Watergate

Watergate – Quan la veritat penja d’un fil

Un duel d’història, poder i periodisme

Hi ha jocs de taula que s’atreveixen a tocar temes delicats. N’hi ha que ho fan amb cinisme, d’altres amb distància. Watergate, però, entra a sac: et posa literalment en la pell de l’Administració Nixon... o en la d'un editor del Washington Post. I només un dels dos bàndols pot sortir-ne viu.

Dissenyat per Matthias Cramer (Kraftwagen: Age of Engineering) i editat Salt & Pepper Games, Watergate és un joc per a dos jugadors, intens, asimètric i estretament vinculat a fets reals. És un enfrontament directe entre veritat i poder, on la tensió es palpa a cada carta.

De què va?

Un jugador assumeix el paper de l’Administració Nixon, que intenta acumular cinc fitxes d’impuls per tapar l’escàndol i mantenir-se al poder. L’altre juga com l’editor del Washington Post, que busca connectar Nixon amb dos informants a través d’un mapa de proves col·locades com en un veritable tauler d’investigació policial.

Aquest mapa —amb xinxetes, fils i evidències acolorides— és la peça central de la partida, tant físicament com simbòlicament.

Mecànica principal: cartes i estira-i-arronsa

Cada ronda, els jugadors reben entre 4 i 5 cartes del seu mall exclusiu. Aquestes cartes es poden jugar de dues maneres:

1. Pel seu valor de moviment, per empènyer fitxes (evidència, impuls o iniciativa) cap al teu costat del tauler.
2. Pel seu esdeveniment únic, generalment molt potent, però que elimina la carta del joc.

Aquí és on Watergate brilla: cada decisió és una renúncia. Vols la força tàctica o l’efecte estratègic? Conservar per al futur o cremar-ho tot ara? I com afectarà això al teu oponent?

El marcador central fa d’escenari per a un constant tira i afluixa entre ambdós jugadors. Cada fitxa que arribes a la casella “5” és teva... però arribar-hi és una guerra de desgast.

Com es guanya?

• Nixon guanya si acumula 5 fitxes d’impuls (o si se n’esgoten totes).
• El Washington Post guanya si connecta dos informants amb Nixon utilitzant proves col·locades correctament al mapa.

Aquest desequilibri d’objectius genera una tensió narrativa fascinant: Nixon juga a curt termini, intentant guanyar ràpid. El Post, en canvi, necessita temps, paciència i un bon control del taulell.

Producció i materials

Malgrat venir en una caixa petita, el joc està acuradament produït:

• El tauler simula un tauler de suro amb proves, informants i fils de colors.
• Les cartes són de gran format, amb imatges i textos històrics reals.
• El reglament inclou biografies, cronologies i informació detallada sobre l’escàndol de Watergate, convertint el joc en una experiència educativa.

El disseny gràfic i les il·lustracions tenen un encant retro que acompanya molt bé el to del joc.

Mini guia estratègica per a principiants de Watergate

Si jugues com Nixon…

Objectiu: aconsegueix 5 fitxes d’impuls abans que el periodista te les robi… o que connecti dues pistes.

 Claus estratègiques:

• Ataca des del primer torn. La millor defensa és fer pressió: força l’Editor a gastar cartes per frenar-te.
• Controla l’evidència groga. Aquest color connecta directament amb Nixon: bloquejar-la pot salvar-te la partida.
• No abusis dels esdeveniments. Són molt potents, però necessites conservar cartes per moure fitxes. El joc és llarg.
• Domina la iniciativa. Si pots anar primer dos o tres torns seguits, pots dictar el ritme i trencar la seva estratègia.

Si jugues com l’Editor del Washington Post…

Objectiu: connecta dues fonts amb Nixon a través de pistes d’evidència.

Claus estratègiques:

• Guanya temps. Cada torn que resisteixis és una oportunitat per construir una nova connexió.
• Col·loca les proves amb visió global. No només connectis amb una font: obre camins múltiples.
• Utilitza els informants amb precisió. Un bon testimoni pot bloquejar rutes clau i frenar la propaganda de Nixon.
• Sigues selectiu amb les proves. De vegades és millor deixar-li una evidència que no et serveix i guardar forces per la bona.

Consells comuns per a ambdós jugadors

• Cada carta compta. No hi ha cartes “menors”. Guarda les potents pel moment oportú, i no malgastis els esdeveniments.
• Pensa com l’altre. Intenta anticipar què vol fer el teu rival: frenar-lo és tan important com avançar tu.
• Estigues atent al taulell. No és només un fons: et diu què pots bloquejar, protegir o explotar en cada torn.
• No et desesperis. Algunes partides semblen perdudes… fins que una carta ho capgira tot.

El millor i el pitjor

✔️ El millor

• Tensió constant. Poques cartes, decisions dures i ritme àgil.
• Asimetria elegant. Cada banda juga amb objectius diferents però equilibrats.
• Ambientació potent. Cada partida se sent com una pel·lícula de conspiració.
• Fàcil de portar i ensenyar. Partides de 30-45 minuts, amb una corba d’aprenentatge ràpida.

❌ El pitjor

• Poc apte per a jugadors ocasionals. L’estira-i-arronsa pot frustrar si no t’agrada la confrontació directa.
• Desnivell inicial. Un jugador amb experiència pot dominar fàcilment el joc contra algú novell.
• Dependència temàtica. Si no t’agrada el tema o no coneixes el context històric, pot sentir certa fredor inicial.

Valoració final de Watergate – Una partida d’escacs sota focus mediàtic

Watergate no és només un duel tàctic per a dos jugadors. És una obra de disseny elegant que aconsegueix encapsular, amb mecàniques mínimes però profundes, una de les crisis polítiques més significatives del segle XX. La seva força no rau només en el que fa com a joc, sinó en com converteix una història real en tensió jugable, sense caure en la simplificació o l’explotació temàtica.

La mecànica central —un estira-i-arronsa constant per fitxes amb cartes que es poden “cremar” per accions úniques— és una autèntica troballa. Cadascuna de les cartes obliga a decidir si val la pena sacrificar-la per obtenir un avantatge decisiu. Aquesta idea —de prendre decisions doloroses, amb conseqüències a llarg termini— encaixa perfectament amb el context històric del joc: l’estratègia i la moralitat entren en conflicte.

El disseny asimètric és un altre dels seus grans èxits. Nixon juga com una màquina de control: bloqueja, acumula impuls, tanca vies. El Washington Post és una força persistent, que construeix pacients connexions per arribar a la veritat. Tots dos bàndols tenen objectius claríssims, però han de gestionar-los amb recursos escassos, cartes limitades i una incertesa constant sobre els moviments de l’altre. Això genera una tensió exquisida, on cap acció és trivial, i cap error és fàcil de redreçar.

La sensació de progrés i urgència es manté des del primer torn. Tothom sap que la partida s’acabarà aviat, i aquesta limitació temporal obliga a optimitzar i anticipar constantment. El marcador central de recerca, amb les fitxes d’evidència, impuls i iniciativa, és un exemple claríssim de “poc i bo”: només hi ha cinc posicions per costat, però cada moviment és un duel tàctic.

La temàtica no és decorativa, com en tants altres jocs. Les cartes no només representen personatges i esdeveniments reals, sinó que en conserven el to, el context i el significat. Llegir el text de la carta mentre es juga —un detall que molts grups adopten— eleva l’experiència. No només estàs jugant, estàs recreant un episodi històric amb tensió i implicació emocional.

Tot i això, Watergate no és per a tothom. Té una corba d’entrada suau a nivell de regles, però difícil d’arribar a dominar, especialment per a qui no estigui avesat als jocs de confrontació directa. A més, la diferència entre un jugador novell i un experimentat pot fer que les primeres partides siguin desequilibrades. I si el tema no et diu res —ni política, ni història, ni periodisme—, et pots quedar amb la sensació que el joc és massa sec.

Però si busques un duel tancat, intens, intel·ligent, amb rerefons, i amb una identitat fortíssima, Watergate és probablement un dels millors jocs per a dos que pots jugar avui. És curt, però mai superficial. És senzill, però sempre tens. És històric, però mai obsolet.

Fitxa tècnica

• Nom: Watergate

• Autors: Matthias Cramer

• Il·lustradors: Klemens Franz i Viktor Kobilke

• Editorial: Salt & Pepper Games

• Jugadors: 2

• Edat recomanada: +12 anys

• Durada: 30 - 60 minuts