Finca

 

Hi ha jocs que conquereixen no per la seva complexitat, sinó per la seva elegància. Finca és un d’ells: un eurogame lleuger publicat per primera vegada el 2009, nominat al Spiel des Jahres i que, més d’una dècada després, segueix tenint un lloc merescut a moltes ludoteques. Aquesta nova edició publicada per Devir manté l’essència original, hi afegeix un art renovat i, com a gran novetat, permet jugar fins a 5 participants.

Si el que busques és un joc familiar, ràpid d’aprendre però prou estratègic per mantenir la tensió fins al final, Finca és una aposta segura. Ens porta a la preciosa illa de Mallorca, on ens convertim en pagesos que han de collir fruita i peix, carregar les carretes tirades per ases i repartir-los als municipis que no deixen de fer comandes.

De què va?

El mapa de Mallorca es divideix en 10 regions, cadascuna amb una pila de comandes i una fitxa de finca associada. Les comandes poden demanar figues, ametlles, raïm, taronges, llimones o peix en combinacions diverses. Cada cop que completem una comanda, ens enduem la lloseta i revelem la següent.

El cor del joc és el molí de vent: una roda amb 12 aspes que representen els diferents tipus de recursos. Els pagesos es mouen en sentit horari i la distància del moviment ve determinada pel nombre de pagesos que hi hagi a la casella de sortida. En arribar, recollim tants fruits del tipus indicat com pagesos hi hagi a la casella de destí. Una mecànica senzilla, però molt més rica del que sembla a primera vista: cal pensar bé quin pagès moure, quants recursos aconseguiràs i, sobretot, què estàs deixant a l’abast dels rivals.

Per fer lliuraments necessitem carretes tirades per ases, que s’aconsegueixen en travessar certes línies del molí. Cada carreta transporta fins a 6 productes i ens permet completar una o diverses comandes en un mateix viatge.

Però Finca no es queda aquí:

• Quan una regió completa totes les seves comandes, s’atorga la seva fitxa de finca al jugador amb majoria del fruit indicat.
• Mini Expansió: Si aconseguim un set complet de comandes (d’1 a 6), guanyem una fitxa de bonificació molt valuosa.
• Mini Expansió: I cada jugador disposa de 4 fitxes d’acció especial d’un sol ús (moure dues vegades, lliurar 10 productes, reduir en un el cost d’una comanda, etc.), que trenquen les regles i afegeixen varietat estratègica.

Com es juga?

El cor de Finca és la seva roda en forma de molí de vent, una mecànica senzilla però enginyosa. Aquesta és la clau que dóna al joc la seva personalitat i que el fa diferent d’altres jocs de taula de col·lecció i lliurament de recursos.

Preparació de la partida

• Es col·loca el tauler de l'illa de Mallorca al centre, dividit en 10 regions, cadascuna amb una pila de comandes i una fitxa de finca.
• Al costat, es prepara el molí de vent amb les seves 12 aspes, que representen els diferents tipus de fruita o peix.
• Cada jugador rep pagesos de fusta, carretes i fitxes d’acció especial.

Torn de joc

En el seu torn, cada jugador pot escollir entre dues accions principals:

1. Moure un pagès i collir fruita/peix

   • El jugador tria un dels seus pagesos col·locats al molí.

   • Aquest es mou en sentit horari tantes aspes com pagesos hi havia a la casella de sortida.

   • En arribar a l’aspa de destí, es collirà una quantitat de recursos del tipus representat igual al nombre de pagesos que hi hagi en aquella casella.

   • Si durant el moviment es travessa una de les línies d'ase del molí, el jugador guanya una carreta d'ase, essencial per fer lliuraments.

2. Completar un lliurament

   • Per repartir fruita/peix a un poble, el jugador ha de gastar una carreta i entregar fins a 6 productes.

   • Pot completar una sola comanda gran o diverses petites amb el mateix viatge.

   • Quan es recull l’última comanda d’una regió, es concedeix la fitxa de finca al jugador amb majoria del tipus de fruit indicat.

Fitxes especials i bonificacions (expansions)

Cada jugador disposa de 4 fitxes d’acció d’un sol ús que permeten trencar les regles habituals, com moure dos cops, lliurar fins a 10 productes o reduir en un el cost d’una comanda. Aquestes fitxes donen molta varietat i opcions estratègiques.

A més, qui aconsegueix un conjunt complet de comandes (de valor 1 a 6) guanya una fitxa de bonificació amb punts addicionals.

Final de la partida

La partida acaba quan es col·loca l’última finca de fusta al tauler. Els jugadors sumen punts per:

• Les comandes completades.
• Les fitxes de finca.
• Les fitxes de bonificació.
• Les fitxes d’acció no utilitzades (que valen punts extra).

El jugador amb més punts es proclama el millor pagès de Mallorca.

Què tal funciona?

Finca és un joc ràpid (30–45 minuts), accessible i amb prou mala llet per mantenir-te despert. Tota la informació és oberta, així que saps perfectament què necessiten els altres i pots avançar-te als seus moviments. Amb pocs jugadors tens molt de control, amb molts el rondell esdevé un ball constant i tàctic.

Funciona especialment bé amb 2 o 3 jugadors, on tens marge per planificar i competir de manera ajustada. A 4 o 5 jugadors pot ser més caòtic i tàcticament limitat, però encara ofereix moments interessants.

El millor i el pitjor

✔️El millor 

• Mecànica de rondell original i intuïtiva: el moviment dels pagesos al voltant del molí recorda al mancala, però amb un gir estratègic que fa que cada decisió compti. És senzill d’entendre, però alhora ofereix prou opcions per mantenir la partida interessant.
• Partides ràpides i accessibles: amb una durada de 30-45 minuts, és perfecte tant per iniciar nous jugadors en els jocs de taula moderns com per treure’l a taula entre partides més llargues.
• Components atractius i temàtica mediterrània: les fruites de fusta acolorides i el tauler il·lustrat amb l’illa de Mallorca aporten un toc visual encantador. El joc entra pels ulls i transmet frescor i ambient estiuenc.
• Tensió constant en la cursa per les comandes: veure com els rivals s’avancen per lliurar el que necessites crea moments d’estratègia i d’incertesa molt divertits.
• Ideal per 2 o 3 jugadors: en aquestes configuracions, la partida és fluida, estratègica i amb el control just per planificar sense que sigui caòtic.
  

❌ El pitjor 

• Escalabilitat irregular: tot i que aquesta nova edició permet fins a 5 jugadors, amb més de 3 la partida es torna caòtica i amb menys control estratègic.
• Rejugabilitat limitada: les partides, tot i ser divertides, poden resultar repetitives al cap de poques sessions, ja que les vies de puntuació i la mecànica central canvien poc.
• Tema poc integrat: encara que l’art i els components són preciosos, la sensació és que podrien haver posat qualsevol altre tema. El joc és, bàsicament, un puzzle abstracte de recursos i comandes.
• Dependència de les fitxes especials: les accions avançades (com moure dos cops o fer un lliurament més gran) són pràcticament imprescindibles per donar variabilitat; sense elles, el joc pot semblar massa pla.

Valoració final

Quan desplegues Finca a taula, el primer que et crida l’atenció són els colors i la simplicitat: fruites de fusta acolorides, un tauler que mostra la Mallorca més idíl·lica i un molí que desperta curiositat de seguida. Però el que fa que aquest joc brilli no és només l’aparença, sinó com aconsegueix, amb unes regles senzilles, generar partides plenes de tensió i petites decisions que importen.

El rondell del molí és la seva gran troballa. A primera vista sembla un mecanisme mecànic i gairebé trivial: moure un pagès, recollir fruita, repetir. Però al cap de poques rondes veus que hi ha molt més: cada moviment pot obrir una oportunitat al rival, cada collita pot quedar interrompuda si algú força el reset de recursos, i cada carreta gastada massa aviat et pot deixar sense opcions quan més falta et fa. És aquí on el joc mostra la seva cara més tàctica.

A més, Finca és ràpid i compacte. No hi ha torns eterns ni anàlisis paralitzants: decideixes, mous i veus què passa. Aquesta agilitat fa que sigui perfecte per introduir nous jugadors al gènere dels eurogames, però també té prou picardia per mantenir desperts els més veterans. És un joc que pots treure tant amb família com amb amics jugaires i funciona bé en ambdós contextos.

Ara bé, cal ser realistes: no és un joc profund. Si el jugues molt sovint, les partides acaben semblant-se, perquè les vies de puntuació són clares i el marge d’estratègia a llarg termini és limitat. Finca no és un euro per descobrir noves estratègies partida rere partida, sinó més aviat una experiència lleugera i fresca, com menjar una peça de fruita ben sucosa a l’estiu. Saps què t’ofereix, i t’ho dóna amb solvència.

Pel que fa a l’escalabilitat, és el seu punt més delicat. Amb 2 o 3 jugadors, el control sobre el molí és satisfactori i tens la sensació d’estar planificant realment. Amb 4 jugadors, la roda esdevé més imprevisible, i amb 5 pot arribar a ser massa caòtic, reduint les opcions estratègiques a moviments oportunistes. No vol dir que sigui dolent amb més gent, però el millor Finca s’assaboreix en grups petits.

Un altre detall destacable són les fitxes d’acció especial. Tot i que són poques i d’un sol ús, canvien el ritme de la partida i donen moments memorables: aquell lliurament de 10 fruites que et corona com a millor pagès, o la jugada sorpresa d’avançar dues vegades seguides per endur-te una comanda abans que el rival. Sense aquestes fitxes, el joc seria més pla; amb elles, guanya caràcter i rejugabilitat.

En resum, Finca és un joc que no pretén ser gran cosa i, precisament per això, funciona tan bé. No competeix amb els euros pesats ni amb els jocs d’estratègia profunda, sinó que ocupa amb dignitat el seu espai com a clàssic eurogame lleuger. És d’aquells jocs que no trauràs cada setmana, però que quan torni a taula et deixarà amb la mateixa sensació agradable i competitiva que la primera vegada.

Per a famílies que vulguin fer un pas més enllà dels clàssics tradicionals, per a grups que busquen un joc ràpid abans d’una sessió més llarga, o simplement per a qui vulgui un títol fresc i bonic per jugar de tant en tant, Finca continua sent una aposta segura més d’una dècada després de la seva publicació.

Fitxa tècnica

• Nom: Finca

• Autors: Wolfgang Sentker i Ralf Zur Linde

• Il·lustradors: Vincent Dutrait i Joan Guardiet

• Editorial: Devir Iberia

• Jugadors: 2 - 5  

• Edat recomanada: +10 anys

• Durada: 45 minuts