Ciudades Rivales - Un duel d’astúcia al cor del segle XVI Als afores d’Hamburg, un modest poble pesquer anomenat Altona va començar a créixer de manera inesperada. El que en un principi semblava una comunitat humil va anar guanyant influència fins a convertir-se en un veritable competidor per a la gran ciutat. Era el segle XVI, i els temps eren convulsos: el comerç marítim creixia, els tractats polítics estaven plens de traïcions i els tribunals s’omplien de litigis que, de vegades, decidien el futur de ciutats senceres. Aquest és el teló de fons que ens proposa Ciudades Rivales, un joc exclusiu per a dos jugadors dissenyat per Andreas Steding (autor de Hansa Teutonica ) i il·lustrat per Annika Heller. Lluny de ser un eurogame més, el joc aconsegueix condensar en una partida d’uns 45 minuts tota la tensió d’una rivalitat històrica, amb múltiples vies de victòria i una interacció constant. De què va? El joc aconsegueix que la seva temàtica no sigui un simple afegit. Hamburg i Alt...

  Hi ha jocs que conquereixen no per la seva complexitat, sinó per la seva elegància. Finca és un d’ells: un eurogame lleuger publicat per primera vegada el 2009, nominat al Spiel des Jahres i que, més d’una dècada després, segueix tenint un lloc merescut a moltes ludoteques. Aquesta nova edició publicada per Devir manté l’essència original, hi afegeix un art renovat i, com a gran novetat, permet jugar fins a 5 participants. Si el que busques és un joc familiar, ràpid d’aprendre però prou estratègic per mantenir la tensió fins al final, F inca és una aposta segura. Ens porta a la preciosa illa de Mallorca , on ens convertim en pagesos que han de collir fruita i peix, carregar les carretes tirades per ases i repartir-los als municipis que no deixen de fer comandes. De què va? El mapa de Mallorca es divideix en 10 regions , cadascuna amb una pila de comandes i una fitxa de finca associada. Les comandes poden demanar figues, ametlles, raïm, taronges, llimones o peix en combinac...

 Civolución – Consoles gegants, mapes vius i un repte només apte per a estrategues Quan desplegues Civolución per primera vegada, la sensació és doble: per una banda t’impressiona l’escenografia —taulers gegants, una consola personal que sembla un escriptori de comandament i un mapa modular que ocupa mig món—; per l’altra, et planteges si tot això no serà només espuma visual que amaga un joc massa pesat. La resposta, després de diverses partides, és clara: l’impacte visual és només l’entrada. Darrere hi ha un disseny dens, molt pensat i, si t’hi submergeixes, extremadament satisfactori. Si t’agrada Stefan Feld, aquí trobaràs l’essència del seu ADN (gestió de daus, quadrícules, decisions constants) però portat a una escala més gran i amb més camins cap a la victòria. Si no el coneixes, prepara’t per un euro amb una corba d’aprenentatge pronunciada: el joc et demana temps per entendre com encaixen mòduls, daus, mapes i cartes, i també  l’aprenentatge per part dels jugadors —n...