Metro
París 1898: Per tota la
ciutat els preparatius per a l’Exposició Universal de 1900 estan en ple apogeu.
Aquí i allà s’aixequen bastides i als carrers es construeixen els falsos túnels
que després es cobriràn. La construcció de la xarxa de transport metropolità de
París ja està en marxa!
Durant la partida els
jugadors hauran de col.locar les llosetes de via en el tauler principal, durant
el seu torn han de decidir si juguen la lloseta que tenen a la mà o n’agafen
una nova de les que estàn apilades cara avall, cada lloseta té una fletxa
direccional vermella que ens indicarà en quina orientació ha d’anar col.locada.
Les fitxes només es poden col.locar en espais buits, adjacents a altres fitxes
o en una de les vores del tauler.
Cada vora de cada
lloseta té dues línies de ferrocarril, bàsicament una de sortida a la dreta i
una d’entrada a l’esquerra. L’idea del joc és connectar la línia de sortida de
la teva estació amb una altra estació però mirar, si es possible, que sigui el
màxim de llarga possible (es donarà més punts un cop quedi tancada). Una de les
regles bàsiques de col.locació, és que una lloseta serveixí d’entrada i sortida
a una estació, com a mínim és necessita que almenys aquella via passi per una
lloseta.
Sempre que es completa
una línia és puntua, cada línia val 1 punt per cada lloseta que recorri (la
lloseta es compta diverses vegades si la línia la creua diverses vegades), a
més si tens la sort que la linia arriba a una de les estacions centrals,
aquella línia valdrà el doble de punts. Un cop puntuada una línia es girar el
vagó, ja que això indicarà que s’ha puntuat. Hi ha gent que el que fa és
retirar-lo del tauler, així es veu millor.
La partida finalitza
quan es col.loca l’última lloseta, llavors els jugados que tingui més punts
serà el vencedor.
Metro és un joc d’estratègia familiar sobre construcció de rutes i col.locació de llosetes. Les regles són molt simples, ja que al final en el nostre torn podrem fer una acció. Cert que el joc incorpora diferents expansions per a que les partides siguin una mica diferents i que depen del nivell dels jugadors és recomanable ja jugar-hi d’inici. Una de les variants que també proposa el reglament i que crec molt interessant és la de tindre 3 llosetes a la mà, enlloc de 1. Això dona més opcions tàctiques i redueix una mica l’atzar de la partida, en contrapartida pot ser que els torns s’allarguin una mica més ja que els jugadors tendeixen a optimitzar molt cada torn.
La idea és que els jugadors col.loquin llosetes per a fer les rutes més llargues, intentant també connectar amb les estacions centrals per duplicar els punts; mentrestant, al mateix temps, impedeixen que els rivals facin el mateix.
Ens trobem amb un joc que no és particularment innovador, però que és divertit, està ben dissenyat i és el tipus de joc que pots anar jugant sense problemes. El conjunt de regles és molt simple, però que requereix un bon pensament espacial i potser algún jugador no podrà veure el resultat de les seves accions (la ruta d’entrada és troba a l’esquerra de la lloseta i l’entrada a la part dreta de la lloseta).
La rejugabilitat és
força alta, ja no només amb el joc base, sinó pels 4 mòduls que aporta al jocs,
els qual podrem combinar entre ells. El de les companyies de metro és el
principal i el que més canvia el joc, ja que l'hi aporta una segona acció, com és
l’intercanvi d’accions de les companyies, i la forma de puntuar és totalment diferent.
En definitiva Metro, és
un joc divertit i entretingut. Amb poques regles, una configuració ràpida, permet prendre decisions i interactuar, les partides solen rondar els 40minuts.
Amb una producció correcta i bona qualitat de materials.
|
Jugadors |
2 - 6 |
|
Edat |
+ 8 anys |
|
Duració |
30 Min. |
|
Idioma |
Català, Castellà, Portuguès, Italià |
|
Editorial |
Queen Games, Devir |
|
Autor |
Dirk Henn |
|
Il.lustrador |
Franz Vohwinkel |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta