Entrades

Underwater Cities New Discoveries

Imatge
  L’oceà sempre ha estat un territori desconegut, un espai ple de misteri, pressió i bellesa. A Underwater Cities , aquest escenari es converteix en el futur de la humanitat. Quan la Terra ja no pot sostenir el creixement demogràfic, la solució no és mirar cap a les estrelles, sinó cap avall: construir ciutats sota el mar, connectades per túnels biotecnològics i alimentades per complexes sistemes de producció. Quan Vladimír Suchý va publicar Underwater Cities (ressenya aquí) l’any 2018, el joc va irrompre amb força dins del panorama dels eurogames de pes mitjà-alt. No només destacava per les seves mecàniques sòlides, sinó també per una temàtica integrada i un sistema de cartes per colors que aportava decisions constants i molt tensades. Amb els anys, el joc s’ha consolidat com un títol de referència, però també ha acumulat crítiques recurrents: una arrencada lenta, una interacció limitada i una durada que pot allargar-se més del desitjable. És en aquest context on arriba Underw...

La Cuenta

Imatge
La Cuenta, publicat per 2Tomatoes Games i dissenyat per Litus Carreras amb il·lustracions d’Ariadna Altimira, és un  filler  amb una personalitat molt marcada, entén perfectament quin és el seu objectiu: generar situacions reconeixibles, tensió lleugera i rialles constants al voltant de la taula. La seva premissa és tan quotidiana que resulta immediatament efectiva. Un grup d’amics surt de tapes, demana plats, demana vi… i arriba el moment inevitable: pagar el compte. Ningú vol ser qui tregui la cartera, i el joc construeix tota la seva experiència al voltant d’aquest instant incòmode. La Cuenta no intenta dissimular-ho amb una capa temàtica abstracta: abraça el costum social i el converteix en mecànica. De què va? A La Cuenta, cada ronda representa una visita a un bar. Els jugadors van afegint plats i begudes a un compte comú mitjançant cartes, mentre intenten evitar ser la persona que, per no poder continuar jugant, haurà de pagar tota la despesa acumulada. Cada jugador come...

Faraway

Imatge
  Faraway , publicat inicialment per Catch Up Games, aquí ens ho porta Maldito Games, i dissenyat per Johannes Goupy i Corentin Lebrat, és un d’aquells jocs que entren a la categoria de filler gairebé per accident. No perquè ho sigui en durada o en components —que ho és—, sinó perquè el seu funcionament mental s’allunya força del que habitualment s’associa a aquest tipus de jocs. Amb poques cartes, una estructura extremadament senzilla i partides que rarament superen la mitja hora, Faraway proposa una experiència que obliga a replantejar completament la manera d’afrontar la presa de decisions. Ens situa al continent d’Alula, un territori mutable on els camins no són estables i on cartografiar no té gaire sentit. El joc, però, no utilitza aquesta idea com un simple decorat. D’una manera molt subtil, la temàtica encaixa amb la seva mecànica central: el viatge no es comprèn mentre l’estàs fent, sinó quan mires enrere. I és precisament això el que defineix Faraway com a disseny. A...

Moonshine

Imatge
  Moonshine , publicat per l'editoria francesa Blam! i dissenyat per Thomas Dupont, autor de Codex Naturalis , Knarr ( ressenya aquí )  o Cartaventura , ens situa en plena època de la Llei Seca, dirigint un bar clandestí on l’alcohol corre d’amagat, la música no pot parar i els clients són cada cop més exigents. El plantejament és senzill, gairebé clàssic: tirar daus, obtenir recursos i convertir-los en punts. Però sota aquesta aparença amable s’hi amaga un joc amb ritme propi, una construcció de motor delicada i una estructura molt més interessant del que podria semblar a primer cop d’ull. La temàtica, tot i no ser especialment profunda, està ben integrada amb les mecàniques. No es limita a un simple embolcall: els clients, les llunes, les bonificacions temporals i el creixement progressiu del bar transmeten bé aquesta sensació de negoci il·legal que comença amb quatre taules mal comptades i acaba sent una màquina perfectament greixada… si tot surt bé. De què va? A Moo...