Santuario és un joc que, d’entrada, pot generar una expectativa equivocada. El seu tema —un parc dedicat a la conservació animal— convida a pensar en expansió, desenvolupament progressiu i acumulació de recursos. Però un cop a taula, el que proposa és gairebé el contrari: un exercici de control, limitació i coherència estructural. Dissenyat per Mathias Wigge després de l’impacte internacional de Ark Nova, el joc no intenta replicar aquell model expansiu, sinó explorar el mateix territori conceptual des d’una escala més concentrada. Allà on el seu predecessor construïa sistemes, Santuario construeix relacions. Allà on altres eurogames ofereixen creixement, aquí es proposa densificació. És un joc que no tracta de fer créixer un parc, sinó de fer-lo coherent. Aquesta diferència no és superficial. Defineix el ritme, la presa de decisions i la sensació final de partida. Santuario no et demana què vols aconseguir, sinó com encaixes el que tens. No hi ha expansió neutra, no hi ha a...

  Hutan , dissenyat per Asger Harding Granerud i Daniel Skjold Pedersen, publicat per Sidekick Games i aquí ens ho porta Devir Iberia, és un d’aquells jocs que podrien passar fàcilment per una experiència amable i relaxada… fins que hi jugues. Selva tropical, animals adorables, arbres en tres dimensions i una paleta de colors que convida més a la contemplació que no pas a l’estratègia dura. Tot en la seva presentació sembla indicar un joc tranquil, gairebé terapèutic. Però Hutan no va de deixar créixer la natura sense preocupacions. Va, precisament, de gestionar les conseqüències de fer-ho malament. El joc ens situa a Indonèsia, convidant-nos a construir una selva pròpia sobre un tauler personal dividit en zones de diferents mides. L’objectiu és fer créixer flors, convertir-les en arbres i, quan una zona està completada correctament, atreure animals que aporten punts i efectes. És una idea senzilla, intuïtiva i molt coherent temàticament. Però darrere aquesta simplicitat hi ha un s...

  Barrage Duel neix com una expansió necessària. No perquè Barrage ( Ressenya aquí ) estigués incomplet, sinó perquè la seva ambició original —un gran mapa, múltiples vies de desenvolupament i una interacció sistèmica molt oberta— no acabava de trobar l’equilibri ideal en partides a dos jugadors. Aquesta expansió, dissenyada específicament per a aquest format, no intenta simplificar el joc base ni fer-lo més amable: el que fa és concentrar-lo. El resultat és una experiència més densa, més directa i, sobretot, molt més confrontacional. Lluny de ser un simple “mapa reduït”, Barrage Duel reconfigura l’espai, introdueix nous objectius competitius i afegeix una capa de pressió constant que transforma la partida en un veritable estira-i-arronsa estratègic. És Barrage , sí, però passat pel sedàs del duel. De què va? A Barrage , l’aigua és poder. Els jugadors assumeixen el paper de companyies hidroelèctriques en un món industrial dur i hostil, on cada decisió implica un cost d’oportun...