The White Castle: Matcha – La cerimònia del te arriba a Himeji

Quan The White Castle (ressenya aquí) va veure la llum, ràpidament es va consolidar com un dels eurogames més elegants i compactes del mercat. Ara, amb Matcha, la seva primera expansió, tornem al Japó feudal per explorar un nou espai de poder: la cerimònia del te. I no és només una afegit temàtic: Matcha expandeix el joc en profunditat, ritme i oportunitats de puntuació, sense perdre ni una gota de l’essència que va fer gran al joc base.

Què inclou l’expansió Matcha?

L’expansió ve en una caixa de mida similar a la del joc base (encara que una mica menys fonda) i aporta una bona quantitat de components. Aquesta és la llista completa:

1 extensió del tauler principal, que afegeix la zona del Camí del Te, amb espais nous d’acció i puntuació.
1 nou pont de daus verds (el pont matcha) i 5 daus verds, que permeten realitzar noves accions i justifiquen l’augment de torns.
20 geishes de fusta (5 per color), el nou tipus de meeple amb la seva pròpia dinàmica d'acció i puntuació.
4 marcadors de chasen (el nou recurs), un per a cada jugador.
16 monedes de cartó, amb valors d’1 i 5.
8 fitxes de nenúfar, col·locades a l’estany com a bonificació recurrent.
39 cartes noves, incloent:
8 cartes de cal·ligrafia i 8 d’arranjament floral (nous tipus de bonificacions)
3 cartes de jardí de pedres, 3 de jardí de plantes
9 cartes de castell (3 per pis)
5 cartes inicials
3 cartes específiques per al mode solitari
10 llosetes de cerimònia amb efectes que varien segons la seva ubicació i que potencien les noves accions.
4 taulers personals nous, adaptats a les mecàniques de l’expansió.
fitxes de puntuació 120/160 per si se t’escapa la puntuació!

També inclou un reglament específic per a l’expansió, clar i ben estructurat, i —punt important— en català, com tota l’edició multilingüe publicada per Devir.

De què va Matcha?

Matcha introdueix una nova capa d’interacció estratègica gràcies a les geishes, un nou tipus de membre del clan que els jugadors poden desplegar per obtenir accions especials i puntuacións addicionals. També afegeix un nou recurs, el chasen (el tradicional batedor de bambú utilitzat per preparar te), un conjunt de daus verds i un quart pont. La novetat mecànica principal és el Camí del Te, un nou camí amb múltiples bifurcacions que permet accedir a bonificacions, cartes especials i una nova àrea de puntuació: la Casa del Te.

Amb aquestes incorporacions, també augmenta el nombre de torns: passem de 9 a 12, mantenint les tres rondes però amb quatre accions per jugador. Això resol un dels punts més debatuts del joc base: aquella sensació que el joc acabava just quan començaves a activar un bon motor de combo.

El millor i el pitjor

✅ El millor:

Integració amb el joc base: Matcha aconsegueix afegir una nova acció (les geishes) que no trenca la dinàmica de joc sinó que l’enriqueix. Aquesta acció actua com una síntesi dels altres rols (guerrers, cortesans, jardiners), oferint versatilitat i multiplicitat d’estratègies.
Més torns sense allargar massa el joc: Passar de 9 a 12 torns pot semblar poc, però dona exactament el marge que necessitaven molts jugadors per acabar de desplegar el seu motor. Aquest petit canvi ajusta el tempo del joc i el fa més satisfactori.
Millora en la varietat i rejugabilitat: Les noves cartes d’arranjament floral i cal·ligrafia ofereixen bonificacions úniques i decisions interessants que varien a cada partida. Això fa que les opcions estratègiques siguin més riques i convida a l’experimentació.
Producció a l’alçada del joc base: Els components mantenen el nivell d’acabat i detall que ja destacava en el joc original. Les figures de geisha són precioses i aporten un toc visual que reforça la temàtica del te i la cultura japonesa.

❌ El pitjor:

Problemes de caixa i emmagatzematge: El joc base ja era força compacte i no deixa marge per incorporar els components nous. La majoria de jugadors acabaran guardant el joc base i l’expansió per separat o buscant solucions casolanes (o insercions de tercers). No és un mal menor si t’agrada tenir-ho tot ordenat.
Continuació del domini dels cortesans: Una de les crítiques recurrents al joc base era que l’estratègia dels cortesans resultava més rendible que les altres. Matcha afegeix alternatives, però no desplaça aquesta centralitat, ja que fins i tot les geishes poden acabar afavorint als cortesans a l’hora de puntuar.
Lleuger augment de complexitat per a nous jugadors: Tot i que l’expansió està molt ben integrada, afegeix prou elements nous (nous recursos, tipus de meeples, accions i camins de puntuació) com per fer la corba d’aprenentatge més empinada. És recomanable per a jugadors que ja han rodat el joc base.
Més coses a gestionar en menys temps: Encara que hi ha més torns, també hi ha més opcions i recursos que s’han de tenir en compte. Això pot fer que la sensació d’estrès o d’aclaparament es mantingui per a qui ja trobava The White Castle un joc ajustat o exigent.

Val la pena aquesta expansió?

En una paraula: sí. Matcha fa exactament el que hauria de fer una bona expansió. Afegeix profunditat i varietat sense trencar la simplicitat elegant del joc original. Si ets fan del joc base, aquesta expansió se sent com una extensió natural, com si sempre hagués d’haver estat allà. No obstant això, no és una expansió per a tothom. No canvia de manera radical el focus del joc: si el joc base no et va captivar, Matcha difícilment et farà canviar d’opinió. Però per als que ja estimem el Castell Blanc, la cerimònia del te és una invitació irresistible.

Valoració final

The White Castle: Matcha no és només una expansió; és una resposta intel·ligent i ben dissenyada a la crítica més habitual que rebia el joc base: la seva curta durada. Amb només tres torns addicionals per partida, els autors aconsegueixen alliberar l’estratègia, donar més espai al desenvolupament dels motors i permetre que les combinacions més brillants del joc puguin emergir amb tota la seva força.

El gran encert de Matcha és que no reinventa la roda. Les geishes, el nou recurs (chasen) i les cartes de cal·ligrafia i arranjament floral són mecàniques que encaixen com un guant en l’engranatge del joc original. Les geishes funcionen com una síntesi dels altres membres del clan, oferint accés a accions variades, reforçant l’estratègia de la llanterna i obrin vies de puntuació alternativa que, tot i no desbancar la força dels cortesans, diversifiquen les rutes cap a la victòria.

L’equilibri mecànic es manté i, fins i tot, s’enforteix. Hi ha més daus, més torns, però també més decisions. La gestió de quatre recursos i quatre tipus de treballadors fa que cada acció tingui més pes estratègic. I tot això sense fer el joc més feixuc: els nous components s’introdueixen de manera natural i fluïda, cosa que fa que l’expansió sigui apta per a qualsevol jugador que ja conegui el joc base, fins i tot amb només una o dues partides d’experiència.

A nivell de producció, Matcha manté l’elevat nivell de qualitat que Devir ens té acostumats: bons acabats, fusta i cartó de qualitat, il·lustracions coherents amb l’estil original i un reglament ben explicat. El principal inconvenient, però, és que no hi ha espai per guardar-ho tot en la caixa del joc base, un detall que s’està convertint en habitual i que pot molestar als més maniàtics de l’ordre a la ludoteca.

No és una expansió que canvïi la naturalesa del joc, ni pretén fer-ho. És, més aviat, una millora incremental: afegeix complexitat sense ofegar; afegeix varietat sense dispersió; amplia l’experiència, però manté el to zen i el pols elegant que fan de The White Castle un eurogame tan especial.

Si t'agrada The White Castle, aquesta expansió no només val la pena: és gairebé imprescindible. Serà difícil tornar a jugar sense ella.

Fitxa tècnica

Nom: The White Castle
Autors: Sheila Santos i Israel Cendrero
Il·lustrador: Joan Guardiet
Editorial: Devir
Jugadors: 1 - 4
Edat recomanada: +12 anys
Durada: 80 minuts

Cercar en aquest blog