Tower Up

 

Tower Up – Quan les teulades són més importants del que semblen

El centre de la ciutat està en ple creixement i les promotores tenen feina a fer! Tower Up ens convida a posar-nos el casc d’urbanistes i construir gratacels colorits seguint unes normes urbanístiques ben estrictes. Aquest joc, publicat per Tranjis Games, destaca per la seva simplicitat mecànica, però ofereix una experiència tàctica rica i plena d’interacció. En partides de curta durada i ritme viu, haurem de prendre decisions intel·ligents per maximitzar punts i bloquejar les oportunitats dels rivals.

Amb una producció molt cuidada i un sistema de construcció compartida, Tower Up arriba com una proposta fresca dins del gènere familiar que agradarà tant a novells com a grups habituals que busquin un joc ràpid però amb substància. I sí, és d’aquells que et deixen una ciutat bonica sobre la taula al final de la partida.

De què va?

En Tower Up ens convertim en promotores immobiliàries encarregades de transformar el centre de la ciutat. L’objectiu? Construir edificis alts, col·locar les teves teulades i aconseguir que aquestes siguin les que quedin a la vista al final de la partida.

Per aconseguir-ho, haurem de gestionar recursos (pisos de colors), aprofitar els espais lliures del tauler i fer créixer edificis respectant les normes urbanístiques: els edificis adjacents no poden començar amb el mateix color, i en construir haurem de pagar un "peatge" als veïns.

Tot plegat es desenvolupa amb un sistema senzill però amb molta interacció. Els edificis són de tothom i de ningú, i cada decisió pot beneficiar tant a tu com al rival. Escollir bé quan i on construir pot marcar la diferència.

Com es juga?

El joc es juga per torns alterns, en els quals cada persona ha de triar entre dues accions:

1. Robar una carta:

• Esculls una de les tres cartes visibles del mercat.
• Obtenen pisos del color indicat i, de vegades, avanços als teus tracks (pistes de puntuació).
• Pots guardar fins a 10 pisos en la teva reserva personal.

2. Construir un nou edifici:

• Col·loques un pis en una casella buida adjacent a altres edificis.
• Aquest pis ha de ser d’un color diferent als edificis adjacents.
• A cada edifici veí, hauràs d’afegir un pis addicional del seu mateix color (el “cost” de construir).
  

Després d’escollir una de les dues accions, col·loques una teulada del teu color en un dels edificis afectats pel torn (el que has començat o els que has ampliat). Seguidament, avances el marcador de la pista del color d’aquell edifici tants espais com pisos tingui en total.

I per què tot això?

• Perquè les teulades a la vista al final de la partida et donen punts.
• Perquè fer avançar les teves pistes et dona milions (els punts del joc).
• I perquè els objectius comuns et premiaran si ets el primer a complir-los.

El final

Quan algú col·loca la seva 10a teulada o no es poden reposar pisos, s’activa el final. Cadascú fa un últim torn i es compten punts per:

• Els marcadors en pistes de colors.
• Les teulades visibles.
• Les fitxes d’objectiu guanyades
  

Què hi passa a la taula?

La primera partida pot semblar un joc de gestió de recursos molt lleuger... fins que descobreixes que el veritable joc és on col·loques les teulades.

Cada decisió de construcció pot tapar o destapar teulades d’altres jugadors, avançar pistes que et donaran torns extra, o bloquejar espais claus del tauler. Hi ha pocs jocs tan familiars amb aquest nivell d’interacció tàctica directa.

Les construccions no pertanyen a ningú: tothom hi pot participar. Això provoca situacions delicioses: col·loques un pis, pagues al veí, i col·loques la teulada a sobre d’un edifici que era clarament del teu rival... i li treus la jugada.

Decisions, curses i teulades

El cor del joc és saber quan construir i on col·locar la teulada. Tens només 10 teulades: saber dosificar-les i fer-les visibles quan toqui pot marcar la diferència.

Hi ha una tensió constant entre voler avançar les teves pistes (i desbloquejar torns extra) o assegurar punts bloquejant rivals. I tot això amb regles que es poden explicar en 5 minuts.

Les partides són ràpides, però no trivials. Sempre tens la sensació que estàs construint alguna cosa: literalment i estratègicament.

El millor i el pitjor

✔El millor:

• Interacció tàctica constant i elegant: És difícil trobar jocs familiars amb interacció tan directa sense generar conflicte. El fet que els edificis siguin compartits i que hagis de pagar als veïns genera situacions de bloqueig i oportunitats molt saboroses.
• Sistema de construcció amb restriccions intel·ligents: No pots construir allà on vulguis, i això obliga a pensar. La limitació de colors adjacents i el pagament a edificis veïns transforma cada acció en un trencaclosques tàctic.
• Les pistes de puntuació i els torns extra afegeixen pressió i ritme: Avançar de manera equilibrada pels quatre camins per obtenir torns addicionals és una decisió que pesa a cada acció. Et fa gestionar molt bé els teus recursos.
• Producció que convida a jugar: Teulades úniques per color, vehicles com a marcadors de pistes, una inserció que també serveix de safata de joc… Tot té una funció i una estètica molt cuidada.
• Funciona amb nens però no és trivial per adults: El vaig jugar amb criatures de 8 i 10 anys que ho van entendre a la primera. Però els adults que el jugaven pensaven... i s’enredaven entre bloquejar, puntuar o col·locar la teulada perfecta.

❌ El pitjor

• Escala regularment a 2 jugadors: Tot i que inclou un tauler ajustat, el joc perd tensió i pressió espacial. Es converteix en un puzle més controlable i menys viu. Es juga bé, però no brilla com a 3 o 4.
• Rejugabilitat limitada a mitjà termini: Només hi ha 10 objectius i les combinacions canvien poc la sensació de partida. Un cop has jugat 4 o 5 partides, ja has vist gairebé tot el que pot oferir.
• Sense mòduls ni variacions per escalar complexitat: No hi ha opcions per afegir més dificultat o estratègia a llarg termini. El joc no creix amb tu si el vols explorar més a fons.
• Preu lleugerament elevat per la profunditat: Els components són bons, sí, però el joc ofereix una experiència familiar senzilla. Si busques partides molt diferents o una corba d’aprenentatge llarga, pot no justificar el preu.
• Els objectius poden decidir la partida massa aviat: El primer que els compleix es pot endur 7 punts — una quantitat important — i no sempre és fàcil recuperar. Si un jugador agafa dos dels tres primers, sovint té la partida molt encarada.
  

Valoració final

Tower Up és un exemple clar d’aquell tipus de jocs que no venen a reinventar res, però sí a afinar una fórmula coneguda fins que gairebé tot encaixa. És un joc que entra per la vista, es juga amb facilitat i, sobretot, ofereix una experiència tàctica molt més rica del que les seves regles podrien suggerir a primera vista.

El seu gran mèrit és, sens dubte, com aconsegueix generar decisions tenses i interacció directa amb un reglament que pots explicar en menys de cinc minuts. El joc t’obliga a estar atent a cada moviment, a preveure què poden fer els altres, i a prendre decisions amb més conseqüències de les que aparentment tenen. La gestió dels recursos (els pisos), la ubicació de les teulades i la lluita pels objectius generen una tensió subtil però constant, ideal per a grups que valoren la interacció sense entrar en el conflicte directe.

Un altre dels punts forts és la manera com la ciutat es construeix de forma col·lectiva: els edificis no són de ningú, però tothom hi pot deixar empremta. Aquest sistema aporta un component d’oportunisme molt interessant, on has de decidir si invertir recursos en ajudar els altres... si això et permet col·locar una teulada al lloc correcte.

Pel que fa a la producció, Tower Up juga a una altra lliga dins del rang familiar: peces sòlides, teulades úniques, inserció funcional que serveix també durant la partida, i una iconografia molt clara. Són detalls que eleven l’experiència i ajuden a la fluïdesa del joc. És evident que darrere hi ha hagut un treball acurat de desenvolupament.

Ara bé, tot i els seus encerts, cal deixar clar que Tower Up no és un joc que busqui profunditat estratègica ni recorregut llarg. Les partides, tot i ser molt agradables, poden arribar a semblar-se després de poques sessions. Els objectius aporten un cert grau de variabilitat, però no són suficients per sostenir moltes partides seguides si el que busques és varietat mecànica. Tampoc ofereix maneres de modular la dificultat o escalar la complexitat, cosa que pot fer que jugadors amb més recorregut trobin que la corba d’aprenentatge s’esgota ràpid.

A més, l’escalat a dos jugadors és funcional, però no ideal. El joc es torna més controlable i menys viu, i perd part de l’emoció que aporta la tensió per l’espai o la lluita pels objectius a 3 o 4 jugadors. Això no vol dir que no funcioni a dos, sinó que el seu millor terreny és quan hi ha més constructores al tauler.

Tot plegat, Tower Up es posiciona com un joc familiar tàctic molt ben resolt, que destaca per la seva presentació i per oferir interacció significativa dins d’un format àgil. És d’aquells jocs que es poden treure amb qualsevol grup, que funcionen tan bé amb infants com amb adults, i que t’omplen una estona amb ritme i satisfacció.

No és un joc per tenir 50 partides, però sí per tenir-lo a mà quan vols una partida amb decisions, amb taula bonica i sense complicacions. I en aquest rang, pocs jocs ofereixen tant amb tan poc.

Fitxa tècnica

• Nom: Tower Up

• Autor: Frank Crittin, Grégoire Largey, Sébastien Pauchon

• Il·lustradors: Nadège Calegari, Laurent Escoffier, Geoffrey Stepourenko

• Editorial: Tranjis Games

• Jugadors: 2 - 4 

• Edat recomanada: +8 anys

• Durada: 30 - 45 minuts