Bottle Imp

Bottle Imp és un joc de bases que s’inspira en la novel.la de Robert Louis Stevenson, on els jugadors competeixen per a adquirir una ampolla maleïda que concedeix desitjos, però que han de desfer-se d’ella abans que acabi la ronda.

En aquest cas és la nova edició, d’un joc que va sortir el 1995. Li han fet un rentat de cara als components i aquesta nova versió presenta nous modes d’equip i possibilitat de jugar de 5 a 6 jugadors, augmentant així les opcions, a part de jugar a la configuració original de 2 a 4 jugadors.

L’objectiu del joc és sumar la major quantitat de punts fent bases i sumant punts positius al final de cada ronda. Un jugador perdrà punts en cada ronda si té en la seva possessió el diable, la petita fitxa d’ampolla, que reposa sobre una pila de cartes (basa del diable) que equival a punts negatius.

La baralla bàsica esta formada per 36 cartes, numerades de l’1 al 37 (19 (no inclòs), i cada carta pot ser de un dels tres pals (blau, verd o vermell). Hi han cartes d’ajuda per als jugadors que mostren el color de cadascuna de les cartes. La carta amb el número 19, és la carta de l’infern i és de color negre.

Per a començar el joc, es col.loca la carta de l’infern al centre de la taula i l’ampolla sobre ella. Es remena la pila de cartes i es reparteixen de manera uniforme als jugadors. Cada jugador mira la seva mà i després descarta una carta boca avall sota la carta de l’infern per a formar “la basa del diable”. Llavors, cada jugador passa simultàniament una carta al jugador de la seva esquerre i una altre al de la seva dreta.

La ronda la comença el jugador a l’esquerra de qui ha repartit les cartes i es desenvolupa en el sentit de les agulles del rellotge. Els jugadors han de seguir el pal de la carta principal, si és possible. Si no poden fer-ho poden jugar una carta qualsevol. Un cop tot els jugadors han juga’t una carta es comprova qui guanya la basa.

Si tots els jugadors han jugat cartes d’un valor superior al valor actual de la carta de l’infern, el jugador que hagi jugat la carta més alta guanya la basa, independentment del color. El jugador agafa totes les cartes jugades i les col.loca boca avalls en una pila de puntuació. Si un o més jugadors han jugat una carta amb un valor inferior a la carta de l’infern, en aquest cas, la carta més s’aproximi al valor de l’infern guanya la basa. A partir d’ara aquesta carta es converteix en la nova carta de l’infern i establirà el nou valor. El jugador que ha guanyat la basa, serà qui començarà la següent basa. Això continua fins que s’han jugat totes les cartes.

Al final de la ronda, els jugadors sumaran els punts de mérit aconseguits per les cartes que tenen a la seva pila de puntuació, menys el jugador que posseeixi l’ampolla, que haurà de restar els punts de mèrit. La partida finalitza quan acaben les rondes acordades entre els jugadors, el joc recomana que cada jugador hagi repartit dues vegades les cartes.

En aquesta versió hi trobem les següents variants:

• Mode individual (3-4 jugadors)
• Mode d’equip (4-6 jugadors)
• L’Ull del diable (2 jugadors)
• Segona ampolla (5-6 jugadors)

Quant és juga a 5-6 participants, s’inclouen cartes addicionals. Hi ha 18 cartes (nombre parell + 0,5), aquestes cartes mantenen el mateix color que les cartes de nombre enter parell.

Ens trobem amb un joc fàcil d’ensenyar i divertit de jugar. M’ha agrada’t que entre els jugadors poden acordar la duració de la partida, determinant quantes rondes durarà la partida. Amb poques partides, s’ha convertit en un dels jocs de bases que més he disfrutat. Dona la sensació que sembla un joc d’evitar bases, amb el tema de vigilar sobretot quina carta jugues per no rebre l’ampolla amb el diable i penalitzar punts. Tot i que pugui semblar repetitiu amb les partides, al inici tothom passarà als altres jugadors les cartes més baixes que tinguin a la mà, tot i això no hi ha una estratègia óptima. Amb lo que durant la partida hauràs de veure, per exemple, quin és el millor moment per a prendre l’ampolla o quan desfer-te de les teves cartes amb major valor de punts.

L’apartat artístic a càrrec de Maxime Morin, m’encanta. Amb unes cartes amb un disseny preciós, agradable a la vista i un relleu com metàl.lic a la part posterior de la carta i una gran textura. Les dues fitxes de botella, són d’acrílic transparent i les figures del diable serigrafiades.

En definitiva un joc de ritme ràpid, molt fàcil d’aprendre i ensenyar, tot i que com millor és juga es a 3 – 4 jugadors, amb el mode individual, i les partides no s’allarguen més de 20-25 minuts.

Un joc molt recomanable si us agraden els jocs de bases.

Jugadors	2 - 6
Edat	+ 14 anys
Duració	20 min.
Idioma	Castellà
Editorial	2 Tomatoes , Matagot
Autor	Günter Gornett
Il.lustrador	Maxime Morin