La Cuenta
La seva premissa és tan quotidiana que resulta immediatament efectiva. Un grup d’amics surt de tapes, demana plats, demana vi… i arriba el moment inevitable: pagar el compte. Ningú vol ser qui tregui la cartera, i el joc construeix tota la seva experiència al voltant d’aquest instant incòmode. La Cuenta no intenta dissimular-ho amb una capa temàtica abstracta: abraça el costum social i el converteix en mecànica.
De què va?
A La Cuenta, cada ronda representa una visita a un bar. Els jugadors van afegint plats i begudes a un compte comú mitjançant cartes, mentre intenten evitar ser la persona que, per no poder continuar jugant, haurà de pagar tota la despesa acumulada.
Cada jugador comença amb un pressupost inicial —entre 900 i 1.400 euros, segons el nombre de participants— i amb una mà de cinc cartes. Quan algú es queda sense diners, la partida s’acaba immediatament, i guanya el jugador que n’hagi conservat més. L’objectiu no és fer diners, sinó perdre’n menys que els altres.
Com es juga?
El funcionament del joc és extremadament senzill. En el teu torn només pots fer una cosa: jugar una carta de la teva mà o demanar el compte.
Les cartes principals són les de tapes, dividides en tres tipus (verdures, carn i peix). Cada tipus crea la seva pròpia pila, i la regla és clara: qualsevol carta nova ha de tenir un valor igual o superior a l’última carta jugada del mateix tipus. Això fa que, amb el pas dels torns, les opcions es vagin reduint i la pressió augmenti.
A aquestes cartes s’hi afegeixen les de vi, que es poden jugar sempre i que encareixen progressivament el compte, i tot un conjunt de cartes especials que són les responsables del caràcter del joc. Anar al bany per esquivar el pagament, pagar a mitges, dividir el compte entre tots, afegir propines, cremar un tipus de plat o demanar cafè per forçar el final de la ronda són accions que trenquen qualsevol previsió i generen situacions deliberadament injustes.
Quan un jugador no pot —o no vol— jugar cap carta més, demana el compte. En aquest moment se suma tot el que hi ha sobre la taula i es descompta del seu pressupost. A canvi, el joc introdueix una petita mecànica de compensació: el jugador que paga pot descartar cartes i augmentar la mida de la seva mà (fins a un màxim de 10 cartes) per a rondes futures, cosa que li dona una mica més de marge en endavant.
Sensacions en partida
La Cuenta és un joc que no demana concentració constant ni càlcul, però sí una certa lectura de la taula. Les decisions són senzilles, però el context social les carrega de significat. No és el mateix jugar una carta de cafè amb un grup tranquil que fer-ho amb una taula plena de jugadors competitius o bromistes. El joc s’adapta molt al caràcter del grup, i aquí és on troba bona part del seu encant.
Durant les primeres rondes, la partida sol avançar amb una certa calma. Els plats són relativament assequibles, les opcions encara són obertes i ningú vol ser el primer a tensar massa la situació. Però a mesura que el compte creix, el joc entra en una fase més incòmoda, on cada decisió pesa una mica més. Jugar una carta alta pot semblar inofensiu, però pot deixar sense sortida el següent jugador. I això rarament passa desapercebut.
El comportament dels jugadors acaba definint el to de la partida. Hi ha qui intenta passar desapercebut, qui busca activament provocar que el compte s’enfili i qui guarda cartes especials fins a l’últim moment possible. Aquestes dinàmiques no estan escrites a les regles, però emergeixen de manera natural i fan que cada partida tingui una personalitat pròpia.
L’atzar hi té un paper important, i el joc no intenta amagar-ho. Les cartes que et toquen poden condicionar molt el teu recorregut, i no sempre hi ha una resposta òptima. Però aquest atzar està alineat amb la proposta: La Cuenta no tracta de premiar la millor planificació, sinó la capacitat d’encaixar els cops i riure’s quan tot surt malament.
A qui va dirigit La Cuenta?
La Cuenta és un joc pensat clarament per a un públic ampli. Brilla especialment amb jugadors que gaudeixen de la interacció directa, de la broma constant i d’una certa dosi d’injustícia lúdica. És ideal per a grups que entenen el joc com una excusa per passar una bona estona, més que no pas com un repte a superar.
És una molt bona porta d’entrada per a jugadors ocasionals. La temàtica és immediata, les regles són fàcils d’assimilar i no cal experiència prèvia amb jocs de taula moderns per gaudir-ne. En aquest sentit, funciona molt bé com a joc “pont” entre perfils diferents dins d’un mateix grup.
Per contra, pot deixar freds aquells jugadors que busquen control, optimització o estratègia a mitjà termini. La dependència de l’atzar i la naturalesa oportunista del joc poden generar frustració si s’hi entra amb expectatives equivocades. Tampoc és un joc especialment indicat per a grups que prefereixen experiències silencioses o de baixa confrontació social.
La Cuenta encaixa especialment bé en contextos informals: sobretaules, trobades amb amics, tancaments de sessió o moments en què no es vol iniciar un joc llarg. És un joc que demana ambient, predisposició i ganes de riure, més que no pas atenció plena.
Producció i apartat visual
La capsa és petita i fàcil de transportar, fidel a l’esperit de filler. Les il·lustracions són clares, amb un estil naïf i desenfadat que reforça el to humorístic del joc, tot i que no agradaran a tothom.
El punt més discutible és la qualitat de les cartes, força fines i propenses a doblegar-se. No és un problema greu, però sí un detall a tenir en compte si es preveu jugar-hi sovint. En aquest sentit, les fundes gairebé esdevenen imprescindibles.
El millor i el pitjor
✔️ El millor
Temàtica quotidiana perfectament traduïda a mecànica: La Cuenta destaca per com transforma una situació social absolutament reconeixible en un sistema de joc coherent. No és una temàtica enganxada artificialment, sinó que cada regla, cada carta especial i cada gir inesperat reforcen la sensació d’estar, literalment, evitant pagar el compte.
Accessibilitat immediata: És un joc que s’explica en pocs minuts i que es pot començar a jugar gairebé sense exemples. Aquesta facilitat d’entrada el fa especialment adequat per a grups mixtos, jugadors ocasionals o moments en què no es vol invertir temps en explicacions llargues.
Interacció directa i constant: La majoria de decisions afecten els altres jugadors d’una manera o altra. Les cartes especials generen situacions injustes i girs sobtats, que són el veritable motor emocional del joc.
Ritme àgil i sense entretorns: Les rondes avancen ràpidament i no hi ha temps morts. El joc flueix amb naturalitat i manté l’atenció de tots els participants fins al final.
❌ El pitjor
Dependència elevada de l’atzar: Les cartes que et toquen poden condicionar fortament la partida, i no sempre hi ha eines suficients per compensar una mala mà. Això pot generar sensació d’impotència en jugadors que busquin més control.
Profunditat estratègica limitada: Tot i que hi ha petites decisions interessants, La Cuenta no ofereix gaire recorregut tàctic a llarg termini. Les partides s’assemblen en sensacions, i el marge de millora entre una partida i la següent és reduït.
Qualitat del material millorable: Les cartes són fines i es marquen amb facilitat, cosa que pot afectar la durabilitat del joc si es juga sovint.
Escalabilitat desigual: Amb molts jugadors el caos és divertit, però amb grups petits el joc pot perdre part de la seva gràcia i convertir-se en una experiència més plana.
Valoració final
La Cuenta és un joc que funciona perquè entén molt bé el seu context natural: la sobretaula, el bar, el grup d’amics amb ganes de riure i poca paciència per a explicacions llargues. No busca innovar mecànicament ni oferir una experiència profunda, sinó generar situacions reconeixibles i còmodes que connecten de seguida amb qualsevol jugador.
La seva principal virtut és la tensió constant entre voler allargar la ronda i no ser qui acabi pagant el compte. Aquesta pressió creix de manera orgànica a mesura que les piles augmenten de valor i les opcions a la mà es redueixen. El joc no castiga per error estratègic, sinó per mala sort o per haver estirat massa la corda, i això encaixa perfectament amb el seu to desenfadat.
El ritme és àgil i molt ben mesurat. Les rondes avancen ràpid, no hi ha temps morts i l’entretorn és pràcticament inexistent. Cada carta jugada pot canviar l’estat d’ànim de la taula, especialment quan apareixen les cartes especials: cafès, propines, lavabos o pagaments compartits que generen rialles, queixes i comentaris constants. Aquí és on La Cuenta brilla de veritat.
L’atzar hi té un paper important, i el joc no ho amaga. Si la mà no acompanya, és probable que acabis pagant. Però aquest mateix sistema inclou una petita mecànica de compensació que permet recuperar-se i evita que ningú quedi despenjat massa aviat. No és un joc just en termes estrictes, però sí equilibrat dins del seu propòsit lúdic.
No és un títol pensat per a jugadors que busquin control, planificació a llarg termini o decisions profundes. Tampoc destaca per una producció especialment robusta. Però dins del seu espai —fillers socials, ràpids i altament interactius— compleix amb nota. És fàcil d’explicar, fàcil de jugar i, sobretot, fàcil de gaudir.
En definitiva, La Cuenta és un joc honest i molt efectiu, ideal per tancar sessions, trencar el gel o animar qualsevol reunió. No canviarà la manera d’entendre els jocs de taula, però farà exactament el que promet: passar una bona estona i provocar més d’un “no pot ser que hagi de pagar jo”. I això, moltes vegades, és més que suficient.
Fitxa tècnica
Edat: +7 anys
Duració: 15 min.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta