Las Tabernas de Valfonda

 Las Tabernas de Valfonda

Entre rialles i soroll de gots, el poble de Valfonda desperta cada vespre al ritme de les tavernes. En cada racó, un hostaler somia en atreure els millors clients, contractar els millors cambrers i servir la cervesa més fresca. Però, en un món on tots tenen la mateixa idea, només un aconseguirà convertir la seva taverna en el cor del barri antic en la millor.

Aquesta és la premissa de Las Tabernas de Valfonda, un eurogame mitjà dissenyat per Wolfgang Warsch. Un autor que ha demostrat una i altra vegada la seva capacitat per convertir idees senzilles en jocs enginyosos i addictius. Publicat per Devir, aquest títol ens convida a gestionar una taverna plena de vida a través d’una combinació excel·lent de construcció de baralla, draft de daus i millora de tauler personal.

Un brindis per la senzillesa amb gust a profunditat

El primer que sorprèn de Las Tabernas de Valfonda és la seva estructura modular. El joc base —anomenat “mòdul 1”— és ja per si sol un joc complet i satisfactori, però la caixa inclou quatre mòduls addicionals que poden afegir-se de forma progressiva per enriquir l’experiència. Això permet començar amb una versió lleugera, accessible per a jugadors ocasionals, i avançar cap a una experiència més estratègica i rica per als habituals del gènere.

És una manera brillant de dissenyar: el joc creix amb tu. El mòdul 2 introdueix els artistes i l’aiguardent; el 3 afegeix el marcador de reputació; el 4 proposa un inici asimètric; i el 5 culmina amb el llibre de visites, que recompensa la diversificació dels clients. Cada capa afegeix sabor, com si el joc fos una recepta de cervesa artesanal que es perfecciona a foc lent.

Com es juga

Cada jugador comença amb la seva pròpia taverna representada per un tauler modular, una petita obra d’enginyeria de cartró on cada secció pot millorar-se físicament girant una peça. Al voltant d’aquest tauler hi ha tot el que necessites per sobreviure: clients habituals, cambrers, rentaplats, proveïdors de cervesa i taules on asseure tothom.

L’objectiu? Aconseguir la taverna més pròspera al final de vuit rondes.

El joc es desenvolupa així:

1. Omples la taverna: robes cartes del teu mall fins que totes les taules estiguin ocupades.
2. Llences els daus: quatre daus blancs que comparteixes amb els rivals en un sistema de draft elegant.
3. Assignes daus: cada número activa diferents zones del tauler o cartes. Els 1 i 6 serveixen per fer cervesa; altres valors per guanyar diners o activar personal.
4. Fas servir els recursos: amb la cervesa atreus clients, amb els diners millores seccions de la taverna o contractes nous empleats.
5. Tanca la nit: tot el que no has pogut gastar s’emmagatzema (limitadament) i el dia següent torna a començar.

El cor del joc és aquest equilibri delicat entre diners i cervesa, dues monedes que competeixen per la teva atenció i que exigeixen planificació constant. Guanyar diners et permet millorar la taverna, però sense cervesa no pots aconseguir clients, i sense clients… no hi ha diners. És un cercle perfecte de dependència lògica que premia els jugadors que planifiquen tres rondes per endavant.

El gust d’una bona partida

El millor de Las Tabernas de Valfonda és la sensació de progrés tangible. Les primeres rondes són modestes: tens pocs clients, pocs recursos, i tot sembla anar just. Però a mesura que millores el teu local, contractes més personal i afegeixes nous clients, el motor comença a girar. Llavors arriba aquell moment màgic en què tot encaixa: els daus activen les cartes adequades, la cervesa flueix i els nobles arriben al teu bar buscant una cadira buida. És el tipus de satisfacció que només els bons jocs de gestió saben provocar.

La interacció entre jugadors és subtil però present. El draft de daus genera petites batalles silencioses, sobretot a dos o tres jugadors, on cada elecció pot frustrar el pla del rival. No hi ha agressions directes ni sabotatge, però sí aquella tensió elegant pròpia dels eurogames moderns.

Amb dos jugadors, el joc és més tàctic i àgil. Amb quatre, esdevé més coral i una mica més llarg —fins als 90 minuts—, però conserva la seva essència: un trencaclosques d’eficiència amb aroma a cervesa i fusta envellida.

Els mòduls: la fermentació de la complexitat

Els cinc mòduls que inclou la caixa són un exemple de bon disseny evolutiu:

• Mòdul 1: Joc base. El cor del sistema. Simple, directe i amb prou profunditat per a moltes partides.
• Mòdul 2: L’aiguardent i els artistes. Afegeix una nova “moneda” i cartes que permeten accions especials a canvi de licors forts. Més estratègia, més opcions.
• Mòdul 3: La reputació. Un marcador que recompensa la producció equilibrada de cervesa i diners. Un mecanisme d’equilibri elegant.
• Mòdul 4: Començaments variats. Asimetria inicial: cada jugador arrenca amb cartes diferents. Perfecte per rejugabilitat.
• Mòdul 5: El llibre de visites. Potser el més satisfactori. Els clients signen al teu llibre i, en completar files o columnes, obtens bonificacions i nobles.
  

Cap d’aquests mòduls és “imprescindible”, però tots aporten quelcom nou i s’integren de manera natural. El joc passa de ser un construcció de piles amable a un eurogame complet, amb capes de planificació i estratègies divergents. És com afegir ingredients a una recepta que ja és bona de base.

El millor i el pitjor

✔️ El millor

• Progressió molt satisfactòria: Començar amb una taverna petita i acabar amb un motor rodó és pura delícia lúdica; cada millora se sent significativa i dona una sensació real de creixement.
• Mecànica híbrida molt ben lligada al tema: La construcció de piles i el draft de daus encaixen de forma natural: cada acció té sentit dins del món de la taverna, i això dóna coherència i fluïdesa a la partida.
• Modularitat excel·lent: Els cinc mòduls permeten fer créixer el joc al teu ritme, afegint profunditat sense perdre accessibilitat. Ideal tant per jugadors ocasionals com per veterans.
• Alta rejugabilitat: Les diferents combinacions de cartes, daus i mòduls fan que cada partida se senti fresca, amb múltiples camins per optimitzar la teva estratègia.
• Producció i art cuidats: Dennis Lohausen aconsegueix transmetre el caliu d’una taverna viva, i els taulers donen solidesa i presència sobre la taula.
  

❌ El pitjor

• Dependència de la sort: Les cartes i els daus poden jugar males passades; hi ha maneres de mitigar-ho, però la fortuna hi té més pes del que sembla.
• Peces del tauler massa ajustades: El sistema modular és visualment preciós, però girar les fitxes pot resultar incòmode o fins i tot desgastar-les amb el temps.
• El mòdul del monestir queda curt: Tot i les bones intencions, ofereix poques recompenses i sol quedar en segon pla davant d’altres opcions més atractives.
• Ritme irregular a quatre jugadors: Amb més gent, el temps d’espera pot créixer i trencar una mica la fluïdesa que el joc té a dos o tres.

Valoració final

Las Tabernas de Valfonda és un d’aquells jocs que recorden per què m'agraden els eurogames: perquè em fan sentir que construeixo alguna cosa, que cada petita decisió importa i que el progrés és fruit de la teva pròpia habilitat. No busca sorprendre amb mecàniques noves ni amb espectacularitats visuals; el seu encant rau en la coherència. Tot té sentit, tot flueix, tot sembla formar part d’un engranatge dissenyat amb cura.

Wolfgang Warsch aconsegueix aquí una síntesi elegant entre control i caos, un equilibri subtil entre la planificació que exigeix un bon gestor i l’atzar inevitable d’una nit animada de taverna. Les cartes i els daus, lluny de ser un fre, esdevenen el motor d’un ritme viu i imprevisible que obliga a adaptar-se i revaluar estratègies constantment. És un joc que et demana flexibilitat mental i paciència, però que et recompensa amb moments de satisfacció genuïna.

A nivell de sensacions, Las Tabernas de Valfonda transmet el plaer d’un motor que creix a poc a poc però de forma imparable. Les primeres rondes són contingudes, fins i tot una mica feixugues, però quan tot comença a rodar —quan els daus encaixen, els clients paguen i els nobles s’asseuen al teu local— el joc s’il·lumina. És en aquest punt on tot pren sentit: has passat d’un petit bar amb quatre taules a una taverna pròspera i eficient, i ho has fet pas a pas, decisió a decisió.

El ritme ascendent és un dels seus grans encerts. No hi ha explosions sobtades ni girs espectaculars, sinó una evolució constant, gairebé orgànica, que converteix cada partida en una petita història de progrés.

Pel que fa a la interacció, el joc aposta per la competència elegant. No hi ha confrontació directa, però sí una tensió constant en el draft de daus i en la cursa per optimitzar millor. És aquell tipus d’interacció silenciosa, d’observar què fan els altres i adaptar-se sense fer soroll, tan pròpia dels bons eurogames. Amb dos jugadors brilla especialment: és ràpid, tàctic i amb una dosi justa d’imprevisibilitat. Amb quatre, en canvi, guanya en varietat però perd una mica de ritme.

En l’apartat estètic i de producció, el joc desprèn calidesa i coherència. Tot respira el mateix aire de fusta i cervesa, amb il·lustracions que conviden a quedar-s’hi una estona més. No és un producte de luxe, però sí un d’aquells que desprenen ofici. S’hi nota la mà d’un autor i d’un equip editorial que saben exactament quin to volen transmetre.

No és un joc revolucionari, ni pretén ser-ho. Però dins del seu segment —eurogames mitjans, accessibles però amb fondària—, Las Tabernas de Valfonda és un exemple de disseny refinat, temàtic i rejugable. És el tipus de títol que pots treure a taula amb jugadors de tot tipus i que sempre ofereix una experiència satisfactòria: prou amable per als nous, prou rica per als veterans.

En definitiva, Las Tabernas de Valfonda és com una bona cervesa artesanal: equilibrada, saborosa i feta amb paciència. No et colpeja d’entrada, però a mesura que la tastes hi descobreixes matisos, ritme i caràcter. Un joc que celebra la constància per damunt de l’espectacle, la planificació per damunt de l’atzar i el plaer tranquil d’una taverna que funciona com un rellotge.

Fitxa tècnica

• Nom: Las Tabernas de Valfonda

• Autor: Wolfgang Warsch

• Il·lustrador: Dennis Lohausen

• Editorial: Devir

• Jugadors: 2 - 4  

• Edat recomanada: +12 anys

• Durada: 60 minuts