Cooper Island – Un Eurogame que crema neurones Si ets dels que gaudeix dels eurogames durs, plens de decisions ajustades i d’optimització contínua, Cooper Island és un nom que mereix estar a la teva col.lecció. Creació de l'alemany Andreas “ode” Odendahl (autor de La Granja), aquest títol ens proposa explorar i colonitzar una illa fragmentada en penínsules mentre lluitem per exprimir cada recurs disponible en només cinc rondes. Però compte: no és per a tothom. És un trencaclosques exigent que pot fer-te sentir com un nàufrag sense mapa… almenys les primeres partides. De què va? Cooper Island és un eurogame on cada jugador colonitza i desenvolupa una península pròpia dins una illa compartida. A través de la col·locació de llosetes, construcció d'edificis i gestió molt precisa dels recursos, els jugadors miren d'acumular punts de victòria avançant els seus vaixells al voltant de la costa comuna. El joc es juga en cinc rondes, i malgrat la curta durada aparent, la prof...

  Flatiron – Arquitectura tàctica al cor de Manhattan Introducció Avui ens enfilem fins a l’inici del segle XX, quan Nova York començava a mirar cap al cel amb ganes . En  aquest context arriba Flatiron , el nou joc per a dos jugadors del  Llama Dice (Sheila Santos i Israel Cendrero), responsables de títols com The Red Cathedral o The White Castle ( ressenya aquí ).  Aquesta vegada deixen de banda els daus per oferir-nos un joc molt més tàctic, elegant i ajustat com un vestit fet a mida. Aquest nou títol és una experiència de construcció urbana que es juga en poc menys d’una hora, però que ofereix un espai de decisions ben ajustat i una interacció subtil i calculada. És un joc on planificar cada acció importa, i on cada moviment pot deixar el rival ben col·locat... o totalment fora de lloc. De què va? A Flatiron , cada jugador representa una empresa constructora rival que vol deixar empremta en el skyline de Manhattan. El repte: aixecar l’edifici Flatiron pi...

  Hallertau – Rosenberg en estat pur Quan veig el nom Uwe Rosenberg a la capsa d’un joc, ja sé que m’esperen camps per conrear, ovelles per cuidar i un bon maldecap per optimitzar-ho tot. I amb Hallertau , la cosa no és gaire diferent… o això em pensava al principi. Ovelles, llúpol, edificis, una pila de cartes… tot apunta al típic euro agrícola marca Rosenberg. Però després de jugar-lo (i rejugar-lo), puc dir que Hallertau té alguna cosa especial. És profund però fluït, exigent però amable, i té un motor de cartes que enganxa com pocs. En aquesta entrada us explico com ha anat l’experiència —amb errors de novell inclosos— i per què crec que aquest títol s’ha guanyat un lloc ben merescut a la meva prestatgeria… i sovint, a la taula. De què va? Ens situem cap al 1850 a la regió de Hallertau.  Aquesta zona és coneguda per ser  la major productora de llúpol del món , element clau en l’elaboració de la cervesa.  Com a caps de llogaret, hem de fer prosperar el nostre...

  The White Castle – Nou torns, molta ambició The White Castle és un joc de taula que sembla petit, però amaga un desafiament majestuós. Dissenyat per Llama Dice (Shei Santos i Israel Cendrero) i publicat per Devir , aquest títol es converteix en una experiència concentrada que demana estratègia, eficiència i paciència. Ambientat al bell mig del Japó feudal, als peus del Castell de Himeji , el joc ens convida a controlar el nostre clan a través de nou torns plens de tensió i decisions ajustades.  Aquesta ressenya comença diferent de les altres perquè aquest joc no és immediat. No hi ha cap partida on no acabis pensant "si hagués tingut dos torns més...". I precisament aquí és on rau la seva essència: en voler fer més amb menys. Com funciona El cor del joc són només 9 torns per jugador, repartits en 3 rondes de 3 daus cadascuna. Una premissa simple amb conseqüències profundes. Cada dau que col·loques activa una acció, sovint combinada amb altres, creant combos que són...