Tabriz

 

Tabriz – El Gran Basar es converteix en un trencaclosques de recursos

El mercat de Tabriz no s’atura mai. Entre parades, tintes i teixits, els artesans corren amunt i avall intentant satisfer encàrrecs exigents. A Tabriz, ens posem en la pell d’aquests mestres teixidors que volen fer-se un nom al Gran Basar, recollint materials, completant encàrrecs i millorant les seves habilitats per destacar entre la competència.

Publicat per Crafty Games, amb edició en castellà a càrrec de Bumble3ee Interactive i dissenyat per Randy Flynn (sí, el de Cascadia), aquest títol ens proposa un euro familiar amb moviment punt a punt, mecànica de contractes i una estètica molt vistosa. És un joc accessible, amb una producció llaminera i una estructura clara, pensat per agradar a grups que busquin un repte lleuger però amb una mica d’estratègia i planificació.

Després de diverses partides, aquí tens la meva experiència amb Tabriz: com funciona, què m’ha funcionat i en quins punts em grinyola una mica més. Si t’agraden els jocs de contractes, recursos i estètica curosa, potser t’interessa quedar-te a tafanejar entre les parades.

De què va?

A Tabriz ens posem a la pell de teixidors que volen guanyar prestigi al bulliciós basar de la ciutat persa del mateix nom. L’objectiu és completar encàrrecs –catifes de luxe– recollint els materials necessaris, millorant les nostres habilitats i optimitzant els moviments dels nostres aprenents pel tauler.

El joc es basa en una mecànica de recollida i conversió de recursos: mourem els nostres ajudants pel basar per comprar o intercanviar materials (llana, tints, seda...), i quan en tinguem prou per satisfer un encàrrec, el podrem completar i obtenir monedes, punts i avantatges per a les rondes següents.

Cada jugador té tres treballadors que pot moure per torn, però amb una limitació clara de distància i sense poder repetir ubicació en la mateixa ronda. A més, els encàrrecs que completem ens donen ingressos recurrents, així que planificar bé la millora personal també és clau.

La partida acaba quan algú arriba a 9 encàrrecs o a la màxima habilitat, i qui tingui més punts de prestigi serà reconegut com el millor teixidor del mercat.

Com es juga?

A Tabriz es juga en rondes, i a cada ronda, cada jugador té tres torns per moure els seus aprenents pel basar. El funcionament és senzill, però cal planificar bé:

1. Moure un aprenent i fer una acció:
• Esculls un dels teus tres treballadors disponibles.
• El mous fins a 3 espais (o 4 si has millorat aquesta habilitat).
• Fas l’acció del lloc on acabes: comprar recursos, intercanviar-los o jugar amb la sort als carrerons (tirant daus).
• Tombes l’aprenent per indicar que ja ha actuat.
2. Completar encàrrecs (opcional):
• Si tens els recursos necessaris per a un encàrrec que tens a la mà, el pots completar.
• Aconsegueixes monedes, punts i una nova habilitat (que s’activarà en fases posteriors).
  

Quan tothom ha fet els seus tres torns, comença la fase de taller:

• Es reposen les botigues amb recursos.
• Es tornen a aixecar els treballadors.
• Cada jugador activa les bonificacions que ha anat desbloquejant amb els encàrrecs completats.

El joc continua així fins que algú completa 9 encàrrecs o arriba al final del track d’habilitats. Aleshores es fa un últim torn per a la resta de jugadors, es compten els punts de prestigi... i qui n’ha acumulat més serà el millor teixidor de Tabriz.

Què hi passa a la taula?

Durant una partida de Tabriz, el tauler es va omplint de meeples, cubets i encàrrecs a mig fer. La sensació és de moviment constant, gairebé com si el basar realment estigués en plena activitat. Els aprenents van amunt i avall, alguns ocupen botigues, d’altres intercanvien béns, i de tant en tant algú arrenca una exclamació perquè li han pres exactament el lloc on volia anar.

El joc sembla tranquil, però hi ha tensió. No perquè hi hagi confrontació directa, sinó perquè tot just hi ha marge per fer el que vols abans que algú s’avanci. Planifiques una ruta amb tres moviments... i al segon ja t’han tallat el camí.

Els encàrrecs que cada jugador té a la mà són ocults, així que mai saps ben bé què persegueixen els altres. Això fa que els bloquejos siguin inevitables però involuntaris. És aquell tipus d’interacció subtil que pot passar desapercebuda, però que defineix bona part de l’experiència.

Visualment, el joc és molt agraït: colors vius, tauler gran, meeples repartits arreu... Tot plegat crea un panorama viu, que convida a acostar-s’hi i tafanejar què hi està passant.

El millor i el pitjor

✔ El millor:

• Producció atractiva i components vistosos: El tauler de tela desplegable dona una presència espectacular a la taula. Les il·lustracions tenen encant i tot el conjunt convida a jugar, especialment en entorns familiars o públics més casuals.
  
  
  
• Accions fàcils d’aprendre: Amb només tres tipus de llocs (comprar, intercanviar, tirar daus) i una estructura de torn molt clara, Tabriz és ideal per a jugadors no habituals o per a fer una primera presa de contacte amb els euros.
• Sistema de contractes senzill però satisfactori: Completar encàrrecs i obtenir ingressos recurrents és una mecànica clàssica però efectiva. El joc premia la planificació i la millora progressiva del teu tauler personal.

❌ El pitjor:

•  Interacció escassa i poc anticipable: Els encàrrecs són ocults i això fa difícil preveure què volen els altres. L’única interacció real és ocupar llocs, però sovint passa de manera accidental i sense intenció tàctica.
• Flux de joc tallat entre rondes: La fase de taller trenca el ritme de la partida, especialment a més jugadors. El manteniment és senzill, però es nota com un parèntesi forçat i una mica feixuc.
• Trencaclosques central poc tens: Un cop millores el moviment dels aprenents, pràcticament pots arribar on vulguis. Això fa que la decisió de moure’t perdi pressió i que molts torns siguin força previsibles.
  
  
  
•  Reglament millorable: Algunes regles són poc clares o ambigus (com la gestió de recursos quan s’esgoten). Es pot jugar igualment, però caldrà consultar fòrums si vols tenir-ho tot ben resolt.
• Repetitiu a mitjà termini: Un cop entès el cicle de compra – intercanvi – comanda, la partida pot caure en una rutina. Les llosetes especials afegeixen varietat, però sovint es veuen eclipsades per estratègies més rendibles.

Valoració final

Tabriz és un d’aquells jocs que entren per la vista amb facilitat, gràcies a una producció molt cuidada i una temàtica exòtica ben integrada. El seu gran basar persa desplegat sobre un tapet de tela crida l’atenció de qualsevol taula, i la premissa de recórrer el mercat per teixir catifes luxoses resulta evocadora i atractiva. Ara bé, més enllà de la bona presentació i d’unes mecàniques accessibles, el joc no aconsegueix consolidar-se com una proposta memorable dins del gènere dels euros familiars.

A nivell mecànic, Tabriz opta per una estructura coneguda: aconseguir recursos, transformar-los i complir encàrrecs. Tot gira al voltant del moviment punt a punt d’uns aprenents que han de visitar botigues, intercanviar béns o apostar per obtenir materials amb l’ajuda dels daus. És una combinació funcional, que facilita l’entrada a qualsevol perfil de jugador i encaixa bé dins d’una sessió lleugera. Tanmateix, aquest sistema presenta limitacions quan se li demana una mica més de profunditat o rejugabilitat. La sensació de repetició pot aparèixer aviat, i les decisions que semblen tenses en un primer moment acaben sent força òbvies a mesura que el grup entén el flux del joc.

Pel que fa a la interacció entre jugadors, és més aviat circumstancial. Existeix una certa cursa per arribar primer a les botigues o evitar que els altres s’enduguin els millors recursos, però la manca d’informació pública sobre els encàrrecs de cada jugador fa que aquesta interacció sigui més accidental que planificada. A dos jugadors, el joc es converteix gairebé en un multisolitari, i tot i que l’escalat funciona millor a tres o quatre, tampoc ofereix una tensió constant. En aquest sentit, Tabriz s’allunya d’altres jocs del mateix gènere que sí que han sabut potenciar l’oportunisme i la competència pel recurs com a motor principal.

Un altre dels punts dèbils és el ritme de la partida. L’estructura per rondes, amb una fase de taller que frena el flux i obliga a petites tasques de manteniment, talla l’agilitat que el joc aparenta tenir. És un detall que, tot i no ser greu, suma a la percepció general d’un joc que podria haver estat molt més polit amb una mica més de refinament. El mateix es pot dir del reglament, que en alguns punts resulta ambigu o poc clar, i que complica l’experiència de grups que no tenen gaire paciència amb les consultes a mitja partida.

Ara bé, seria injust no reconèixer els encerts del joc. Visualment, és molt atractiu; l’ús de materials com el tapet de tela o les peces serigrafiades li donen una presència excel·lent a taula. A més, el sistema d'encàrrecs i la progressió d’habilitats aporten una estructura clara i motivadora. Completar encàrrecs resulta satisfactori, i hi ha cert gaudi en optimitzar els moviments i preparar-se per aprofitar al màxim la fase de taller. 

En definitiva, Tabriz és un euro lleuger ideal per a introduir nous jugadors a mecàniques clàssiques com la col·locació de treballadors, la gestió de recursos i el compliment d'encàrrecs. És amable, bonic i fàcil d’explicar. Però, per a jugadors amb més recorregut o per a grups que busquin una experiència més dinàmica i rejugable, hi ha moltes altres opcions més rodones dins del mateix nínxol. En un mercat ple de propostes familiars molt ben afinades, Tabriz es queda a mig camí: compleix, però no destaca.

Pot ser un bon títol per tenir a mà com a joc introductori o per a sessions relaxades, però difícilment serà d’aquells que treus de la prestatgeria amb entusiasme mesos després. I és que, tot i tenir una base atractiva i una producció de nivell, li falta una capa més de refinament i tensió per brillar com ho fan altres jocs del seu estil.

Fitxa tècnica

• Nom: Tabriz

• Autor: Randy Flynn

• Il·lustradors: Syd Fini

• Editorial: Bumblebee Interactive

• Jugadors: 1 - 5 

• Edat recomanada: +15 anys

• Durada: 40 - 75 minuts