Saltfjord
Saltfjord
Entre muntanyes abruptes i fiords glaçats, la vida al nord sempre ha estat una qüestió d’equilibri: treballar en comunitat, aprofitar cada recurs i trobar harmonia entre tradició i progrés.
Aquesta és l’essència de Saltfjord, un eurogame d’1 a 4 jugadors dissenyat per Kristian A. Østby i Eilif Svensson, publicat per Arrakis Games. Reimplementació espiritual de Santa Maria (2017), aquesta nova versió afegeix profunditat, elegància i un pols temàtic més marcat en una proposta que combina draft de daus, col·locació de fitxes i gestió de recursos.
Amb una
durada d’entre 40 i 90 minuts, Saltfjord ens convida a construir
un petit llogaret pesquer noruec i fer-lo prosperar en temps de canvi. El peix
és la moneda, la fusta és el fonament i l’eficiència és el teu millor aliat.
De què va?
A Saltfjord
ens posem a la pell de líders d’un petit llogaret pesquer situat en algun
fiord noruec. El mar és la nostra font de vida i,
alhora, la moneda amb què tot es paga: el peix és recurs, combustible i
puntuació encoberta. La nostra tasca és guiar la comunitat cap a la prosperitat
construint edificis, millorant tecnologies, completant contractes comercials i,
és clar, sortint a pescar per alimentar tot el sistema.
Tot plegat es desplega sobre un tauler personal de doble capa, que representa el nostre llogaret. És una graella de sis per sis caselles que anirem omplint amb fitxes de poliminos (edificis) que, com en un trencaclosques, definiran les nostres possibilitats futures. Els edificis poden ser grocs (productors de recursos) o vermells (activadors d’accions), i la seva distribució és el nucli del joc: cada col·locació marca quines combinacions de daus activaran cadenes d’accions en el futur.
La part
temàtica és discreta però elegant: cada columna i fila del tauler representa un
carrer o una secció del poble, i amb cada ronda, el teu petit port guanya vida.
Els pescadors surten, els magatzems s’omplen, i els contractes comercials
s’expandeixen. Al cap i a la fi, l’objectiu no és només acumular punts, sinó construir
una maquinària eficient que converteixi cada dau en una successió perfecta
d’accions encadenades.
Com es juga?
Els peixos
serveixen com a moneda flexible. Es poden gastar per modificar el valor d’un
dau, per millorar recursos, o fins i tot per activar certes accions
addicionals. Però mai n’hi ha prou: cada peix gastat ara és un punt potencial
perdut al final de la partida.
Les accions
disponibles giren al voltant de quatre eixos principals:
- Construir edificis petits o grans per ampliar el
teu motor.
- Completar comandes comercials a canvi de punts i
beneficis.
- Investigar tecnologies, que desbloquegen
bonificacions i puntuacions finals.
- Pescar, movent el teu vaixell pel
fiord per aconseguir fitxes de peix i punts.
Els edificis grocs generen materials (gra, fusta, metall, etc.) que es poden millorar fins a or, seguint una cadena lògica de refinament. Els vermells permeten accions directes: convertir, construir o comerciar. Tot funciona com una xarxa: un edifici activa l’altre, i si la teva col·locació és intel·ligent, pots provocar cascades d’eficiència que converteixin una simple tirada en un torn espectacular.
El joc
afegeix un mode avançat amb vagons que es mouen pel tauler i
activen espais addicionals, multiplicant les possibilitats estratègiques. Són
difícils de dominar, però afegeixen una capa més de planificació espacial que
recompensa els jugadors veterans.
El sistema
de retirada és una altra de les seves genialitats: quan decideixes
deixar de jugar en una ronda, pots col·locar la teva fitxa en una de les
bonificacions disponibles i activar accions finals automàtiques. Retirar-se
aviat pot ser una jugada mestra si saps aprofitar les recompenses.
Al final de
la tercera ronda, es realitza la puntuació final: punts pels contractes complerts,
per les tecnologies assolides, per les columnes plenes i per les reserves de
peix. El jugador amb més punts és el qui ha sabut convertir el seu poble en un
mecanisme perfecte de producció i comerç.
Sensacions en partida
Saltfjord és un joc que premia la planificació
metòdica i el pensament a llarg termini. No hi ha lloc per a la
improvisació: cada dau col·locat és una declaració d’intencions. Les primeres rondes poden semblar ofegants —pocs recursos, poques opcions—,
però a mesura que el teu tauler s’expandeix, el motor comença a rodar. La
satisfacció d’activar una fila completa, veure com tot s’encadena i acumular
recompenses.
La interacció entre jugadors és indirecta però intensa. No hi ha atacs ni bloquejos agressius, però el fet de compartir una reserva comuna de daus converteix cada torn en una petita cursa tàctica. Agafar el dau que necessites pot frustrar els plans del rival, i això genera una tensió subtil però constant. Amb més jugadors, aquesta competència és més viva, encara que també allarga una mica el ritme. Amb dos, el joc brilla: és més ràpid, més cerebral i més tens.
El ritme de
la partida és ascendent: la primera ronda és un aprenentatge, la segona és
optimització i la tercera és explosió. Quan arriba el final, tens la sensació
d’haver construït alguna cosa tangible, d’haver passat de la pobresa inicial a
una comunitat pròspera. Pocs eurogames transmeten tan bé aquesta sensació de creixement
orgànic.
La corba
d’aprenentatge és suau però exigent: la primera partida serveix per entendre
com s’entrellacen les accions; la segona, per dominar-ne el flux. A partir
d’aquí, cada sessió és una nova oportunitat per refinar el motor i provar
estratègies alternatives.
El millor i el pitjor
✔️ El millor
- Cadena d’accions exquisida: activar una fila o columna i
veure com tot s’ordena és una delícia.
- Equilibri perfecte entre
tàctica i estratègia: les decisions a curt termini tenen
conseqüències profundes.
- Component “trencaclosques” excel·lent: la col·locació de fitxes i la
gestió d’espais converteixen el tauler en una obra d’enginyeria personal.
- Producció sòlida i clara: daus pesats, taulers
doble capa i iconografia neta.
- Alta rejugabilitat gràcies a la variació de
fitxes, tecnologies i objectius.
- Progrés palpable: el salt entre la primera i la
tercera ronda és espectacular; el motor creix de forma natural i
satisfactòria.
- Mode avançat interessant amb els vagons, que amplia la
profunditat sense trencar l’equilibri.
❌ El
pitjor
- Temps d’inactivitat a més de dos jugadors: la fase
de daus pot alentir-se si hi ha jugadors amb tendència al Paràlisis d'Anàlisis.
- Curva d’aprenentatge moderada: la primera partida pot
desconcertar pels molts símbols i opcions.
- Tema discret: tot i la bellesa del disseny,
la narrativa pesquera és més decorativa que emocional.
- Escassetat de fitxes
d’habilitat:
després de moltes partides, pot faltar una mica de varietat.
- Durada variable: pot allargar-se fins als 100
minuts amb quatre jugadors.
Valoració final
Saltfjord és una d’aquelles obres que no crida l’atenció amb colors vius ni amb mecàniques trencadores; la seva força resideix en la precisió, la fluïdesa i la sensació de control absolut que ofereix. És un joc on cada moviment compta, on els errors pesen i on la recompensa arriba amb la satisfacció d’haver fet que tot el mecanisme rutlli com un rellotge.
Des del
primer torn, el joc et posa davant d’un petit trencaclosques d’eficiència. No
es tracta només de triar el dau adequat, sinó d’entendre com cada decisió
afecta la teva xarxa d’edificis, com encadenar recursos i quan arriscar-te a
invertir peixos per modificar valors. Aquest nivell d’interconnexió converteix Saltfjord
en un joc d’enginyeria lògica, d’aquells que fascinen als jugadors que
busquen la bellesa en la precisió.
La sensació
de progrés és un dels seus grans encerts. El joc comença contingut,
gairebé asfixiant, amb molt poques opcions, però a mesura que afegeixes
edificis i desbloqueges tecnologies, el teu motor comença a bategar amb vida
pròpia. Aquesta evolució és orgànica i gratificant, i aconsegueix que cada
partida tingui una narrativa pròpia: del caos inicial a l’ordre perfecte. Quan arribes a la tercera ronda i executes torns complets plens de
microactivacions, t’adones que tot allò que semblava limitat ara és un univers
de possibilitats. I aquest moment és el que defineix els grans eurogames.
A nivell d’interacció, Saltfjord demostra que la competència és constant però elegant, sense agressions directes. Els jugadors lluiten pels daus i pels edificis, es vigilen mútuament i aprenen a calcular quan convé arriscar i quan és millor esperar. Aquesta tensió silenciosa —a mig camí entre la paciència i la intuïció— és el que fa que el joc funcioni tan bé a dos jugadors. Amb més jugadors, guanya varietat, però també perd una mica d’agilitat; amb dos, en canvi, tot flueix.
Pel que fa a
la producció, els taulers
de doble capa eviten el caos sobre la taula, els daus tenen pes i textura, i la
iconografia és neta i funcional. El resultat és un producte que no només juga
bé, sinó que se sent bé: és agradable de manipular, estable i coherent
amb el seu disseny.
A nivell de comparacions, és inevitable mencionar Santa Maria, el joc original que Saltfjord reinterpreta. Si aquell era una proposta interessant però una mica irregular, Saltfjord n’és la versió madura i refinada: han polit les vores, han equilibrat les accions i han injectat una sensació de ritme i coherència que l’original no sempre aconseguia.
On més brilla és en el seu equilibri entre senzillesa i profunditat. Les regles són sorprenentment accessibles per al que ofereixen, i després d’una partida ja tens la sensació de dominar-ne el flux bàsic. Però el que realment atrapa és tot el que hi ha per optimitzar: la forma en què pots encadenar millores, anticipar moviments o planificar columnes completes per a futures rondes. Aquesta sensació d’aprendre i reaprendre el joc partida rere partida el converteix en un títol altament rejugable, d’aquells que tornen a la taula amb facilitat.
No és
perfecte, és clar. Alguns jugadors trobaran que la tercera ronda pot estendre’s
massa si tots opten per maximitzar els seus motors, i d’altres trobaran que el
tema queda una mica fred per al que podria haver estat. Però són ombres menors
davant d’un disseny que aconsegueix combinar control, ritme i satisfacció
amb una elegància exemplar.
En
definitiva, Saltfjord és un eurogame de precisió i cadència, un
homenatge al pensament ordenat i a la planificació acurada. No et demana
rapidesa, sinó constància. No et regala emocions, sinó serenitat. I és
precisament per això que destaca: perquè és un joc que entén la bellesa de la
paciència, el plaer d’optimitzar i el goig silenciós d’un pla ben executat.
Fitxa tècnica
Nom: Saltfjord
Autor: Kristian A. Østby i Eilif Svensson
Il·lustradors: Peter Bartels i Yan Moussu
Editorial: Arrakis Games
Jugadors: 1 - 4
Edat recomanada: +14 anys
Durada: 45 - 90 minuts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta