Escuela de Robots

Quan penses en un joc amb robots, potser et ve al cap alguna cosa simpàtica, tecnològica i divertida... Però Escuela de Robots no va d’això. Aquí no hi ha temps per jugar amb circuits simpàtics —aquí estàs en plena guerra d’eficiència, càlculs i decisions simultànies que et poden fer guanyar o perdre punts en una sola ronda. I això, per a molts, és el paradís.

De què va la cosa?

Escuela de Robots és un joc de taula per a 1 a 6 jugadors, creat per Brett Sobol i Seth Van Ordre, els mateixos de Stockpile. El concepte és senzill (en teoria): ets un jove inventor que vol deixar empremta a l’escola de robòtica construint el màxim nombre de robots útils i guanyant punts de victòria (PV).

Per fer-ho, hauràs de millorar el teu tauler personal, gestionar recursos com microxips, cintes adhesives, piles i engranatges, construir robots i fer-los funcionar com una cadena de muntatge perfecta. I tot això... en només vuit rondes.

Què porta la caixa?

Un bon grapat de components, això segur:

• 1 tauler central
• 6 taulers de jugador
• 96 cartes de robot (amb il·lustracions úniques)
• 72 cartes d’energia
• 30 cartes de fase
• 14 inventors amb poders especials
• Fitxes de millora, recursos, marcadors, cubs, i més.

Els components són sòlids, i les il·lustracions —tot i que no són essencials per al joc— donen color i carisma. Cada robot té nom i cara. 

Com es juga? 

Cada ronda es divideix en tres fases:

1. Preparació de ronda

Tries dues cartes de fase i dues cartes d’energia. Aquesta combinació defineix quines accions podràs fer i amb quina potència (l’energia disponible). Però hi ha trampa: les accions es fan simultàniament i a cegues, així que hauràs d’intuir què faran els altres per treure'n profit compartit.
Si encertes i un altre jugador reforça la teva fase amb cubs d’energia... genial! Si no? Bé, potser et menges un torn “sec”.

2. Resolució de fases

Les fases es fan sempre en aquest ordre:

• Millora: desbloqueges habilitats o bonificacions.
• Acoblar: construeixes robots de la teva mà.
• Disseny, Fabricació i Reciclatge: actives les files on tens col·locats robots, i aquests fan accions encadenades que et poden donar més recursos, punts, energia... o un caos mal optimitzat.

3. Fi de ronda

Resol qualsevol habilitat de final de ronda, descarta les 2 cartes d'energia i recupera les cartges de fase.

La partida finalitza al final de la vuitena ronda, és realitza la puntuació final de partida i qui hagi aconseguit més punts serà el vencedor.

El motor que vas creant: satisfacció garantida (si ho fas bé)

La clau del joc està en construir un motor eficient. Els robots que vas afegint al teu tauler no són només punts de victòria: són accions especials que s’activen en cadena. Un bon disseny pot permetre’t transformar recursos inútils en punts, generar energia addicional o fer combos que triguen dues línies a acabar-se. I quan un d’aquests torns encaixa, t’aixeques de la cadira pensant: “això sí que ha sigut un torn aprofitat”.

Però el camí fins aquí no és fàcil. El joc et fa malgastar, calcular malament, i cometre errors. Però això forma part del plaer.

Les mecàniques: optimització pura

Aquí no hi ha daus ni moviments aleatoris. Les decisions són simultànies i planificades. Al començament de cada ronda, els jugadors seleccionen dues accions d’entre cinc possibles, i les assignen a cartes d’energia que determinaran amb quina intensitat es poden executar.

El més interessant és que tothom juga a la vegada. No hi ha torns lents ni esperes eternes, però sí molta informació per processar. A més, l’energia extra compartida (que es pot col·locar en les fases comunes) crea una petita capa d’interacció indirecta: pots aprofitar el que facin altres, o ser tu qui beneficiï tothom... voluntàriament o no.

El tema… bé

Una de les meves petites decepcions és que, tot i l’estètica encantadora i el concepte d’“inventors joves criant robots”, el tema queda molt diluït. No et sentiràs realment com un creador d’autòmats. Et sentiràs com un enginyer de processos industrials intentant treure el màxim rendiment amb els mínims recursos. El joc funciona, però no emociona temàticament. És un trencaclosques abans que una aventura.

I l’atzar? Per bé i per mal

Aquí entrem en terreny delicat. Escuela de Robots té un cert grau d’aleatorietat, i no tothom el porta igual de bé. Les cartes d’inventor, de robot i de classe poden variar molt en potència i sinergia. A vegades et tocarà una combinació brutal i altres vegades... et quedaràs a mig gas tota la partida.

És cert que la preparació inicial et deixa triar entre diverses opcions i que es poden mitigar certs efectes. Però si ets una persona a qui no li agrada dependre de la sort, aquesta part pot resultar frustrant. Ara bé, si acceptes aquesta variabilitat com un repte a superar, el joc pot ser molt satisfactori.

Rejugabilitat i varietat

Aquí sí que el joc treu nota alta. Les combinacions de cartes, les habilitats dels inventors, les condicions d’objectius finals i la manera com construeixes el teu motor fan que cap partida sigui igual. A més, ja s’han anunciat expansions:

• Pets (ja disponible): afegeix robots mascotes!
• Friends (2025): promet noves cartes, més interacció i varietat.

Això indica que els autors volen mantenir viu l’univers del joc i potser abordar algunes de les crítiques.

Un joc solitari... amb altra gent al voltant

Una de les primeres coses que notaràs jugant és que Escuela de Robots té molt poca interacció entre jugadors. Pràcticament només t’afecten les accions dels altres quan ajuden a activar fases comunes amb energia extra. Però no hi ha disputa directa per cartes, ni bloquejos, ni maneres d’interferir amb el que fa el veí. Això vol dir que, si t’agrada jugar sense que et toquin els plans, et sentiràs com a casa. Ara bé, si necessites sentir-te en un duel constant, aquí no ho trobaràs.

Aquesta manca d’interacció té un avantatge clar: pots centrar-te completament en el teu tauler i en fer-lo funcionar com un rellotge suís. Però també pot fer que la partida se senti una mica freda o impersonal, especialment amb sis jugadors a la taula. De fet, amb més gent, el joc esdevé més llarg, però no necessàriament més interessant. I en canvi, amb dos o tres jugadors, flueix molt millor i permet veure més clarament l’evolució del teu motor.

Conclusions finals

Escuela de Robots és un joc que et fa pensar, i molt. Si t’agraden els jocs d’optimització, si gaudeixes d’aquells moments en què una cadena d’accions et surt perfecta i et dona exactament el que necessitaves, aquest títol t’omplirà.

Què fa bé Escuela de Robots?

• Optimització pura: Si t’encanten els jocs on has de pensar cinc torns per endavant, aquest t’encantarà.
• Combos i motors: Quan tot encaixa, el teu torn es converteix en una cadena de màgia mecànica. Una acció activa un robot, que et dona recursos per construir un altre robot, que activa una altra línia…
• Alta rejugabilitat: Cada partida és diferent. L’ordre de les cartes, els inventors que t’assignen i els objectius de puntuació finals canvien completament l’estratègia.
• Partides simultànies: Redueix l’espera. Cada jugador decideix alhora què vol fer, i després tothom ho fa junts.

Però no tot és or…

Tot i que el joc brilla en molts aspectes, té algunes ombres:

• Aleatorietat frustrant: Hi ha molt d’atzar al principi: les cartes d’inventor, d’energia, de robots, d’objectius... Tot pot jugar a favor teu o condemnar-te a remar contra corrent.
• Solitari multijugador:Malgrat estar jugant amb altres persones, la interacció és mínima. Només la selecció d’accions pot afectar indirectament la teva partida. No podràs bloquejar ningú, ni robar-li robots, ni disputar recursos.
• Pesat si no ets d’optimitzar: Si busques un joc “lleuger i divertit”, potser aquest no és per a tu. Entre icones, recursos, opcions i càlculs, pot ser aclaparador. Això sí, si t’agrada pensar, aquí tens feina.

A qui li agradarà?

Us podeu trobar que Escuela de Robots li faltarà ànima per a alguns jugadors, però per a d’altres serà justament el que buscaven. És un joc ideal per a qui gaudeix de calcular, optimitzar, provar combinacions i trobar el camí més eficient. Si t’agraden jocs com Wingspan (per la construcció de motors) o Race for the Galaxy (per la simultaneïtat i la gestió de cartes), aquí tens un candidat fort.

Escuela de Robots no és un joc per a tothom. No hi ha gaire tensió entre jugadors, no és un festival de riures ni una cursa trepidant. És una cursa silenciosa cap a la perfecció mecànica. Cada torn és un petit puzle. Cada combo ben encaixat, una petita victòria personal. I quan el teu motor comença a rutllar, la satisfacció és real.

Això sí, has d’acceptar que el joc té els seus desequilibris. Algunes cartes són clarament millors que altres. Algunes combinacions et faran sentir invencible, mentre que altres et deixaran encallat. Però si això no et fa enrere, t’esperen moltes hores de joc profund i estimulant.

Si tens paciència, gust per l’optimització i una mica de tolerància a l’atzar, Raising Robots pot esdevenir una joia al teu prestatge.