Robo Rally

 

Robo Rally – Robots descontrolats en una cursa caòtica

Quan penso en els jocs que més riures m’han regalat a taula, sempre hi ha un punt en comú: el caos compartit. I aquí és on entra Robo Rally. No és un euro polit ni un trencaclosques cerebral; és un festival de programació erràtica, làsers i cintes transportadores que converteix qualsevol partida en un espectacle de situacions absurdes i memorables.

El primer cop que vaig obrir la caixa, ja vaig veure que anava ser una festa. Robots prepintats, taulers de fàbrica plens de perills i banderes de control que criden “vine a per mi si t’atreveixes”. La pregunta, però, era clara: darrere d’aquesta posada en escena espectacular, hi ha realment un bon joc?

La resposta és sí. I amb matisos. Perquè Robo Rally és d’aquells jocs que brillen no per la precisió, sinó per la capacitat de generar històries i moments que recordaràs molt de temps.

De què va?

Som robots en una fàbrica gegant, plena de cintes transportadores, làsers, engranatges i fossats. I què fem quan els humans tanquen la llum i se’n van? Doncs organitzar una cursa clandestina, evidentment.

L’objectiu és clar: ser el primer en visitar, en ordre, els punts de control repartits pel tauler. Però arribar-hi és tota una odissea: cada torn programem en secret cinc ordres pel nostre robot (avançar, girar, retrocedir, etc.), i després les revelem i executem una per una… mentre tot el tauler cobra vida i desbarata els nostres plans.

El resultat? Que el moviment calculadíssim d’avançar fins a la bandera es converteix en una caiguda al fossat perquè algú ens ha empès just abans. O que acabem disparant al robot que volíem ajudar.

Com funciona?

A Robo Rally cada ronda és una petita aventura que es desenvolupa en tres fases:

1. Millora – Els robots no només corren, també es tunejen. Amb l’energia que acumules pots obtenir cartes especials que et permeten fer bogeries: des de moure’t per sobre d’un fossat fins a disparar amb més força o rebre bonificacions absurdes. Són aquests petits “mods” els que donen personalitat a cada robot i fan que cap partida sigui igual.
2. Programació – Aquí és on realment es cuina el caos. Cada jugador tria en secret cinc cartes de moviment i les col·loca en ordre al seu tauler personal. Les cartes són simples (avançar, girar, retrocedir…), però el repte està en preveure on acabaràs… i endevinar què faran els altres. És el moment de sentir-te un geni de l’enginyeria robòtica… abans que tot descarrili.
3. Execució – La fase estrella. Es revelen les cartes una a una i els robots comencen a moure’s, disparar i empènyer-se entre ells. Quan sembla que tens la situació controlada, entren en joc els elements del tauler: les cintes transportadores t’arrosseguen, els engranatges et fan girar, els làsers et cremen i els fossats… bé, ja saps com acaba la història.
   

I és aquí on esclata la màgia del joc: aquella seqüència tan calculada pot desaparèixer en un segon perquè algú t’ha empès una casella més enllà del que havies previst. El pla perfecte es converteix en catàstrofe i, paradoxalment, és just això el que fa que Robo Rally sigui tan divertit.

Què tal funciona?

Robo Rally és pur descontrol disfressat de planificació. Penses que tens la seqüència perfecta… i de sobte un altre jugador et desplaça una casella i tot el teu pla es converteix en un desastre hilarant.

Funciona especialment bé amb 3 a 5 jugadors: hi ha interacció constant, però sense allargar-se massa. Amb 6 es pot fer etern i amb 2–3 es perd part de la tensió. La durada també és molt modulable segons el circuit i els punts de control que decideixis posar.

El millor i el pitjor

✔ El millor:

• Experiència social única: poques coses hi ha més divertides que veure com el pla meticulós d’un amic es desfà perquè l’has empès sense voler (o molt voluntàriament). Les partides estan plenes de moments memorables que es recorden molt més que la victòria.
• Producció atractiva: les miniatures de robots prepintades, els taulers modulars i els components robustos fan que desplegar-lo a taula sigui una festa visual.
• Rejugabilitat elevada: els circuits poden muntar-se de moltes maneres i les cartes de millora introdueixen petites asimetries que mantenen fresques les partides.
• Mecànica senzilla però plena de conseqüències: programar cinc cartes sembla fàcil, però el joc demostra com de fràgil pot ser un pla en un entorn caòtic. Aquesta barreja entre estratègia i imprevistos és la seva gran gràcia.
• Herència clàssica ben polida: la nova edició corregeix alguns problemes antics (mercat de millores més àgil, reinicis més clars, durades ajustables) i aconsegueix mantenir l’essència sense arrossegar tants defectes.
  

❌ El pitjor:

• Amb 5 o 6 jugadors es pot fer etern: cada ronda s’allarga molt i la sensació de caos passa de ser divertida a frustrant. El punt òptim són 3–4 jugadors.
• El factor sort i la interacció poden frustrar: si un jugador busca control absolut, pot sentir que mai té opcions reals de planificar bé. Aquí l’atzar i els altres jugadors manen.
• Partides irregulars: segons el circuit i el grup, una partida pot durar 45 minuts… o més de dues hores. Cal saber escollir bé l’escenari.
• No és per a tothom: els qui busquen euros elegants, precisió o interacció més directa potser el trobaran massa caòtic o massa “xou”.

Valoració final

Quan vaig obrir Robo Rally per primer cop, vaig pensar: “això pinta a caos absolut”. Robots prepintats, taulers modulars plens de cintes transportadores, engranatges i làsers… i una pila de cartes que et demanen programar moviments amb la il·lusió que tot sortirà bé. El joc, però, té la gràcia que res mai surt com esperes. I és precisament aquí on rau la seva màgia.

El sistema de programació simultània és senzill d’entendre, però un autèntic maldecap a l’hora de calcular. I encara que intentis ser cerebral, sempre hi ha un detall que se t’escapa: una empenta, un làser inesperat, una cinta que et fa girar en direcció oposada. Aquesta combinació entre planificació i caos genera moments impagables. El pla perfecte que s’enfonsa en un segon és la gasolina que alimenta els riures a la taula.

El joc no s’ha d’entendre com una cursa pura, sinó com un espectacle compartit. Sí, hi ha guanyador, però el record que queda és aquell robot que cau tres cops seguits al mateix fossat, o la cadena d’empentes que envia mitja taula a l’altre extrem del circuit. És un joc que converteix els errors en part del show i fa que fins i tot perdre sigui divertit.

Ara bé, té les seves limitacions. Amb grups grans (5 o 6) es pot fer llarg i fins i tot pesat si hi ha jugadors que triguen massa a programar. I també cal avisar: si busques control, estratègia freda o un euro de precisió, aquí no ho trobaràs. Robo Rally és desordre organitzat, i si no entres en aquest esperit, pot ser frustrant.

El que més m’agrada és que aquesta nova edició ha polit alguns aspectes de les antigues (millores més accessibles, circuits ajustables, més varietat) i manté l’essència intacta. I malgrat tenir més de 30 anys, segueix sent actual: continua sent un dels millors exponents del gènere de programació d’accions.

En resum: Robo Rally és un clàssic que no ha envellit gens malament. És un joc de riures, caos i històries memorables. Potser no el trauràs cada setmana, però cada cop que torni a taula, tindràs la certesa que viuràs moments èpics. I això, al final, és el millor que pot oferir un joc de taula.

Fitxa tècnica

• Nom: Robo Rally

• Autor: Richard Garfield

• Il·lustradora: Gonçalo Lopes

• Editorial: Maldito Games

• Jugadors: 2 - 6  

• Edat recomanada: +12 anys

• Durada: 45 - 90 minuts