Praga Caput Regni

Carles IV ha estat coronat Rei de Bohèmia i governant del Sacre Imperi Romà. Des del seu castell a Praga, supervisa la construcció de noves fortificacions, un pont que atravessi el riu Moldava, una universitat i una catedral que s’alcin després dels murs del propi castell. Praga ja és una de les majors ciutats d’Europa. El Rei Carles la convertirà en la capital d’un imperi.

El joc té un munt de coses dins la caixa i es necessita una mica de construcció. Els taulers de jugador es pleguen i tenen dues rodes (grues) i els espais corresponents per a mantenir els marcadors en el seu lloc. El tauler principal és bastant gran, molt brillant i colorit. Hi trobem la roda d’acció i també tres petites estructures per a construir. Hi ha una petit Pont de Carles de Praga, juntament la Catedral de San Vito de la ciutat i el mur de la fam.

També hi trobem forces fitxes hexagonals (millores, edifici i mur). Fitxes que col.locarem aleatòriament en la seva zona i al voltant de les quals construirem places, fitxes a doble cara que es poden fer servir per a reemplaçar l’àrea del Camí real, els espais del Pont de Carles i també els nivells de la Catedral i el Mur de la Fam. Les fitxes d’acció, que impulsen la mecànica principal del joc, també són de doble cara.

El joc es desenvolupa en una sèrie concreta de rondes (16), determinada pel nombre de jugadors, i cada ronda comença amb una acció aparentment simple: triar una fitxa d’acció de la grua d’acció circular (rondell). Cada fitxa d’acció disponible presenta dues possibilitats principals, encara que només es pot utilitzar una,  aquest sistema que en principi pot suposar una certa lleugeresa és un dels majors encerts del joc. La selecció de cada jugador, també es veurà afectada per una acció addicional corresponent segons l’ubicació de la fitxa, així com per un possible cost/benefici.

Al final d’un torn, la fitxa es retorna a la part superior de la grua i es gira en el sentit de les agulles del rellotge, la qual cosa desplaça totes les altres fitxes i fa que costin menys o valguin més punts.

Les accions en si, són molt poques i concretes: producció de materials bàsics (or o pedra), millorar una acció, construir llosetes (muralla o ciutat), avançar en el Camí Real i avançar en el marcador de tecnologia o universitat. Aquestes accions solen desencadenar interessants “combos” que et faran pujar moltíssims punts de victòria sobretot en les rondes finals, i més si el jugador “compra” alguna acció addicional extra, amb les finestres, un material necessari i desitjat.

Després del torn 16, la partida finalitzarà i es farà un recompte de punts, on es comptaràn a més de tots els punts que s’han anat guanyant durant la partida, es puntuaràn les places que no estiguin tancades, punts académics, la posició en el Mur de la Fam i la Catedral, la muralla, assoliments de puntuació final i els ous sobrants. El guanyador/a de la partida serà qui més punts hagi aconseguit.

Praga Caput Regni és molt bo, m’encanta aquest tipus de joc, tot i que hi ha alguna cosa que fa que no sigui extraordinari, com per exemple, en el tauler principal la meitat inferior és força difícil veure què és un espai de construcció i què és un espai de plaça, cosa que fa que al principi sigui difícil de configurar

Un altre cosa remarcable és la quantitat de llosetes (102) que s’han de classificar i organitzar. Hi ha tres classes de fitxes: edificis, millores i murs. Per cada tipus, n’hi ha d’estàndars i especial. Aquestes es classifiquen i s’apilen al costat del tauler, per la qual cosas tens sis piles. No obstant això, a meitat del joc, arribes a la segona Era i totes aquestes fitxes es reemplacen per variants d’elles mateixes més cares, poderoses i amb major puntuació. Cosa que és necessari tindre algún insert per a tenir-les ben ordenades.

L’interacció entre els jugadors no es directa, tot i que n’hi ha moltes d’indirectes. La quantitat d’espais per a edificis al voltant de cada plaça varia, i aconseguir colar-se i reclamar les recompenses és una gran sensació, sobretot, quan veus els teus rivals arrufaran les celles. Les millores, els edificis i els murs disponibles sempre estan a la vista, i les bonificacions per obtenir una tecnologia o agregar una fitxa al pont s’atorguen en ordre d’arribada.

Amb totes les possibilitats en el tauler, tens diversos torns per a aprofitar al màxim tot el que tens per davant. En això hauràs de vigilar amb els teus recursos per a obtenir l’impacte adequat de les teves eleccions i obtenir les major recompenses pels teus esforços. Hi haurà algún moment que suaràs moltíssim per a seleccionar una acció determinada i no puguis perquè encara està molt encarida o no t’emportaràs aquesta “pedra extra” que necessites per fer aquella acció que tens al cap. Hi ha una fascinant quantitat d’oportunitats estratègiques que sorgeixen de tota mena d’eleccions d’acció senzilles.

M’encanta la sensació de combinar el conjunt perfecte d’accions i recursos, i que els teus rivals t’observin mentre mous peces per tot el tauler, acumulant punts. No hi ha daus ni cartes, la qual cosa elimina gran part de l’aleatorietat, i tot el que ocorre durant la partida és de coneixement públic. Hi han moltes formes viables d’aconseguir la victòria, i totes ben diferents.

Després hi han les finestres daurades, un recurs molt preuat. Aquestes et permeten realitzar acció extra de la teva elecció. Com el joc està limitat a només 16 torns, pots veure el poder que té realitzar una acció extra, millor dit un torn extra.

La rejugabilitat del joc és alta, les fitxes d’acció tenen dues cares, també hi ha fitxes alternatives del Mur de la Fam, Catedral i fitxes addicionals del Camí Real, a part que les millores tecnològiques que es poden adquirir durant la partida, farà que hi hagi asimetria en cada jugador.

Funciona bè amb qualsevol nombre de jugadors, d’1 a 4. El tauler està lleugerament ajustat per a diferents quantitats de jugadors, de manera que la competència pels espais al voltant de les places sempre és renyida. El temps de joc és al voltant de 30/40 minuts per jugador.

El joc permet una planificació estratègica i les decisions les pendràs a partir d’un acció de torn molt bàsica. Triar una fitxa, realitzar una de les dues accions i després tornar a col.locar la fitxa. Sembla una cosa molt simple (que ho és) però com s’utilitza aquesta acció? Aquí es on sorgeix el trencaclosques i una de les bellesses d’aquest joc. L’equilibri sembla excel.lent i no hi ha una estratègia guanyadora. Cada cop que hi jugo puc provar una cosa diferent, algún cop funciona i d’altres no. Però si no funciona és perquè he fet una cosa poc normal. És d’aquells jocs que un cop he acaba’t la partida, ja sigui guanyant o perdent tinc ganes de tornar-hi a jugar.

Jugadors	1 - 4
Edat	+ 14 anys
Duració	45 - 150 min.
Idioma	Castellà
Editorial	Delicious Games, Arrakis Games
Autor	Vladimír Suchý
Il.lustrador	Milan Vavron