Shackleton Base

 Shackleton Base – Explorant la Lluna un torn rere l’altre

Hi ha jocs que t'entren pels ulls. D’altres que t’entren pel cervell. Shackleton Base t’entra per la pell. Des del primer moment en què veus els taulers, les caixes de corporació, els astronautes acolorits i el cràter esperant-te, saps que aquí no hi haurà regals. Que caldrà pensar, lluitar i, sobretot, adaptar-se.

Em vaig asseure amb tres persones més, cap de les quals havia jugat. El que al principi semblava un caos de mecàniques va anar agafant forma. I de sobte... ens vam adonar que havíem entrat en un d’aquells jocs que et canvien la manera de pensar entre torn i torn.

Aquesta ressenya no vol ser només un resum de normes. Vull parlar-te de com Shackleton Base et fa decidir sota pressió, de com cada corporació et diu “avui et tocarà jugar d’una altra manera” i de com aquest euro, que podria haver estat un més, s’ha convertit en una sorpresa que em costa no treure a taula.

De què va?

Shackleton Base és un eurogame de pes mitjà-alt per a 1 a 4 jugadors, on prendrem el control d’una agència espacial en plena cursa per establir-se al cràter Shackleton, al Pol Sud de la Lluna. Però no serem els únics actors en joc: tres poderoses corporacions patrocinadores —amb interessos molt particulars— marcaran el rumb de cada partida.

Objectiu del joc

L’objectiu final és sumar el màxim nombre de punts de victòria (PV) al llarg de 3 rondes. Aconseguirem aquests punts construint estructures, finançant projectes, assolint objectius corporatius i mantenint una reputació elevada.

Estructura de la partida

Cada partida dura exactament 3 rondes, i cada ronda consta de 6 accions per jugador. Les fases de cada ronda són:

1. Fase del Transbordador: escollim una fitxa de llançadora que ens dona astronautes (treballadors de diferents colors) i recursos, a més de definir l'ordre de torns.

2. Fase d’Acció: el cor del joc. Col·loquem astronautes en una de les tres àrees disponibles per fer accions:

   • Explorar el cràter: recollir recursos, guanyar crèdits o activar beneficis corporatius.

   • Accions de Comandament: construir edificis, finançar projectes de les corporacions o activar fins a tres accions corporatives.

   • Plataforma Orbital: una acció accessible que dona diners, accions corporatives i nous astronautes per a la base.

3. Fase de Manteniment: recuperem astronautes, cobrem ingressos, paguem manteniment i reajustem l’energia.

   

El sistema de col·locació de treballadors

Els treballadors són astronautes de tres colors (groc, vermell i blau), cadascun amb rols específics:

• Enginyers (groc): excel·lents per construir i obtenir recursos del cràter.

• Tècnics (vermell): ideals per finançar projectes i obtenir crèdits.

• Científics (blau): especialistes en accions corporatives i beneficis estratègics.

Cada acció pot tenir una bonificació si fem servir un astronauta del color adequat. La gestió d’aquests treballadors és clau per maximitzar l’eficiència.

Les corporacions: l’element modular clau

Només 3 de les 7 corporacions entren en joc a cada partida. Cadascuna aporta:

• Una nova mecànica o mini-joc.
• Recursos i cartes específiques.
• Objectius exclusius que donen punts si es compleixen.

Aquesta modularitat fa que cada partida sigui molt diferent. Un cop entès el sistema base, és fàcil adaptar-se a les variants que cada corporació introdueix.

Energia i construcció

L’energia és un recurs comú que cal gestionar per construir al cràter. Col·locar estructures ens dona espais nous per col·locar astronautes i millores (com ingressos o habilitats permanents). Construir és fonamental per desenvolupar la base lunar... i per sumar PV.

Final de partida i puntuació

Després de la tercera ronda, es fa la puntuació final:

• PV de cartes de projecte.
• PV per configuracions a la base (astronautes en laboratoris, reputació, etc.).
• PV dels objectius corporatius aconseguits.
• Alguns PV extres depenent de les corporacions presents.

El millor i el pitjor

✔El millor:

• Modularitat brillant, cada partida és realment diferent: El sistema de corporacions és, sense exagerar, una de les millors idees que he vist recentment en un eurogame. Jugar amb “Artemis Tours”, “Selenium Research” i “Sky Watch” en una partida, i amb “To Mars”, “Evergreen Farms” i “Mining Co.” en una altra, et canvia completament el focus estratègic, les prioritats i fins i tot el ritme de joc.
• Mecàniques interconnectades amb molta elegància: La combinació entre col·locació de treballadors, gestió d’energia, construcció al cràter i control d’àrees està molt ben equilibrada. Totes les decisions tenen conseqüències. Per exemple, construir una estructura allibera espai al teu tauler personal i alhora et posiciona per recuperar treballadors amb les majories.
• Interacció intel·ligent i tàctica: Tot i no ser un joc agressiu, hi ha molta tensió per l’espai al cràter, per les accions de comandament i, sobretot, per reclamar objectius abans que els altres. Quan et treuen un objectiu pel qual has estat treballant dues rondes, et cou... però ho entens.
• Producció de qualitat i preparació pràctica: Taulers de doble capa, icones clares, mini insercions per a cada corporació… Tot està pensat per fer més àgil el muntatge i més neta la taula. El disseny de David Sitbon també brilla: hi ha molt d’aire visual tot i la càrrega d’informació.
• Escalada de decisions i sensació de progrés: Encara que només tens 18 accions en tota la partida, les últimes se senten molt més potents i decisives. Quan arribes a la tercera ronda amb una base activa i una reputació elevada, notes el creixement.
  

❌ El pitjor

• Reglament amb ombres i buits importants: Tot i estar ben estructurat, el manual pateix de falta d’exemples clars i algunes àrees grises. Les regles de corporacions especials com “Sky Watch” o “To Mars” poden deixar dubtes que et fan perdre fluïdesa a la primera partida.
• Escalabilitat desigual (millor a 4): Tot i que el joc funciona correctament a 2 o 3 jugadors, la seva millor cara apareix a 4. L’ocupació del cràter, el ritme d’explotació de recursos i la tensió pels objectius escalen molt millor. A 2, pot semblar que tens massa espai i poca pressió.
• Desigualtat entre líders i cartes inicials: Alguns poders de líder són clarament més útils que altres, i algunes corporacions poden donar cartes descompensades al principi si no hi ha rotació. Això pot condicionar el primer torn i generar sensació de desavantatge.
• Pot resultar poc accessible per a jugadors ocasionals: És un joc dens. Si vens d’un “Cascadia” o un “Azul”, el salt és gran. Hi ha moltes capes: accions bàsiques, reputació, corporacions, energia, recursos, timing… Calen dues o tres partides per sentir-se còmode amb tot.
• Certes accions tenen poc atractiu relatiu: En algunes partides, hi ha cartes que no s’utilitzen gaire i accions que semblen de farciment. Per exemple, el portal orbital, tot i tenir usos clau, pot semblar menys potent comparat amb altres accions si no s’entén bé la seva importància estratègica.
  

Estratègia i consells per sobreviure a la Lluna

Shackleton Base no és un joc on pots fer de tot. Amb només 18 accions per partida, cada elecció ha de tenir intenció. Aquí tens algunes claus per millorar partida rere partida:

• Llegeix la partida abans de començar: Mira quines corporacions hi ha i quin lideratge tens, Si hi ha corporacions que potencien construcció, prioritza infraestructura. Si hi ha “To Mars” o “Sky Watch”, vigila els efectes globals i prepara’t per adaptar-te.
• Construeix aviat… però amb sentit: Les primeres estructures no només desbloquegen espais, sinó que poden donar ingressos recurrents. Prioritza estructures alineades amb la teva estratègia de treballadors (per exemple, més científics → més recerca).
• Recuperar treballadors és estratègic: No esperis al final de la ronda per recuperar-los. Recuperar abans pot donar-te control de sectors claus i ingressos anticipats.
• El portal orbital no és secundari: Sembla una acció de suport, però pot ser decisiva. T’aporta reputació, energia, un treballador i un accés ràpid a cartes de projecte. Una sola acció, moltes funcions.
• No vulguis fer-ho tot, especialitza’t: En partides amb molts objectius, és temptador voler complir-los tots. Centra’t en un parell i optimitza el camí. El temps és or... i l’energia també.
  

Valoració final 

Shackleton Base no és un joc que entri amb un somriure i una encaixada de mans. No. Et mira des de lluny, amb el silenci i fredor d’un paisatge llunar, i t’invita a entrar-hi sabent que, si no estàs atent, et perdràs a la primera badada. I és que, com les bones obres de gestió, aquí res és evident, i tot té una raó de ser.

El joc té una estructura clara, una mecànica coherent i una ambició temàtica que molts eurogames abandonen en favor de la simplicitat. Aquí, en canvi, les corporacions no només serveixen per fer de variació mecànica: articulen la partida, marquen les regles del joc i et posen a prova com a jugador. Cada combinació és un desafiament nou que cal llegir, interpretar i aprofitar.

Ara bé, també cal reconèixer les seves ombres. El reglament és, probablement, un dels punts més febles. En un joc tan modular, amb tantes interaccions entre accions i elements, la manca d’exemples i el llenguatge a vegades ambigu poden allargar les primeres partides més del desitjat. És un d’aquells jocs que milloren exponencialment quan un jugador experimentat guia els altres.

Pel que fa al ritme, Shackleton Base demana calma. No és un joc per improvisar. Cada decisió compta, i els errors es paguen cars. Però és justament aquesta densitat de significat per acció la que el fa tan profund. Cada acció és una promesa d’eficiència, de futur, de sinergia. I quan tot et surt bé, és realment satisfactori.

Una altra virtut gens menor és com aconsegueix transmetre una sensació d’agència: el tauler comú canvia, però el tauler personal és on realment et sents arquitecte de la teva base lunar. L’equilibri entre el que construeixes i el que actives és tan fràgil com emocionant.

I si bé hi ha petites asimetries entre líders o corporacions que podrien ajustar-se millor, el conjunt funciona. Funciona tan bé que costa imaginar-se aquest joc amb només dues partides. En vols fer quatre. O vuit, per veure totes les combinacions.

Fitxa tècnica

• Nom: Shackleton Base

• Autor: Fabio Lopiano i Nestore Mangone

• Il·lustradors: David Sitbon 

• Editorial: Arrakis Games

• Jugadors: 1 - 4 

• Edat recomanada: +14 anys

• Durada: 60 - 120 minuts