Criaturas Maravillosas
Criaturas Maravillosas – Una illa plena d’estratègia i criatures màgiques
Últimament m’he adonat que el que em captiva d’un joc ja no és només la
mecànica, ni la complexitat, ni tan sols la innovació. És la capacitat de
fer-me viure una estona especial, diferent. Que em transporti, que em generi
ganes de tornar-hi. I si a més m’ofereix una mica de profunditat i bon gust, ja
em té guanyat.
Amb Criaturas Maravillosas no sabia ben bé què esperar. L’aspecte visual era espectacular, això sí. Una caixa que sembla un llibre de contes il·lustrat, ous serigrafiats, meeples magnètics, i un art preciós. Però darrere d’això, hi ha alguna cosa més que una capsa bonica? Aquesta era la gran pregunta.
Doncs sí. Després de diverses partides puc dir que no és només façana. És un joc que combina molt bé
el plaer de construir un motor amb cartes,
amb la pressió per assolir objectius abans que la resta i una sensació constant
de descobriment. Té aquesta mena de màgia que tenen pocs jocs: t’hi poses per
la vista, però t’hi quedes per com flueix.
En aquest article t’explico com funciona, què m’ha agradat, què no tant, i per què crec que val la pena donar-li una oportunitat. Tant si ets fan de Everdell, com si busques una alternativa més profunda que Wingspan, aquí tens una illa per explorar... i un bon grapat de criatures que esperen eclosionar.
De què va?
A Criaturas Maravillosas som exploradors que arriben a una illa plena de fauna extraordinària, ecosistemes inèdits i ous a punt d’eclosionar. L’objectiu? Construir la millor reserva natural de criatures fantàstiques, tot desplegant la nostra tripulació, capturant espècies úniques i activant les seves habilitats especials.
Per aconseguir-ho, haurem de moure’ns pel mapa, recollir ous i recursos, jugar cartes de criatura i completar assoliments abans que ho facin els altres. Tot plegat amb un motor que es va construint a base de sinergies i combinacions que evolucionen a cada partida.
És un joc de taula de col·locació de treballadors i construcció de motor, amb una ambientació cuidada i una producció que convida a quedar-s’hi. Però més enllà del que es veu, també amaga un disseny ben lligat, amb ritme, pressió i bones decisions en cada torn.
Accions Principals
N'hi ha quatre, i són el nucli de la partida:
Col.locar un membre de la tripulació: Pots col.locar un dels teus tres membres en dues caselles adjacents del tauler principal (hexàgons de plana o muntanya). Amb aquesta acció podràs:
- Agafar ous d'un hexagon adjacent (amb bonificació al teu tauler personal)
- Obtenir recursos segons els hàbitats adjacents
- Robar una carta de criatura del subministrament si coincideix amb el tipus d'hàbitat.
- Espècies i hàbitat
- Cost de recursos
- Tipus d'efecte (instantai, continu, d'energia, de recàrrega o de final de partida)
- Reps un trofeu
- Desbloqueges l'habilitat del teu capità (si es el teu primer assoliment)
- Guanyes la bonificació associada a l'espai del teu tauler
- Recuperes tots els membres de la tripulació
- Avances el marcador de temps
- Agafes una xarxa de papallona
- Actives les cartes amb habilitat de recàrrega
- Descartes cartes fins a quedar-te amb un màxim de 5 a la mà
Accions Gratuïtes
- Usar una xarxa de papallona: et permet agafar un ou adjacent o activar una icona especial d'un hàbitat proper. Pots fer servir diverses xarxes en un mateix torn, però no pots repetir la mateixa icona.
- Activar una carta amb energia: Les cartes d'energia tenen fitxes limitades que s'activen per obtenir efectes potents. Quan es fa servir una fitxa d'energia, es descarta, recuperar-la no és fàcil, però hi ha cartes que ho permeten.
Final de partida i puntuació
La partida acaba quan s’ha recollit l’últim trofeu del tauler principal. Tots els altres jugadors fan un últim torn.
Es puntua per:
- Punts acumulats durant la partida
- Valors de les cartes jugades
- Punts de les cartes de final de partida
- Punts dels assoliments completats
- 3 PV per trofeu aconseguit
- 1 PV per cada 4 recursos / xarxes sobrants
El jugador amb més punts és el guanyador. En cas d’empat, es mira qui té més trofeus, després més recursos, i si encara hi ha empat, es comparteix la victòria.
Què tal funciona?
És un d’aquells jocs que et fa somriure només en veure’l a taula… però que t’exigeix decisions a cada torn.
Amb més jugadors pot haver-hi moments de bloqueig o temps mort (especialment amb 4), però en general el ritme és fluid i s’hi juga molt bé a 2 o 3.
El millor i el pitjor
✔El millor:
- Producció i acabats de primer nivell: La primera cosa que t'entra pels ulls és el component artístic i de producció. La caixa sembla un llibre antic —i no ho dic per dir: tres dels seus costats simulen pàgines, i el quart, el llom. Aquesta idea, a més de bonica, encaixa perfectament amb la temàtica de descobriment i misteri. A dins trobem meeples de tripulació amb imants que permeten col·locar el capità damunt seu com si fos un cavaller muntant una bèstia. Els taulers de jugador de doble capa són molt còmodes i estables, i la qualitat del cartró (especialment dels ous, que tenen anvers i revers il·lustrat) és més que correcta. El disseny artístic de Sophia Kang és espectacular: cada criatura té la seva pròpia personalitat i et fa venir ganes de col·leccionar-les totes.
- Mecànica senzilla però amb profunditat : El joc només té quatre accions principals, i això el fa accessible. Però un cop comences a jugar t'adones que les combinacions i sinergies entre cartes, recursos i assoliments et donen moltes opcions. No és un joc dur, però sí que ofereix més profunditat del que sembla a primera vista. Especialment quan encadenes accions i vas construint un motor. Aquesta combinació entre accessibilitat i profunditat el fa molt adequat per jugar amb perfils diversos de jugadors: no és una barrera per a qui no juga habitualment, però tampoc es queda curt per als més veterans.
- Sistema de motor ben pensat: Les cartes de criatura no només puntuen o donen habilitats, sinó que s’activen en moments concrets (jugada, recàrrega, ús d’energia o final de partida). Això et permet construir un motor interessant i diferent a cada partida. També ajuda que les cartes estiguin ben iconografiades, amb símbols clars i una estructura que facilita la lectura. L’acció gratuïta d’energia és una de les millors idees del joc. Et permet afinar el motor i fer girar la maquinària just quan toca. Quan tens diverses cartes d’energia disponibles, pots tenir torns espectaculars.
- Pressió estratègica pels assoliments i trofeus: El fet que el primer assoliment desbloquegi l’habilitat del teu capità genera pressió positiva des del primer terç de partida. Et fa pensar: “m’hi llenço aviat, o espero i optimitzo?”. A més, el nombre limitat de trofeus converteix el joc en una cursa silenciosa i intel·ligent per aprofitar-los abans que s’esgotin.
- Rejugabilitat real: Amb més de 100 criatures diferents, 9 capitans amb habilitats asimètriques i objectius que canvien en cada partida, la sensació de varietat i redescobriment és real. El joc et demana adaptar-te a cada partida, i això et convida a rejugar-lo amb ganes.
❌ El pitjor
- Pot patir d'AP amb 4 jugadors: Tot i que les accions són senzilles, a mesura que els jugadors acumulen
cartes i habilitats, els torns poden allargar-se, sobretot quan es vol
maximitzar cada acció. Això passa especialment amb 4 jugadors, on hi pot haver
massa temps mort entre torn i torn. Amb 2 o 3 jugadors, en canvi, el ritme és
molt més àgil i agradable.
- Assoliments una mica justos en varietat: Hi ha 19 cartes d’assoliment, però en realitat moltes comparteixen
estructura i només canvien els tipus d’icones que demanen (ous, hàbitats,
espècies...). Si ets un jugador que repeteix jocs sovint, en poques
partides comencen a sonar-te repetits. Funcionalment estan bé, però no
aporten grans girs a l’estratègia.
- Dependència del robatori de cartes: Tot i que el subministrament visible alleuja una mica el factor sort, depens
bastant del que aparegui. Si busques sinergies específiques (per exemple,
concentrar-te en una espècie o tipus d’hàbitat), pots quedar-te encallat si no
tens sort. Algunes cartes són clarament millors que altres en certs contextos.
- Interacció molt suau: A Criaturas Maravillosas no hi ha manera d’afectar els
altres jugadors més enllà de robar-los una criatura abans que la juguin o
ocupar-los una casella. És una interacció indirecta i relativament
freda. Si t’agraden jocs amb més tensió o confrontació (ni que sigui
simbòlica), aquí pots trobar-lo massa solitari.
- Millores separades: La versió bàsica ja és bonica, però si vols els ous de fusta, els meeples
millorats o altres elements “de luxe”, has de pagar a part. No és
imprescindible, però sí que és un extra que et fa sentir que tens una
versió incompleta, especialment si compares amb altres jocs de producció
similar.
Valoració final
No t’enganyaré: quan vaig veure per primer cop Criaturas Maravillosas,
em va venir al cap Everdell. Criatures simpàtiques, construcció de
motor amb cartes, objectius i il·lustracions espectaculars… però a mesura que
el jugava, vaig veure que no és una còpia ni una variació,
sinó una proposta pròpia, molt més centrada en la mecànica que no pas en
l’estètica, tot i que també hi brilla.
El joc sorprèn per com aconsegueix combinar col·locació de
treballadors i gestió de mà de manera fluida i
intel·ligent. El sistema d'accions és senzill (només quatre opcions per torn),
però les conseqüències poden ser complexes. Cada decisió que prens afecta a
curt i llarg termini: si col·loques tripulants, exposes la teva estratègia, si
recarregues, obres espais i accelereixes el rellotge. Tot té pes, tot et demana
reflexió. I m’agrada molt això.
Un dels punts que més he gaudit és la cursa pels assoliments.
Aquests objectius comuns, que desbloquegen el poder del teu capità, generen
tensió des del primer minut. Et fan mirar què fan els altres, pensar en quan
avançar i quan aguantar. És cert que després de 4 o 5 partides els assoliments
comencen a sonar repetits, però mentre dura la novetat, funcionen molt bé.
L’encadenament d’efectes a través de les habilitats de les
cartes és un altre dels punts forts. Amb una reserva ben construïda pots fer
torns realment potents. No et cal un motor de 15 cartes per sentir que estàs
fent alguna cosa interessant. I això és d’agrair: el joc recompensa la
planificació sense ser un trencaclosques inabastable.
Visualment, és espectacular. Sophia Kang torna a demostrar que sap capturar
mons plens de vida i fantasia. Però no és només estètica: el joc està
molt ben editat. Els taulers individuals de doble capa són
comodíssims, els meeples magnètics són una troballa que afegeix carisma i fins
i tot el marcador de temps de fusta té un pes agradable. És d’aquells jocs que
et fa gràcia desplegar-lo a taula només pel que transmet físicament.
Ara bé, no tot són flors. Amb 4 jugadors el joc pot alentir-se molt si hi ha
algú que tendeix a pensar cada pas. És un euro d’intensitat mitjana, però hi ha
torns que poden convertir-se en petits trencaclosques, especialment quan tens
múltiples habilitats per activar. A més, la interacció és limitada:
tens una cursa pels objectius i una lluita silenciosa pel subministrament, però
no hi ha forma de “molestar” realment als altres jugadors. Això pot ser un pro
o un contra segons el teu gust.
En resum, Criaturas Maravillosas no és un euro dur, però sí que és
un joc amb moltes capes, bones sensacions i una producció que ajuda
molt a entrar-hi. Si t’agraden els jocs de motor, amb cartes variades,
il·lustració cuidada i opcions estratègiques ben trenades, aquest t’agradarà
segur.
No sé si desbanca Everdell o Wingspan, però jo el veig més
profund que el primer i més temàtic que el segon. Té aquest punt just
de complexitat que el fa interessant per a jugadors habituals però també
accessible per als més nous.
No t’enganyaré: quan vaig veure per primer cop Criaturas Maravillosas, em va venir al cap Everdell. Criatures simpàtiques, construcció de motor amb cartes, objectius i il·lustracions espectaculars… però a mesura que el jugava, vaig veure que no és una còpia ni una variació, sinó una proposta pròpia, molt més centrada en la mecànica que no pas en l’estètica, tot i que també hi brilla.
El joc sorprèn per com aconsegueix combinar col·locació de treballadors i gestió de mà de manera fluida i intel·ligent. El sistema d'accions és senzill (només quatre opcions per torn), però les conseqüències poden ser complexes. Cada decisió que prens afecta a curt i llarg termini: si col·loques tripulants, exposes la teva estratègia, si recarregues, obres espais i accelereixes el rellotge. Tot té pes, tot et demana reflexió. I m’agrada molt això.
Un dels punts que més he gaudit és la cursa pels assoliments. Aquests objectius comuns, que desbloquegen el poder del teu capità, generen tensió des del primer minut. Et fan mirar què fan els altres, pensar en quan avançar i quan aguantar. És cert que després de 4 o 5 partides els assoliments comencen a sonar repetits, però mentre dura la novetat, funcionen molt bé.
L’encadenament d’efectes a través de les habilitats de les cartes és un altre dels punts forts. Amb una reserva ben construïda pots fer torns realment potents. No et cal un motor de 15 cartes per sentir que estàs fent alguna cosa interessant. I això és d’agrair: el joc recompensa la planificació sense ser un trencaclosques inabastable.
Visualment, és espectacular. Sophia Kang torna a demostrar que sap capturar mons plens de vida i fantasia. Però no és només estètica: el joc està molt ben editat. Els taulers individuals de doble capa són comodíssims, els meeples magnètics són una troballa que afegeix carisma i fins i tot el marcador de temps de fusta té un pes agradable. És d’aquells jocs que et fa gràcia desplegar-lo a taula només pel que transmet físicament.
Ara bé, no tot són flors. Amb 4 jugadors el joc pot alentir-se molt si hi ha algú que tendeix a pensar cada pas. És un euro d’intensitat mitjana, però hi ha torns que poden convertir-se en petits trencaclosques, especialment quan tens múltiples habilitats per activar. A més, la interacció és limitada: tens una cursa pels objectius i una lluita silenciosa pel subministrament, però no hi ha forma de “molestar” realment als altres jugadors. Això pot ser un pro o un contra segons el teu gust.
No sé si desbanca Everdell o Wingspan, però jo el veig més profund que el primer i més temàtic que el segon. Té aquest punt just de complexitat que el fa interessant per a jugadors habituals però també accessible per als més nous.
Fitxa tècnica
Nom: Criaturas Maravillosas
Autor: Yeon Cheolwoong
Il·lustrador: Sophia Kang
Editorial: Samaruc Games
Jugadors: 1 - 4
Edat recomanada: +14 anys
Durada: 40 - 80 minuts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta