Aquaria
Entre el murmuri constant de les bombolles i el dansar hipnòtic de les plantes aquàtiques, l’aquari pren vida. Un microcosmos d’equilibris fràgils, colors vibrants i ritmes ocults, on cada peix, cada alga i cada gota d’oxigen té un paper essencial. Aquesta és la sensació que vol transmetre Aquaria, un joc de Tomáš Holek (Seti, Jardines de Té (ressenya aquí))i publicat per Delicious Games / Arrakis Games, que ens convida a construir —acció rere acció— el millor hàbitat aquàtic possible.
A Aquaria encarnem apassionats de l’aquarofília que competeixen per dissenyar el millor aquari possible al llarg de quatre rondes. Cada jugador disposa d’un tauler personal que representa el seu ecosistema marí, i la seva missió és equilibrar-lo i embellir-lo: introduint peixos, plantes, alimentant-los, controlant els nivells d’oxigen i fent progressar els seus coneixements tant en botànica marina com en fauna aquàtica.
El joc és,
essencialment, un puzle de sinergies. Col·loques cartes que consumeixen oxigen
però generen punts i ingressos, plantes aquàtiques que purifiquen l’aigua,
filtres que desencadenen bonificacions, i alhora avances en dues pistes: la botiga de mascotes i l’Enciclopèdia, que desbloquegen beneficis i, al
final, punts clau. En aquest ecosistema en miniatura, qualsevol desequilibri
pot convertir-se en problema: massa peixos sense menjar? Penalització. Massa
consum d’oxigen? No pots ampliar més. És un joc que recompensa l’equilibri i la
previsió.
Com es juga?
El nucli del
joc és la roda d’accions del tauler central. A cada torn, mourem el
nostre dau a una casella, activant-ne l’acció i obtenint un petit
bonus pel simple fet de desplaçar-nos a una casella adjacent de la roda.
Les accions
principals permeten:
- Robar cartes per ampliar
opcions del teu aquari
- Obtenir menjar per alimentar
els peixos
- Guanyar perles (la moneda
“premium” del joc)
- Augmentar el nivell d’oxigen
per poder allotjar noves espècies
- Avançar a l’Enciclopèdia o a la
Botiga de Mascotes
- Col·locar cartes a l’aquari
personal
La subtilesa és que cada acció pot “vitaminar-se” gastant perles. Aquesta mecànica recorda els millors sistemes d’optimització dels euros moderns: tens l’opció de fer una acció estàndard o convertir-la en extraordinària si has planificat bé.
Un cop
col·loques cartes al teu aquari, s’activen bonificacions immediates: girs dels dials
de microflora, ingressos potenciats, o sinergies que maximitzen futurs
punts. Els dials, que canvien el color actiu cada ronda, són un minijoc de
predicció i optimització: ajustar-los perquè coincideixin amb el color de la
microflora et pot desencadenar un festival de recursos al final de ronda.
La partida
dura quatre rondes, i cadascuna té set fases clarament estructurades. Al final
de cada ronda, toca alimentar els peixos (amb conseqüències si no hi arribes) i
puntuar algunes cartes. Quan tot finalitza, es sumen punts per l’estat del teu
aquari, pistes, filtres, cartes especials i recursos sobrants.
La sensació
és la d’anar construint un motor submarí: al principi, tot sembla limitat; a la
quarta ronda, si has jugat bé, cada acció desencadena efectes en cadena que se
senten espectaculars.
L’evolució de la partida
Una bona partida d’Aquaria no és plana: té pulsació, cada ronda té una identitat pròpia:
- Ronda 1 – Preparar el terreny: Tot és incipient. Busques estabilitat: una planta que aporti oxigen, un primer peix, potser un pas estratègic a l’Enciclopèdia. Aquí s’estableixen les bases del motor.
- Ronda 2 – Donar forma al motor: Les decisions tenen pes. Comences a notar si vas curt de recursos o d’oxigen. La microflora ja no és anecdòtica: un bon encaix pot marcar l’inici de la teva “maquinària”.
- Ronda 3 – El punt d’ebullició: L’engranatge ha d’estar definit. Aquesta és la ronda on els bons jugadors creen sinergies que multipliquen. Es nota la diferència entre qui ha sembrat bé i qui ha anat improvisant.
- Ronda 4 – Cort i tanca: La sensació de “vull una ronda més” és gairebé inevitable. És el moment de
consolidar, rascar punts finals i optimitzar fins a l’última gota d’oxigen.
L’últim torn és sovint agònic i brillant alhora.
Sensacions en partida
Els primers
minuts amb Aquaria transmeten calma. Tot és ordenat, suau, gairebé terapèutic.
Però aquesta serenitat inicial és enganyosa: sota la superfície, el joc és un
eurogame exigent, amb decisions constants i un marge considerable
d’optimització.
La roda
d’accions aporta un ritme fluid i elegant: cada decisió obre portes i en
tanca unes altres. El joc et premia quan planifiques moviments encadenats amb
coherència. Quan aconsegueixes un torn on col·loques una carta, actives un
filtre, fas coincidir els dials i maximitzes ingressos, el joc brilla d’una
manera molt satisfactòria.
Hi ha, però,
una sensació latent de pressió: els recursos són justos, les accions limitades
i el temps vola. Només quatre rondes, només quatre moviments per ronda… i
sempre voldràs fer-ne més. És un joc que convida a la puresa de decisió:
cada acció compta, i molt.
Amb dos jugadors, Aquaria és especialment delicat: el ritme és ideal, gairebé perfecte, i la interacció indirecta sobre espais i cartes crea prou tensió sense estrènyer la temàtica relaxada. Amb tres o quatre jugadors, la partida guanya caos en la lectura de taulers i opcions, però l’experiència segueix sent bonica i cerebral.
El millor i el pitjor
✔️ El millor
- Sistema de roda d’accions molt
fi: una
mecànica elegant que combina restricció i llibertat, i que premia la
planificació de trajectòries, no només la selecció d’accions aïllades.
- Creixement de motor molt
gratificant: el
motor personal evoluciona de manera tangible; quan les sinergies es
despleguen, cada ronda genera una sensació de domini i fluïdesa molt
satisfactòria.
- Integració temàtica coherent: l’oxigen, l’alimentació i
l’equilibri ecològic no són excuses mecàniques, tot té sentit dins la
metàfora de gestionar un aquari viu.
- Alta sensació de control: pocs elements aleatoris i
moltes vies per compensar decisions; ideal per a jugadors que valoren la
planificació pura.
- Escalabilitat notable a 2
jugadors: el
ritme i la interacció indirecta funcionen especialment bé, convertint-lo
en un excel·lent euro per parelles.
- Paràlisi d'Anàlisi (AP) molt
probable: la
concatenació de minibonificacions i sinergies pot alentir greument la
partida amb jugadors calculadors o perfeccionistes.
- Interacció gairebé inexistent: més enllà d’alguna cursa per
cartes o espais, cadascú juga dins la seva peixera; pot resultar massa
solitari per qui busqui fricció o confrontació estratègica.
- Arrenca tard i s’acaba aviat: el motor comença a brillar a
mitja partida… just quan només queda una ronda. Alguns jugadors trobaran a
faltar una ronda extra per rematar l’engranatge construït.
- Curva d’aprenentatge subtil: és fàcil jugar-hi, però
difícil jugar-lo bé; les primeres partides poden semblar “estretes” o poc
llustroses fins que s’entenen bé els tempos i sinergies clau.
- Sensació similar entre partides
si no es forcen estratègies diferents: malgrat que el joc ofereix camins variats,
alguns jugadors poden percebre un patró òptim o “guió natural” si no
exploren alternatives.
Aquaria, és una mostra encertada de com un eurogame de mida mitjana pot oferir profunditat sense recórrer a complexitats innecessàries. El joc sap trobar un equilibri delicat entre elegància i exigència: poques accions, però carregades de sentit; un motor senzill de construir, però difícil d’optimitzar; i un tema que, lluny de ser decoratiu, acompanya amb coherència cada decisió que prens.
El cor del joc és la roda d’accions, un sistema que marca el ritme de la partida amb fluïdesa. Moure’s per aquest rondell ofereix petites bonificacions que incentiven la planificació i, amb les perles, permet potenciar accions clau en el moment just. Tot i que l’embranzida inicial és modesta, aviat sorgeixen sinergies que fan créixer el teu aquari com un engranatge viu: peixos que generen ingressos, microflora que multiplica bonificacions i un filtre que, un cop completat, desencadena recompenses decisives. Aquesta sensació de progrés constant és un dels punts més encisadors del joc.
La interacció és gairebé sempre indirecta i, per tant, subtil. Cadascú construeix el seu petit món submarí sense xocar frontalment amb els altres. No hi ha sabotatges ni bloquejos agressius; Aquaria proposa una cursa silenciosa d’eficiència i optimització. Això pot deixar fred qui busqui tensió o disputa, però forma part del seu encant: és un joc contemplatiu, que premia l’ordre, la visió i la capacitat de veure un parell de torns més enllà.
A nivell mecànic, és un títol madur. No pretén reinventar res, però el que fa ho fa amb gust, equilibri i una temàtica que acompanya les mecàniques amb naturalitat. El reglament és clar, les accions s’entenen ràpid i, en una primera partida, ja es pot jugar amb fluïdesa. La profunditat arriba de la mà de les sinergies i del bon ús del tempo, més que no pas d’una càrrega de regles.
La rejugabilitat es troba en les múltiples rutes cap als punts i en les combinacions de cartes, bonificacions i timings que poden alterar completament la manera com el teu motor pren forma. Quan acabes la partida i mires el teu aquari, tens la sensació real d’haver construït alguna cosa: no una simple suma de punts, sinó un ecosistema propi, equilibrat (o no) segons les teves decisions..
Aquaria agradarà especialment a qui gaudeix polint motors, buscant sinergies i vivint l’evolució del seu tauler com un petit projecte personal. Pot decebre, en canvi, a qui necessiti interacció directa, emocions fortes o partides molt dinàmiques.
En definitiva, Aquaria és una mostra excel·lent de com l’elegància mecànica i la coherència temàtica poden donar lloc a una experiència harmònica i plena de matisos. No és un joc sorollós ni intens: és un espai per assaborir el procés, per veure com el teu aquari creix, respira i s’ordena. En un mercat saturat de títols que busquen sorprendre a cada torn, la seva serenitat és gairebé un acte de maduresa lúdica.
Fitxa tècnica
Nom: Aquaria
Autor: Tomáš Holek
Il·lustradora: Anezka Belohoubkova
Editorial: Delicious Games / Arrakis Games
Jugadors: 1 - 4
Edat recomanada: +12 anys
Durada: 80 - 120 minuts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta