Ciudades Rivales

 Ciudades Rivales - Un duel d’astúcia al cor del segle XVI

Als afores d’Hamburg, un modest poble pesquer anomenat Altona va començar a créixer de manera inesperada. El que en un principi semblava una comunitat humil va anar guanyant influència fins a convertir-se en un veritable competidor per a la gran ciutat. Era el segle XVI, i els temps eren convulsos: el comerç marítim creixia, els tractats polítics estaven plens de traïcions i els tribunals s’omplien de litigis que, de vegades, decidien el futur de ciutats senceres.

Aquest és el teló de fons que ens proposa Ciudades Rivales, un joc exclusiu per a dos jugadors dissenyat per Andreas Steding (autor de Hansa Teutonica) i il·lustrat per Annika Heller. Lluny de ser un eurogame més, el joc aconsegueix condensar en una partida d’uns 45 minuts tota la tensió d’una rivalitat històrica, amb múltiples vies de victòria i una interacció constant.

De què va?

El joc aconsegueix que la seva temàtica no sigui un simple afegit. Hamburg i Altona competeixen en prestigi, comerç i poder polític, i aquesta rivalitat es reflecteix directament en la manera com jugues. No només has de sumar punts: has d’aconseguir imposar-te al rival en una de les àrees clau.

El prestigi es representa amb un marcador en forma de cor que avança amunt i avall en funció de les accions dels jugadors. Els vaixells simbolitzen la capacitat comercial i naval, i cada nou vaixell construït és com una declaració de poder. Les aliances et connecten amb ciutats i entitats externes, però cal mantenir-les amb recursos, la qual cosa afegeix un punt de realisme i estratègia. Finalment, els litigis reflecteixen la importància dels tribunals de l’època: influir-hi pot donar victòries decisives, però també consumeix recursos valuosos.

Aquest equilibri entre temàtica i mecànica és un dels punts forts del joc. No és un euro abstracte on col·loques cubs sense sentit; aquí les accions tenen una narrativa coherent que et fa sentir dins d’aquest duel històric.

Com es juga?

El motor del joc és el tinter, una peça que es mou al voltant del tauler i que marca les accions disponibles. És un mecanisme senzill però ple de profunditat: pots avançar-lo un o dos passos de franc, però si vols anar més enllà cal pagar béns. Aquesta decisió aparentment simple genera un munt de dilemes tàctics:

• Vas directe a l’acció que necessites, encara que et costi recursos valuosos?
• O t’atures abans, sabent que potser li deixes al rival l’acció que ell volia?

Les accions del joc són variades i cobreixen tots els aspectes de la rivalitat:

• Produir béns: (cervesa, cuir, tela i mobles) o transformar-los.
• Construir fàbriques per optimitzar la producció.
• Comprar vaixells, alguns amb efectes immediats i altres amb beneficis permanents.
• Obtenir aliances que ofereixen poders continus però requereixen manteniment.
• Influir en litigis oberts, que al resoldre’s poden donar victòries directes.
• Fer avançar el marcador de prestigi, que pot portar-te a la victòria instantània.
• I fins i tot practicar pirateria per robar recursos al teu contrincant.
  

Cada vegada que el tinter completa una volta, arriba el final de temporada: es resol un litigi, es cobren ingressos, es reactiven fàbriques i cal pagar el manteniment de les aliances. Aquesta fase no és un tràmit: és un moment de balanç que pot capgirar el rumb de la partida.

El joc ofereix quatre condicions de victòria immediata:

1. Tenir tres vaixells més que el rival.
2. Controlar les quatre aliances.
3. Guanyar tres litigis.
4. Fer que el marcador de prestigi arribi al teu costat.

Si cap jugador aconsegueix una d’aquestes fites, la partida s’allarga fins al final de la setena ronda, quan guanya qui acumuli més estrelles.

Sensacions en partida

Jugar a Ciudades Rivales és sentir-se dins d’un duel constant. Cada torn és una decisió crítica: què et convé més, avançar en la teva estratègia o frenar la del teu rival? No hi ha lloc per a jugades trivials; cada moviment té conseqüències i sovint et veuràs obligat a trencar els teus plans per evitar que l’altre aconsegueixi una victòria immediata.

Això fa que el joc tingui un ritme molt tens i absorbent. Les partides no es fan llargues, però tampoc són lleugeres: requereixen atenció, anticipació i lectura del rival. La sensació és similar a un escac estratègic, però amb un vestit temàtic molt atractiu.

El joc també destaca per la seva alta rejugabilitat. Les cartes de vaixells, litigis i aliances es barregen i no surten totes a cada partida, la qual cosa fa que l’experiència sigui diferent cada vegada. A més, l’ordre de les cartes d’acció bàsica pot variar, creant nous ritmes i oportunitats tàctiques.

El millor i el pitjor

✔️El millor 

• Quatre vies de victòria que creen tensió constant: el fet que puguis guanyar per prestigi, aliances, vaixells o litigis fa que mai puguis relaxar-te. Si et concentres massa en un camí, arrisques a perdre per una altra via. Això genera partides plenes de petits “escacs”, on una jugada pot canviar-ho tot. És molt satisfactori veure com pots pressionar el rival en una àrea i obligar-lo a desviar-se del seu pla.
• El mecanisme del tinter, senzill però profund: a primera vista sembla un rondell més, però ràpidament descobreixes que la decisió de quant avançar és clau. Avançar massa pot costar recursos valuosos, però quedar-se curt pot regalar al rival l’acció que necessita. Aquest equilibri entre cost i oportunitat dona al joc una identitat pròpia i un ritme molt tens.
• Producció i presentació molt cuidades: tot, des de les safates d’emmagatzematge fins als recursos de fusta amb formes pròpies (la cervesa sembla cervesa, el cuir sembla cuir), transmet qualitat. Les il·lustracions d’Annika Heller creen un ambient històric elegant, sense ser recarregat. A més, el tauler està clarament organitzat i ajuda molt a seguir el flux de la partida.
  
  
  
• Interacció directa i constant: aquest no és un joc per a jugar cadascú al seu racó. Cada acció que fas pot frenar, bloquejar o fins i tot robar-li una oportunitat al teu rival. Això converteix la partida en un duel intens, on sempre estàs pendent de què farà l’altre i quines opcions li deixes disponibles.
• Rejugabilitat alta en un format compacte: les cartes de vaixells, aliances i litigis varien en cada partida, i l’ordre de les cartes d’acció bàsica es pot modificar. Això fa que mai hi hagi dues partides iguals i que sempre hagis d’adaptar la teva estratègia al que surt a taula.

❌ El pitjor 

• Reglament correcte, però poc pedagògic: les regles estan ben explicades, però el manual resulta sec i no inclou exemples de torns complets. Per a jugadors novells això pot fer que la primera partida sigui més feixuga del necessari. Un exemple pas a pas ajudaria molt a entendre el flux del joc i reduiria la corba d’aprenentatge.
• Les fitxes de litigis poden ser confuses: els marcadors que indiquen la posició dels judicis no sempre s’alineen bé amb les cartes, i això pot portar a errors de lectura. Tot i que visualment són atractives, funcionalment podrien haver estat més clares. És un detall menor, però trenca una mica amb la gran qualitat general dels components.
  
  
  
• Un ritme intens que no agrada a tothom: la tensió constant és una de les virtuts del joc, però també pot ser un inconvenient per a jugadors que prefereixin experiències més relaxades o “multijugador solitari”. Aquí no hi ha respir, i cada decisió pot ser la diferència entre guanyar o perdre. Si no t’agrada sentir pressió durant tota la partida, Ciudades Rivales pot resultar aclaparador.
• Dependència del rival: en ser un joc exclusiu per a dos, l’experiència depèn molt de qui tinguis al davant. Amb un oponent que juga amb la mateixa intensitat i ganes, el joc brilla; però si jugues amb algú que no pressiona prou o no entra al ritme tàctic, l’experiència es pot desinflar.

Valoració final

Quan desplegues Ciudades Rivales a taula, el primer que sorprèn és com un joc en una caixa tan petita pot oferir tant. Els components són resistents i pràctics, el tauler és clar i elegant, i el tinter —aquest element que a primera vista sembla anecdòtic— es converteix de seguida en el motor d’una tensió constant. La producció transmet qualitat i el to històric, sense ser estrident, acompanya molt bé la sensació d’estar immersos en un enfrontament antic i implacable.

Però el que realment fa destacar el joc no és l’aspecte, sinó com combina simplicitat de regles amb profunditat tàctica. Al principi tot sembla fàcil: moure el tinter, fer una acció i repetir. Al cap de poques rondes, però, descobreixes que cada decisió té conseqüències enormes. Avançar massa et pot deixar sense recursos quan més falta et fan, quedar-te curt pot regalar-li al rival la victòria en un litigi o una aliança, i ignorar una de les quatre condicions de triomf és obrir-li la porta perquè acabi la partida de cop. És aquest equilibri delicat entre el teu pla i la necessitat de reaccionar al del contrincant el que converteix cada partida en un autèntic duel.

Les partides són ràpides però intenses, amb la sensació constant que estàs a un pas de perdre o guanyar en qualsevol moment. No hi ha temps morts: encara que no et toqui jugar, estàs mirant què fa l’altre i calculant com contrarestar-ho. Això genera un ambient d’atenció i tensió molt difícil de trobar en altres jocs d’aquesta durada. I, sobretot, aconsegueix que quan arriba la victòria —sigui instantània o per estrelles al final— se senti plenament merescuda.

No és, això sí, un joc per a tothom. Als qui busquin una experiència relaxada, de deixar-se portar, pot semblar-los massa exigent. Aquí cada moviment compta i la pressió és constant. Tampoc és un eurogame profund amb estratègies a llarg termini que vagin més enllà de la partida concreta: és més aviat un combat tàctic, amb moltes petites decisions que s’encadenen en un flux de 30 a 45 minuts. Però dins d’aquest espai és on brilla, i ho fa amb força.

En definitiva, Ciudades Rivales és un duel brillantament dissenyat per a dos jugadors. Amb regles clares, un sistema elegant i una interacció elevada, aconsegueix transmetre l’essència d’una rivalitat històrica en cada torn. És un joc que pots treure amb facilitat, que ofereix molta més profunditat del que sembla a primera vista i que recompensa tant la planificació com la capacitat d’adaptar-se. Si t’agraden jocs com 7 Wonders Duel, Watergate (ressenya aquí), aquí trobaràs un nou rival a l’alçada.

Fitxa tècnica

• Nom: Ciudades Rivales

• Autor: Andreas Steding

• Il·lustradora: Annika Heller

• Editorial: Maldito Games

• Jugadors: 2   

• Edat recomanada: +10 anys

• Durada: 30 - 45 minuts