Luna Maris
🌕 Luna Maris: Estratègia i supervivència a la Lluna
"Un petit pas per a un científic, un gran maldecap per al coordinador de la base."
La colonització lunar ja no és només ciència-ficció. En Luna Maris, el debut de Ricardo Amaral com a dissenyador, et posaràs al capdavant d’una operació científica a la Lluna, amb l’objectiu d’explotar els recursos del nostre satèl·lit mentre mantens viu i funcional un equip d’experts en condicions extremes.
Aquest eurogame de pes mitjà-alt ens arriba de la mà de Maldito Games. Un joc que, sense ser revolucionari, afegeix capes de tensió, interacció indirecta i gestió de recursos amb una elegància que mereix atenció.
🚀 De què va Luna Maris?
En aquest joc d’estratègia per a 1 a 4 jugadors amb partides d'entre 60 i 120 minuts. L'objectiu és simple: obtenir la major quantitat de punts de victòria, on seràs el coordinador d’una base lunar dedicada a l'extracció i enviament de recursos a la Terra. Però l'èxit no es mesura només en ferro o titani: l'oxigen escasseja, l'energia és limitada, els científics es cansen, i cada acció... costa molt car.
🛠️ Mecàniques clau: oxigen, energia i cervell
A cada torn, els jugadors tenen tres opcions bàsiques:
- Activar un mòdul: jugant una carta de científic, movent el teu peó pel tauler (pagant oxigen per cada pas) i activant la sala amb energia.
- Alimentar científics: gastes cartes de menjar per recuperar científics utilitzats.
- Finalitzar el període laboral: quan no pots fer més accions (o t’interessa estratègicament), pots passar i assegurar una millor posició pel següent torn.
Les partides duren cinc rondes. Cada ronda inclou fases de producció, accions i manteniment. Al llarg del joc hauràs d’equilibrar tres recursos essencials:
- Oxigen (limita el moviment).
- Energia (per activar sales).
- Cartes de científic (cada carta et permet accedir a unes sales concretes).
Però també hauràs de gestionar residus, estrès, comandes, millores de la base i competència pels recursos comuns. Tot plegat es converteix en una xarxa de decisions cada vegada més tensa.
🎯 Un torn típic a Luna Maris
Imagina: jugues una carta de científic que pot operar al Laboratori i al Complex Industrial. Decideixes anar al Laboratori, per això mous el teu peó dos espais (gastant 2 d’oxigen), pagues 1 d’energia i millores el teu track de sostenibilitat. Això et donarà més punts al final i et prepara per reciclar millor. Però ara només et queden 2 d’oxigen i un científic a la mà...
Mentrestant, un rival activa la sala de mineria. Si t’hi moures abans que ell torni a jugar, podries aprofitar l’activació sense gastar energia, obtenint un gran estalvi. Però això implicaria gastar l’últim oxigen... ¿arriesgues?
Aquesta mena de dilemes defineixen el cor del joc.
🧪 Les 10 sales de la base: què s’hi pot fer?
A la base lunar trobaràs mòduls per:
- Instaurar sondes mineres (Planta d’Exploració)
- Processar minerals per aconseguir aigua i heli-3 (Complex Industrial)
- Reciclar residus (Planta de Reciclatge)
- Contractar científics avançats (Sala de Comunicació)
- Fer recerca i millorar la base (Laboratori)
- Dormir per baixar estrès (Dormitoris)
- Collir menjar (Hivernacle)
- Activar centrals elèctriques
- Enviar recursos a la Terra (Moll d’expedició)
- Reduir emissions de CO₂ (Accions extra)
Totes les sales tenen sinergies i ajuden a desenvolupar estratègies diferents. Això sí: només hi ha 5 rondes per tot això. I aquí comença la tensió.
⚖️ El millor i el pitjor de Luna Maris
✅ Punts forts
- Mecànica de seguiment elegant: si actives una sala on algú ha anat abans, estalvies energia i li dones un punt. Això genera oportunitats i oportunisme molt interessants.
- Gestió triple d’oxigen, energia i cartes: una combinació innovadora i tensa.
- Alta rejugabilitat amb regles avançades: afegeixen profunditat i variabilitat real.
- Components de qualitat i bon equilibri visual: especialment els taulers de doble capa.
❌ Punts febles
- Inici de partida una mica encotillat: les primeres accions estan “guiades” per la necessitat d’activar certes millores.
- Estratègies aparentment diverses, però amb camins òptims repetitius.
- Escala millor a 3-4 jugadors: a 2, perd la tensió del sistema d'activació compartida.
- El track de CO₂ se sent accessori si ningú vol competir-hi.
🌟 Per què Lluna Maris enganxa tant?
1. Gestió triple amb tensió real
Gestionar oxigen, energia i cartes de científics alhora genera una pressió
contínua que fa que cada decisió sigui crítica.
2. Estratègia dinàmica i oportunista
Aprofitar les accions que han activat altres jugadors estalvia energia... però
requereix ser ràpid, flexible i astut.
3. Ambientació realista
Cada acció sembla real. No estàs jugant a un tauler; estàs gestionant un
ecosistema lunar que pot fallar si t’equivoques.
4. Emoció constant
Poques vegades en un eurogame sentiràs
tant el pols de cada torn: cada punt de victòria pot decidir qui s’emportarà la
glòria... i qui acabarà ofegat entre residus.
🎯 Primers errors típics: consells per sobreviure
- Posa sondes aviat: No esperis. Cada ronda que passes sense producció t'allunya de la victòria.
- Gestió de l'estrès: Dormir a temps pot salvar-te rondes senceres.
- No acumulis residus: Una pila de ferralla pot ser la teva condemna.
- Observa els altres: L'oportunisme d'aprofitar mòduls activats és clau per optimitzar recursos.
🏁 Conclusió: tensió intel·ligent a la Lluna
🧾 Fitxa tècnica
Nom: Luna Maris
Autor: Ricardo Amaral
Il·lustrador: Diego Sá
Editorial: Maldito Games
Jugadors: 1 - 4
Edat recomanada: +14 anys
Durada: 60 - 120 minuts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva resposta