High Season Grand Hotel
🎲 High Season Grand Hotel: Un joc per omplir l’hotel… i quedar-te amb mitja experiència
🏨 Introducció
Quan vaig
saber que Grand Austria Hotel, un dels meus euros preferits, tindria una
versió Tirar i Escriure, vaig sentir una barreja d'expectació i recel.
D'una banda, l'original és un joc ric en decisions, amb una temàtica ben
integrada i una corba d'aprenentatge satisfactòria. De l'altra, les adaptacions
en format Tirar i Escriure sovint simplifiquen massa l'experiència,
perdent part de la seva essència.
Amb High Season: Grand Hotel Roll & Write, ens trobem davant d'una reinterpretació
que manté algunes de les mecàniques clau, però que també fa concessions
importants. Vegem com es desenvolupa aquesta nova estada a Viena.
La partida
es desenvolupa al llarg de 7 rondes, i cada jugador disposa de 2
accions per ronda, sumant un total de 14 accions per partida. Al
començament de cada ronda, es llencen els daus i s'agrupen segons el seu valor
(de l'1 al 6). Cada valor correspon a una acció específica:
- 1: Preparar habitacions.
- 2: Ocupar habitacions.
- 3: Combinació de les dues
anteriors.
- 4: Obtenir diners o avançar a la
pista de l'emperador.
- 5: Contractar personal.
- 6: Comodí a canvi d'una moneda.
La força de
l'acció depèn del nombre de daus disponibles en la columna corresponent. Així,
escollir un dau redueix la força d'aquesta acció per als altres jugadors,
afegint una capa de tensió i estratègia.
Cada jugador
disposa de dos taulers: un d'hotel i un de personal, amb 8 versions diferents
de cadascun, oferint una rejugabilitat considerable. Preparar i ocupar
habitacions costa diners, però proporciona punts de victòria i bonificacions
diverses. La pista de l'emperador és clau, ja que es puntua tres vegades durant
la partida, i ignorar-la pot comportar penalitzacions importants.
El personal ofereix diversos avantatges: alguns proporcionen bonificacions permanents, altres efectes únics, i altres punts de victòria al final de la partida. La gestió del temps i de les accions és vital, ja que només hi ha 14 accions disponibles, i cada decisió compta.
🧩 Experiència de joc
High Season ofereix una
experiència de joc tensa i cerebral. Amb només 14 accions disponibles, cada
decisió té un pes significatiu. La mecànica de selecció de daus, heretada de
l'original, funciona bé i afegeix interacció indirecta entre els jugadors.
Tanmateix,
la sensació general és de solitari multijugador, ja que les interaccions
són limitades. Les curses per completar files o columnes de l'hotel afegeixen
una mica de competència, però la major part del temps estaràs concentrat en
optimitzar el teu propi tauler.
Un aspecte destacable és la rejugabilitat. Amb múltiples combinacions de taulers d'hotel i de personal, cada partida presenta nous reptes i oportunitats. Això incentiva l'experimentació i l'adaptació d'estratègies.
✅ Punts forts
- Components excel·lents: Taulers laminats de doble
cara, retoladors inclosos, daus de fusta... Un producte cuidat.
- Rejugabilitat alta: Amb 8 taulers d’hotel i 8 de
personal, les combinacions donen varietat real.
- Decisions tenses amb poques
accions: Només
14 accions per partida, que fan que cada elecció importi molt.
- Bon sistema de selecció de daus: Ja era bo a Grand Austria
Hotel, i aquí també funciona.
- Ideal per a 2 jugadors: S’ajusta bé a partides
ràpides i exigents.
❌ Punts febles
- Tema diluït: No hi ha hostes, ni vi, ni
strudel, ni cafeteria. L’ànima del joc original s’ha perdut.
- Poc gratificant: No ompliràs mai l’hotel, i
això pot deixar un regust amarg.
- Alta dependència dels daus: Sense mitjans per modificar
tirades, el factor aleatori pot frustrar.
- Complex per a un Tirar i Escriure: Pot
ser massa exigent per a qui esperi una experiència més lleugera.
- No substitueix l’original: Per als fans de Grand Austria Hotel, no aporta res prou nou ni millor.
🧠 Valoració final – Opinió de jugador
Quan acabo
una partida a High Season, sovint em quedo amb una sensació estranya.
No és que no m’ho hagi passat bé. Hi ha tensió, hi ha decisions interessants, i
m’agrada la sensació d’anar encadenant accions de manera eficient. Però alhora,
hi ha una mena de buit. Com si m’haguessin servit una versió desnatada d’un
plat que recordava molt més saborós.
La comparació amb Grand Austria Hotel és inevitable, i és aquí on el joc pateix més. A High Season li falta ànima. L’experiència és més funcional que emocional. No tens aquella connexió amb els hostes, ni aquell plaer temàtic de servir un cafè o un strudel per convèncer algú que es quedi a la teva suite. Aquí tot són símbols, ratlles i taules d’eficiència. I si bé això no és necessàriament dolent —molts Tirar i Escriure viuen d’això—, en aquest cas, la promesa temàtica de l’univers GAH juga en contra.
Un altre
aspecte que em deixa fred és el ritme. Amb només 14 accions a la
partida, i amb una economia tan ajustada, és molt fàcil quedar-se encallat.
Pots començar a veure la teva estratègia clara, però si no encaixen bé els daus
o les accions costen més del previst, t’enfonses. El joc penalitza molt els
errors o les decisions precipitades, i això, en una experiència que hauria de
ser més àgil i amable, es nota. I no sempre de forma positiva.
Com a producte,
això sí, High Season és impecable. Components de qualitat,
rejugabilitat alta gràcies als múltiples taulers, un reglament clar i una
producció cuidada. Per això em costa molt criticar-lo sense reconèixer que,
objectivament, és un bon joc. Té la seva lògica interna, el sistema de daus
funciona, les bonificacions estan ben pensades i la corba d’aprenentatge no és
absurda. Però... ¿és un joc que et crida a tornar-hi?
Com a
jugador habitual, et diria que probablement no. He fet vàries partides i, tot i
que he millorat, he arribat ràpid al punt on ja no em motiva seguir afinant
l’estratègia. Hi ha jocs de Tirar i Escriure que t'ofereixen millores
contínues i et fan sentir més hàbil cada vegada (Welcome to... Railroad
Ink...), però aquí la corba puja ràpid i després es queda plana. No hi ha
gaire espai per brillar.
A més, la manca d’interacció real entre jugadors —més enllà de treure un dau abans que un altre el faci servir— fa que l’experiència sigui bastant tancada. I personalment, busco que el joc de taula em connecti amb les persones amb qui jugo. Aquí, si no dius res, pots estar 30 minuts jugant en silenci. I això és una oportunitat perduda.
Ara bé, no
vull acabar aquesta valoració sentenciant el joc. Té el seu lloc. Si
busques un Tirar i Escriure més profund, tens temps curt i no et fa res
una experiència una mica més solitària, et pot funcionar. Especialment si no
coneixes el joc original —en aquest cas, fins i tot pot sorprendre
positivament. Però per a mi, que tinc el Grand Austria Hotel a la
prestatgeria, sincerament, aquest no serà el que trauré a taula quan vulgui
sentir-me com un veritable hostaler vienès.
Conclusió
com a jugador:
Fitxa tècnica
Nom: High Season Grand Hotel Roll&Write
Autors: Virginio Gigli, Ryan Hendrickson i Simone Luciani
Il·lustrador: Klemenz Franz
Editorial: Lookout Games
Jugadors: 2 - 4
Edat recomanada: +12 anys
Durada: 45 minuts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta