Santuario és un joc que, d’entrada, pot generar una expectativa equivocada. El seu tema —un parc dedicat a la conservació animal— convida a pensar en expansió, desenvolupament progressiu i acumulació de recursos. Però un cop a taula, el que proposa és gairebé el contrari: un exercici de control, limitació i coherència estructural. Dissenyat per Mathias Wigge després de l’impacte internacional de Ark Nova, el joc no intenta replicar aquell model expansiu, sinó explorar el mateix territori conceptual des d’una escala més concentrada. Allà on el seu predecessor construïa sistemes, Santuario construeix relacions. Allà on altres eurogames ofereixen creixement, aquí es proposa densificació. És un joc que no tracta de fer créixer un parc, sinó de fer-lo coherent. Aquesta diferència no és superficial. Defineix el ritme, la presa de decisions i la sensació final de partida. Santuario no et demana què vols aconseguir, sinó com encaixes el que tens. No hi ha expansió neutra, no hi ha a...