemple més evident, però no l’únic. Els assistents asimètrics redueixen la inèrcia dels primers torns, el Museu introdueix una tensió competitiva subtil però persistent, i les noves cartes amplien l’espai de decisió sense convertir-lo en un caos. Tot plegat fa que cada partida tingui més identitat pròpia, menys sensació de “pilot automàtic” i més lectura de taula.

També cal destacar que New Discoveries no cau en un error molt habitual en expansions d’eurogames: no dilueix el nucli del joc. La combinació carta + acció continua sent el centre absolut de l’experiència. L’expansió no intenta corregir-la ni “millorar-la”, perquè no ho necessita. El que fa és donar-li més context, més camins i més conseqüències. Jugar bé continua sent difícil, però ara hi ha més maneres de jugar bé.

Ara bé, és important ser honest: aquesta expansió no és per a tothom. Si Underwater Cities et va semblar llarg, fred o excessivament cerebral, New Discoveries no canviarà aquesta percepció. La interacció continua sent majoritàriament indirecta, la càrrega mental segueix sent alta i la durada, tot i millorar amb alguns mòduls, continua sent considerable. És una expansió pensada per a jugadors que volen més profunditat, no menys.

També cal tenir en compte el preu. Gran part del seu valor rau en el refinament i en la millora de components, no tant en una revolució mecànica. Si el joc base no surt sovint a taula, pot ser difícil justificar la inversió. Però si Underwater Cities és un habitual, aquesta expansió no se sent com un extra, sinó com una evolució natural.

Personalment, després de diverses partides amb i sense expansió, em costa tornar enrere. No perquè el joc base sigui pitjor, sinó perquè New Discoveries fa que tot funcioni amb més fluïdesa, amb més intencionalitat. Quan acabes una partida, la sensació no és que hagis jugat “més contingut”, sinó que has tingut més control sobre la teva pròpia estratègia. Has comès errors, sí, però són teus. I això, en un joc d’optimització pura, és una virtut enorme.

En definitiva, Underwater Cities: New Discoveries és una expansió madura, honesta i profundament coherent. No redefineix el fons de l’oceà, però t’ensenya a navegar-lo millor. I en un joc que tracta, precisament, de prendre decisions intel·ligents amb recursos limitats, això no és només un bon afegit: és una declaració d’intencions.

Amb aquesta expansió, Underwater Cities no es fa més gran. Es fa millor.

Fitxa tècnica

Nom: Underwater Cities: New Discoveries

Autor: Vladimir Suchy

Il.lustrador: Milan Vavron

Editorial: Delicious Games / Arrakis Games

Jugadors: 1 - 4 
Edat: +14 anys
Duració: 100 - 180 min.