Intarsia
Durant innombrables
anys, el Cafè de París ha ofert moments per a relaxar-se desentenent-se de les
preocupacions i una meraverolla oportunitat per a efectuar una pausa i respirar
enmig d’una bulliciosa ciutat. Desafortunadament, la cafeteria ha de tancar per
reformes d’última hora.
T’han demanat que
redissenyis el preciós sòl de parquet, embellint-ho amb elegants intàrsies
(tècnica artística de marqueteria en la qual s’incrusten peces de fusta, o
altres materials, entre si per a crear una superficies llisa amb patrons
interesant). Has de demostrar en un concurs que comprens el teu ofici millor
que els teus competidors.
Si aconsegueixes crear els ornaments més valuosos i incorporar amb això un notable progrés, podràs reclamar noves eines i tindràs l’oportunitat d’assegurar-te el contracte per al complex treball d’incrustació.
L’objectiu és crear patrons geomètrics i, d’aquesta manera, aconseguir la major quantitat de punts possibles al final de la tercera ronda de joc. Per a això, hi ha una gran varietat d’elements de fusta disponibles, 150 per a ser exactes.
Per a preparar la
partida, cada jugador rep un tauler de sòl i col.loca una peça de conector en
l’espai central. S’ha de vigilar que tots els jugadors estiguin jugant amb el
mateix costat de tauler (A o B), el costat A és el joc estàndard. A cada
jugador se li reparteix una carta de mà inicial que l’indica quina cartes de
material ha d’agafar, les quals seràn la seva mà inicial. La resta de cartes de
material es col.loquen al centre de la taula, separant-les per color. El tauler
de puntuació es col.loca a un costat i s’hi col.loca el marcador de
recompenses, el marcador de ronda i cada jugador col.loca un marcador del seu
color al marcador de PV. El tauler d’eines també es col.loca en un costat i si
col.loquen les llosetes d’eina en els seus espais, pot variar el nombre de
llosetes segons els jugadors que hi hagi a la partida.
La partida es desenvolupa en tres rondes, cadascuna d’elles amb tres fases: Preparació, Construcció i Conclusió. Anem a veure una mica que hi farem a cada fase:
Fase de preparació: cada
jugador pren les cartes que es mostren en la seva carta de mà inicial. Un cop
cada jugador hagi agafat les cartes de terra indicades, deixarà la carta de mà
inicial a prop del tauler.
Fase de construcció: els jugadors aniràn jugant en sentit horari en la qual durant a terme una acció de construcció, o bé, podràn passar. Per a construir, tries un element de fusta per a afegir al teu tauler. Cada ornament sempre ha de començar amb un marc, després un anell, llavors un nucli i per acabar una taula al centre. Els ornaments han de construir-se adjacents a una peça connectora existent, i els connectors que no siguin l’inicial han de construir-se adjacents a un ornament existent. El color d’un ornament està determinat pel color del marc. Has de pagar per a construir una peça: 1 carta del color de l’ornament per al marc, 2 cartes per a l’anell, 3 cartes per al nicle i 4 cartes per a la taula o un connector. Sempre pots jugar dues cartes de diferent color com a substitur de un color. Una vegada pagat, es col.loca de manera que estigui amb contacte amb almenys un altre element de fusta.
Ara comprova si la teva construcció et permet reclamar una lloseta d’eina (si el teu tauler coincideix amb el patró que es veu en qualsevol fitxa d’eina). Guanya punts per la lloseta que agafis més els punts per cada lloseta d’eina recol.lectada anteriorment del mateix tipus. Finalment, agafa noves cartes de material. No n’obtens cap per construir un marc, obtens 1 carta al construir la peça de l’anell i 2 cartes per construir el nucli, aquestes cartes han de ser de color diferent a les cartes jugades. Si construeixes una taula o 1 connector, mous el marcador de recompensa 1 o 2 espais en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de la pista i agafes les tres cartes que es mostren en l’espai en el qual et detens.
Si passes, quedes fora
de la fase de construcció. Has de descartar fins a tres cartes de material de
la teva mà. Retorna la carta de mà inicial a la pila sobre la taula.
Fase de conclusió: després de que tots els jugadors hagin passat, s’ha de puntuar els connectors en el tauler. 1 punt per connector al final de la ronda 1, 2 punts al final de la ronda 2 i 3 punts al final de la ronda 3. Sempre i quan no sigui el final de la ronda 3, el joc continua. Començant amb el jugador que ha sigut l’últim en passar en l’anterior fase, ha d’escollir una de les cartes de mà inicial i agafar les cartes de material que mostra. Seguint el sentit de les agulles del rellotge tots els jugadors hauràn d’escollir 1 carta i agafar el material.
Al final de la tercera ronda, es realitza una puntuació final, on és sument els següents punts:
- 1 punt per ornament de 1 sola peça (marc)
- 3 punts per 2 peces (marc + anell)
- 7 punts per 3 peces (marc + anell + nucli)
- 12 punts per 4 peces (marc + anell + nucli + taula)
Intarsia és l’última creació de Michael Kiesling (autor d’Azul, Tikal…), ens trobem amb un joc abstracte que és un bon trencaclosques per jugar de 2-4 jugadors amb una duració de menys d’una hora i per a majors de 10 anys. Podríem dir que és un “familiar+”, és una mica més complex que el joc familiar, però encara així accessible que ofereix un joc agradable, fàcil d’aprendre i elegant de jugar.
En
general, jugaràs cartes en cada torn, però després recuperarás algunes, de
manera que a no ser que juguis cartes com a comodins (Si és així, perdràs una
carta addicional per cada comodí que hagis creat), perdràs una carta neta en
cada torn. Comences el joc amb 10 cartes, per la qual cosa possiblement pots
construir 10 coses, però hauràs de decidir si vols poder fer això, i administrar
les teves cartes per a permetre tal cosa.
Normalment estaràs pendent de afegir dos ornaments de dos colors diferents alhora, possiblement més. Si pots triar les teves cartes, no pots triar el mateix color que acabes de construir, per la qual cosa hauràs d’intentar alternar colors. Si construeixes una peça més cara, podràs usar la roda de recompenses, que por retornar-te cartes del mateix color, però hauràs d’observar atentament la posició del marcador i intentar fer les teves construccions més cartes quan puguis recuperar les cartes que vols.
En quan a l’escalabilitat del joc, descobrim que s’adapta perfectament a qualsevol nombre de jugadors. Quan es juga a menys de 4 jugadors, s’eliminen del joc una determinada quantitat de peces de marc, al igual que de llosetes d’eina, la qual cosa garanteix un joc equilibrat en qualsevol nivell.
Respecte a l’interació entre jugadors, podriem dir que el joc s’inclina més cap al costat del “solitari”, amb una interacció directa mínima. Els jugadors treballen principalment en els seus propis taulers sense massa interferència entre ells, tot i que sempre tindràs un ull posa't vigilant els moviments dels altres jugadors, per tal que no agafin la lloseta d'ornament exterior que et falta. Així que, si busques un joc en el que els jugadors influeixen constantment en les estratègies dels altres, potser aquest joc no sigui el que busques. Tot i això, la satisfacció de crear el teu propi tauler perfecte sense que uns altres interfereixin en el teu treball, aquest joc ofereix una experiència satisfactòria. A part cada tauler de jugador té una cara A per una experiència estàndard i una cara B per a una versió una mica més desafiadora amb diferents oportunitats de puntuació.
Ara toca
parlar dels components, només obrir la caixa i veure les 150 peces de fusta
bellament elaborades i que encaixen perfectament en el tauler de jugador ja
crida l’atenció, oferint una experiència agradable i pràctica que llueix
fantàstica. Podriem dir que aquests components són l’estrella del joc, ja que
li donen un aspecte que es destaca en qualsevol taula.
Deixant de banda les peces de fusta, la resta dels components són igualment sòlids. Els taulers i llosetes d’eines estan fets de cartó resistent, i les cartes tenen un tacte agradable i durador. En l’apartat artístic corre a càrrec de Lukas Siegmon, que aposta per una encantadora estètica de “fusta” amb una paleta de colors amb tons marrons i terrossos que realment ressalten el tema del sòl.
Per mí no podem comparar, com he vist en algún lloc, Intarsia amb Azul (joc del mateix autor). Com a molt en que són dos jocs abstractes. La forma de aconseguir les rajoletes i col.locar-les al tauler al Azul no té res a veure amb aquest. Podriem dir que Intarsia ofereix la seva pròpia experiència única.
En definitiva, Intarsia, és un joc de taula que impressiona tant per la seva estètica com per la seva agradable mecànica, amb un disseny elegant i on les opcions de puntuació el converteixen en una experiència gratificant per a qualsevol que gaudi de la planificació estratègica sense regles massa complexes.
Jugadors | 2 - 4 |
Edat | + 10 anys |
Duració | 40 - 60 min. |
Idioma | Castellà |
Editorial | Maldito Games |
Autor | Michael Kiesling |
Il.lustrador | Lukas Siegmon |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta