Carnegie

 

Carnegie – Estratègia, tensió i filantropia en 20 rondes de precisió

Introducció

Hi ha jocs que entren per la temàtica, d’altres pel disseny, i uns quants per l’autor. Carnegie no em va entrar per cap d’aquestes vies. Les primeres imatges em van semblar grises, el tema poc inspirador, i els components plens de taulers i pestanyes. I, tanmateix, avui estic escrivint aquesta ressenya per dir que Carnegie ha estat una de les sorpreses més agradables a les quals he juga't

Inspirat en la vida d’Andrew Carnegie, el multimilionari escocès que va transformar la indústria siderúrgica dels EUA i va dedicar la seva fortuna a la filantropia, aquest joc  proposa un viatge estratègic ple de planificació, interacció indirecta i un motor econòmic exigent com pocs.

Ara, després de múltiples partides, puc dir que Carnegie és un eurogame que destaca per la seva capacitat de crear tensió amb mecàniques simples però profundes. I sí, també pel plaer de veure com tot encaixa... o com s’ensorra per una decisó errada presa dues rondes abans.

De que va?

Cada jugador representa una empresa emergent als EUA de finals del segle XIX. L’objectiu? Aconseguir el màxim prestigi (PV) a través de la construcció de projectes, el desenvolupament tecnològic, l’expansió regional i, per descomptat, les donacions filantròpiques. El joc transcorre en exactament 20 rondes, marcades per una línia del temps compartida on s’activen accions i esdeveniments que afecten a tothom.

Tot gira entorn d’un mecanisme clau: en cada ronda, un jugador escull una acció (RRHH, Administració, Construcció o R+D) i activa un esdeveniment associat (donació o ingressos d’una regió). Aquesta acció l’apliquen tots els jugadors, cosa que obliga a estar sempre atent al que poden voler els altres. Una acció mal escollida pot deixar-te sense treballadors actius, sense diners, o amb una donació inassolible.

Com es juga?

Una partida a Carnegie consta de 20 rondes exactes. Cada torn es divideix en diverses fases clares, totes guiades per la selecció d’una acció comuna per a tots els jugadors. Aquesta mecànica és el nucli del joc i una de les seves grans particularitats cada una d’elles dividida en tres fases:

1. Selecció d’acció (pel jugador actiu):
   El jugador actiu col·loca una fitxa d’engranatge taronja en una de les quatre línies de la cronologia (Recursos Humans, Gestió, Construcció o R+D). Aquesta acció no només determinarà quina acció podran dur a terme tots els jugadors en aquest torn, sinó també quin esdeveniment s’activarà (una regió per generar ingressos o una oportunitat per fer donacions).
2. Activació de l’esdeveniment:
   Segons la línia escollida, s’activa una regió (per obtenir ingressos) o una donació. Si és una regió, només generen ingressos els jugadors que hi tenen treballadors. Si és una donació, cada jugador pot pagar per una bonificació que aplicarà al final de la partida.
3. Execució de l’acció escollida:
   Tots els jugadors, començant pel jugador actiu, poden dur a terme l’acció seleccionada si tenen treballadors actius en departaments que la permetin.
• Recursos Humans permet moure treballadors dins del tauler personal.
• Gestió permet generar diners o recursos, o activar accions dels departaments de gestió.
• Construcció permet posar discos de projecte al mapa.
• R+D permet desbloquejar nous projectes o millorar vies de transport regionals.
4. Reactivació de treballadors (opcional):
   Un cop feta l’acció, cada jugador pot pagar diners per tornar a posar dempeus (activar) els treballadors que s’hagin cansat (estiguin tombats) als departaments. Aquesta fase és essencial per mantenir el motor del joc en marxa, però s’ha de calcular amb cura perquè el pressupost és limitat.
5. Avanç del marcador i pas al següent jugador:
   La fitxa d’acció es mou al següent espai disponible de la línia temporal corresponent, i el torn passa al jugador següent en sentit horari.

Tot aquest procés és simultani en molts trams, però ple de microdecisions que cal planificar amb antelació. El que sembla un torn senzill —escollir una acció— té ramificacions profundes: pot afectar la teva economia, la teva capacitat de construir, la teva puntuació final i fins i tot l’avantatge dels rivals, el moment en què es trien les accions, l’ordre de joc i l’activació de regions marquen la diferència entre una partida fluida i una densa.

Mecàniques en detall

1. Línia del temps i accions comunes: El tauler central té quatre files que representen les quatre accions. Cada fila té cinc esdeveniments que s’activaran en ordre. Per tant, hi ha 20 oportunitats d’activació repartides entre accions i esdeveniments. Però el jugador actiu pot escollir repetir accions exhaurides, activant la fila inferior corresponent. Aquesta flexibilitat dona peu a partides molt diferents.

2. Gestió dels treballadors: Els treballadors (meeples) es mouen entre la sala d’espera i els departaments de la teva empresa. Només els treballadors actius poden executar accions. Després de treballar, sovint marxen a una regió del mapa, on romandran fins que s’activi l’esdeveniment d’aquella regió i puguin ser recuperats. El control d’aquests fluxos és fonamental. Si envies massa treballadors fora, et quedes sense accions. Si no els envies mai, no cobres ingressos.

3. Desenvolupament de projectes: Els projectes s’obren mitjançant l’acció de R+D, que fa avançar les pestanyes dels quatre tipus de projectes: habitatge, comerç, indústria i infraestructures. Cada pas desbloqueja nous discs que podràs col·locar amb l’acció de construcció. Alguns també donen ingressos passius si tens treballadors a la regió quan s’activa.

4. Donacions: Aquest sistema de puntuació final és un altre dels encerts de Carnegie. A cada partida, podràs fer fins a 4 o 5 donacions. N’hi ha de tot tipus: premien projectes construïts, departaments actius, connexions de ciutats, cubs de recursos sobrants... i la majoria tenen un màxim de 12PV. Saber quina donació prioritzar i quan fer-la és una part central de l’estratègia. Només pots fer una donació per esdeveniment i cada cop costen més diners. A vegades veus una oportunitat i no la pots pagar. Altres, pagues massa aviat i te n’arrepenteixes.

Expansió Departaments i Donacions

Una addició molt ben pensada, especialment per a qui ja ha jugat diverses partides. Aporta:

• Fulles de licitació per configurar el setup inicial amb diners ficticis. Ara pots començar amb més treballadors, més recursos, o millor posicionament… a canvi de perdre punts de victòria.
• Nous taulers de donació que substitueixen als del joc base i aporten petites variacions en les bonificacions finals.
• Setze nous departaments molt més especialitzats, amb efectes que canvien el ritme del joc, premien l’especialització i obliguen a explorar estratègies noves.

És una expansió imprescindible si tens el joc base i vols que el metajoc continuï evolucionant.

Experiència

Després de diverses partides en diferents formats (a 2, 3 i 4 jugadors), puc afirmar que Carnegie ofereix una experiència de joc rica i transformadora. Les primeres partides poden ser aclaparadores: el sistema de treballadors, la gestió dels temps i els ingressos per regió no són intuïtius a primera vista. Tanmateix, quan tot comença a fluir, descobreixes una coreografia estratègica increïblement satisfactòria.

A tres jugadors, el joc troba un punt àlgid: tens prou espai per respirar, però la tensió per anticipar les accions dels altres es manté constant. A quatre, la partida és més dinàmica i competitiva, especialment per les donacions i les connexions del mapa.

Cada partida que he jugat ha tingut un gir estratègic diferent. Hi ha dies en què et centres en el desenvolupament i l'expansió territorial, i altres on les donacions o les connexions logístiques et marquen el camí. El que t’ofereix és la llibertat de triar, i la responsabilitat d’assumir les conseqüències. I això, com a experiència lúdica, és d’una intensitat gratificant.

Una de les millors sensacions és veure com el teu motor de joc comença a funcionar: quan encadenes una acció ben preparada amb ingressos eficients, activació de treballadors i una construcció precisa, et sents realment hàbil. Però just aleshores un altre jugador activa una regió que no esperaves o et pren aquell departament que et feia el combo perfecte. I llavors toca improvisar.

El millor i el pitjor

✔El millor:

• Selecció d’accions compartida: Un sistema senzill que genera profunditat estratègica i molta interacció. Poques accions tenen tantes implicacions a curt i llarg termini.
• Tensió constant: Amb només 20 torns, cada decisió compta. El joc et manté actiu, planificant, ajustant i anticipant-te als altres.
• Alta rejugabilitat: Gràcies a la variabilitat en la línia de temps, els departaments disponibles i les opcions de construcció, cap partida és igual.
• Equilibri entre tema i mecànica: Malgrat un tema fred en aparença, el joc aconsegueix una bona integració: gestionar una empresa i fer donacions se senten coherents.
• Producció acurada i iconografia clara: El treball d’Ian O'Toole brilla en claredat i elegància visual, i el tauler doble capa fan que jugar sigui còmode.

❌ El pitjor

• Arrencada dura per a novells: Les primeres partides poden ser aclaparadores. Sense una guia inicial, els nous jugadors poden sentir-se perduts o ineficients.
• Interacció que pot frustrar: Encara que no és agressiva, l’alta dependència del que fan els altres pot penalitzar molt si no saps anticipar bé.
• Poca tematització emocional: Si busques immersió narrativa o un joc amb caràcter, Carnegie pot semblar mecànic i fred.
• Decisions crítiques amb poca informació inicial: A l’inici de la partida cal escollir departaments, moviments i projectes amb molt poca base estratègica real, cosa que pot frustrar els més analítics.
  

Valoració final

Carnegie no és només un bon eurogame: és una demostració de com una mecànica pot definir completament l'experiència de joc. La seva estructura de 20 rondes exactes, l'acció compartida i la gestió tensa de recursos i treballadors, converteixen cada partida en una prova constant d'anticipació i flexibilitat. El joc no et permet badar ni un moment; qualsevol acció pot tenir conseqüències durant diverses rondes.

El que més m'ha sorprès és com malgrat la seva temàtica aparentment freda, Carnegie té una forta càrrega d’interacció. No hi ha confrontació directa, però les decisions dels altres afecten constantment el que pots fer. Sovint et veus obligat a actuar abans del que voldries per no perdre una oportunitat, o a aguantar esperant que algú altre activi just l’acció que necessites. 

El treball d'Ian O'Toole aporta no només bellesa, sinó funcionalitat. Cada icona, cada pestanya, cada espai està pensat per facilitar una lectura àgil en un joc on cada detall importa.

La seva rejugabilitat és altíssima: entre la variabilitat en la configuració inicial, les múltiples opcions estratègiques i la influència constant de les decisions dels altres jugadors, poques partides s’assemblaran. I si hi afegim l'expansió, el ventall de possibilitats estratègiques s'amplia considerablement.

El ritme és àgil per a un joc d’aquesta profunditat, i si el grup coneix les regles, les partides poden ser molt fluides. En canvi, amb jugadors nous pot ser una mica dens fins que es comprèn el flux general. Et transmet una sensació molt particular: és exigent, però mai injust. Et recompensa la bona planificació i et penalitza els errors, però sempre et deixa una finestra per redreçar la partida si saps trobar-la. És un d’aquells jocs que, acabada la partida, et fa pensar en tot el que podries haver fet diferent.

Te una corba d'aprenentatge clara però gratificant, una tensió constant que no es fa pesada i una profunditat estratègica que s'aprecia més amb cada partida. És un títol que potser no cridarà l'atenció a la primera mirada, però que captiva quan li dones una oportunitat.

En definitiva, és un joc per aquells que gaudeixen dels jocs on cada torn és un trencaclosques, on cal estar pendent dels altres i on la gestió de recursos i treballadors és crucial, Carnegie és una autèntica joia. És un títol que millora amb cada partida, que t’anima a provar estratègies diferents i que et fa sentir intel·ligent quan tot encaixa.

Fitxa tècnica

• Nom: Carnegie

• Autor: Xavier Georges

• Il·lustrador: Ian O'Toole

• Editorial: Maldito Games

• Jugadors: 1 - 4 

• Edat recomanada: +12 anys

• Durada: 90 - 120 minuts