Tabriz – El Gran Basar es converteix en un trencaclosques de recursos El mercat de Tabriz no s’atura mai. Entre parades, tintes i teixits, els artesans corren amunt i avall intentant satisfer encàrrecs exigents. A Tabriz , ens posem en la pell d’aquests mestres teixidors que volen fer-se un nom al Gran Basar, recollint materials, completant encàrrecs i millorant les seves habilitats per destacar entre la competència. Publicat per Crafty Games, amb edició en castellà a càrrec de Bumble3ee Interactive i dissenyat per Randy Flynn (sí, el de Cascadia ), aquest títol ens proposa un euro familiar amb moviment punt a punt, mecànica de contractes i una estètica molt vistosa. És un joc accessible, amb una producció llaminera i una estructura clara, pensat per agradar a grups que busquin un repte lleuger però amb una mica d’estratègia i planificació. Després de diverses partides, aquí tens la meva experiència amb Tabriz : com funciona, què m’ha funcionat i en quins punts em grinyola una ...

 Great Western Trail: El Paso — El Far-West es fa compacte La saga Great Western Trail és un clàssic modern dels jocs de taula estratègics. Amb un disseny signat per Alexander Pfister, autor de Maracaibo ( ressenya aquí ) o Boonlake ( ressenya aquí ), ha seduït milers de jugadors a tot el món gràcies a la seva combinació de gestió de mà, construcció de ruta i optimització d’accions en un mapa que representa el Far-West americà del segle XIX. Si t’agrada pensar a mitjà termini, calcular cada moviment i veure com creix la teva mà de cartes de bestiar mentre contractes treballadors i millores edificis, segurament ja coneixes aquest títol.  Amb el temps, la sèrie ha crescut amb dues entregues ambientades a l’Argentina i Nova Zelanda, mantenint la base però afegint variacions interessants. I ara ens arriba una proposta diferent: Great Western Trail: El Paso , un joc més petit, més ràpid i més accessible . No és una expansió, ni una reedició: és una nova porta d’entrada a l’univers...

 Criaturas Maravillosas – Una illa plena d’estratègia i criatures màgiques Últimament m’he adonat que el que em captiva d’un joc ja no és només la mecànica, ni la complexitat, ni tan sols la innovació. És la capacitat de fer-me viure una estona especial, diferent. Que em transporti, que em generi ganes de tornar-hi. I si a més m’ofereix una mica de profunditat i bon gust, ja em té guanyat. Amb Criaturas Maravillosas  no sabia ben bé què esperar. L’aspecte visual era espectacular, això sí. Una caixa que sembla un llibre de contes il·lustrat, ous serigrafiats, meeples magnètics, i un art preciós. Però darrere d’això, hi ha alguna cosa més que una capsa bonica? Aquesta era la gran pregunta. Doncs sí. Després de diverses partides puc dir que no és només façana. És un joc que combina molt bé el plaer de construir un motor amb cartes , amb la pressió per assolir objectius abans que la resta i una sensació constant de descobriment. Té aquesta mena de màgia que tenen pocs jocs: t’hi...